SEGUIMENT I VALORACIÓ D'UNA ALUMNA AMB PROBLEMÀTICA DE DÈFICIT D'ATENCIÓ

ACTUACIONS GENERALS DAVANT UN ALUMNE AMB TDAH.
El cas que m'ho aocupa és el d'una alumna de 2n ESO a la que junt al seu grup d'aula se li ha passat el BADYG ( test d'aptituds intelectuals), tinguent resultats baixos.
El tutor sospita que l'alumna pot estar afectada per TDAH i ha actuat de la següent manera:
- Ha omplit una fulla de derivació al equip d'orientació educatiu i psicopedagògic del centre Sol·licitud d'informe psicopedagògic: http://es.scribd.com/doc/93054741/ANNEX-I-Sol%C2%B7licitud-Inf-psicopedagogic
- L' equip d'orientació psicopedagògica analitza conjuntament amb l'equip educatiu de l'alumna tota la informació recollida per poder elaborar l'evaluació psicopedagògica.
- L'evaluació individual consisteix en entrevista familiar, observació de l'alumna en diferents entorns del centre, avaluació individual amb proves estandaritzades i recollida i anàlisis del conjunt de dades més rrellevants del procés d'ensenyança aprenentatge, escales d'observació.
- L'orientador és el que deriva a altres serveis externs que puguen ajudar en la confirmació del diagnòstic de TDAH.

Reunió amb el tutor i professors del centre.

Amb la fulla de sol·licitud per part del tutor, l'orientadora a citat al tutor per a entrevistar-se amb ell, per parlar de l'alumna i del que ell ha observat a l'aula, també ha citat en altres sessions diferents a altres 2 professors per comparar la informació i sobretot tindre més dades i coneixement.
De la reunió amb el tutor i els professors de l'alumna extrac les següents conclusions:
- Sent apatia per l'institut.
- S'aburreix durant les classes.
- Degut a q ue no és capaç de mantindre l'atenció, sol no entendre les explicacions del professor.
- A pesar de que és intel·ligent, les seues qualificacions són baixes
- Té problemes de cocentració durant l'estudi, el que li impideix l'assimilació de coneixements.
- Deixa la realització de les tasques per a última hora.

Informació als pares dels problemes de la seua filla a l'aula.
L'orientadora amb el tutor ha reunit als pares i els ha informat de les dificultats de la seua filla detectades a l'aula, així com, de la repercusió en l'aprenentatge de l'alumna. En la reunió que s'ha mantingut se'ls ha aportat als pares dades concretes sobre els problemes de conducta i/o del rendiment acadèmic detectats, i s'ha intentat contrastar-los amb els comportaments que observen els pares en l'entorn familiar destacant les similituds i les diferències en l'aprenentatge i comportament de l'alumna en els dos àmbits de la seua vida. S'ha parlat de la conducta global, de l'estil eduactiu,
Finalment se'ls ha demanat que signen l'autorització per tal de portar a terme l'avaluació psicopedagògica.
Model d'autorització per a l'avaluació psicopedagògica: http://es.scribd.com/doc/93055192/Audiencia-pares-AVALUACIO-PSICOPEDAGOGICA

Inici de l'avaluació psicopedagògica.
Segons (AACAP, 1997) ninguna prova pot realitzar un diagnòstic.
S'han valorat els instruments que es faran servir:
- Entrevistes estructurades.
- Inventaris i qüestionaris: introdueixen sesgo en la informació. Quan contesten els pares i els mestres es medeix la percepció que aquestos tenen de la seua filla/alumna. Contesten en funció del propi criteri de gravetat i tolerància. No coneixen necessariament la variació normal de la característica estudiada (Brown, 2003). Quan hi ha desacord entre les distintes fonts prevaleix el judici clínic.
- Tests psicomètrics de funcionament cognoscitiu: els tests poden proporcionar dades vàlides per emetre un judici sobre la pressència d'un sintoma i sobre el nivell d'alteració de la forma més objectiva , quantificable i fiable possible (Quinlan, 2003). Els tests psicomètrics: permeteixen observar, calibrar la conducta, valorar l'actitud del pacient.
S'avaluaran:

•  Habilitats cognoscitives: inteligencia
•  Habilitats acadèmiques.
•  Habilitats de coordinació motriu.
•  Llenguatge.

L'objectiu de l'escala de la inteligència: és la mesura general de les aptituds cognoscitives; funcions afectades i no afectades. Mesura de la discrepància entre potencial i capacitats intelectuals concretes. Mesura de la discrepancia entre indicadors de potencials i realització de tasques acadèmiques.