http://es.scribd.com/doc/89685118/Entre-la-realidad-y-el-deseo-Una-vision-del-asesoramiento
Lourdes Montero
Mª Dolors Sanz Lobo
Universidad de Santiago de Compostela.
Aquest article comença per destacar la importancia d'aspectes com la col·laboració, el treball en red i la dinamització de projectes de innovació com eixos fonamentals del assessorament psicopedagògic en un centre eduactiu.
Clarificant termes.
Clarificant termes.
La identitat del assessor ha anat construint-se sobre la base de pràctiques preexistents, una tasca gens fàcil en el procés de construcció d'una identitat com a asessors .
Existeixen tres tipus d'assessorament:
a) Assessorament intern: l'assessor es troba dins del sistema, treballa dins de la mateixa institució i depen orgànica i adminiatrativament d'ella.
b) Assessorament extern: l'assessor respon a una demanda puntual de la institució i no existeix dependència respecte d'aquesta institció.
c) Assessorament intern-extern: l'assessor és un professional d'una entitat independent peró treballa periòdicament en una institució determinada i col·labora amb ella.
En quan al assessorament-orientació-educació-formació, cal dir que apareix el concepte de "counselling" que es ve associant al d'assessorament per a definir el procés psicopedagògic per a ajudar al alumne. Es propugna així, la relació personal, el cara a cara, com una única via d'intervenció orientadora.
Cal professionals més preparats i més oberts al treball col·laboratiu, en red i a la incertidumbre.
En l'actualitat devem parlar d'assessorament identificat amb consulta i algo més, ens trobem davant del que s'anomena "consulta col·laborativa", que es separa de models anteriors.
De quin tipus d'assessor estem parlant? L'orientador com assessor intern.
Per a un asssessor o assessora ,es fonamental instalar-se en l'enfocament de la investigació-acció amb un constant discórrer de la pràctica a la teória i d'aquesta a la pràctica, en una espiral continua. L'assessor deu ajudat en aquestos processos reflexius a manifestar els dubtes, a pensar en veu alta, a treballar paradoxes educatives, a teoritzar sobre la pràctica i a nutrir les pràctiques teòriques.
Acceptar un model scio-psicopedagògic suposa a més a més tenir pressent un enfocament sistèmic de la institució escolar-
Aquesta perspectiva sistèmica ens permet tindre pressents els grans canvis socials que estan influint en la pràctica educativa i ser sensibles per a percebre les tensions que estan influint en la pràctica educativa i ser sensibles per a percebre les tensions que son capaços de crear en les nostres escoles.
Es evident que el fet de viure en la societat de la informació i del cneixement, afecta i modifica la forma d'aprendre del alumnat i per tant exigeix qüestionar-se els nostres models d'ensenyança-aprenentatge.
Les TIC ofereixen la possibilitat de mantindre una possibilitat de caràcter no pressencial que puga donar resposta a les necessitats de la comunitat educativa sense recorrer a escenaris tradicionals en quan a coordenades espai-temporals, es refereix.
El model de intervenció, està en consonancia amb tot el que he exposat i s'alimenta d'algunes de les sugerents propostes de Fullan(2002), Hargreaves (2003) i Hargreaves i Fink (2002,2006)
Per a un asssessor o assessora ,es fonamental instalar-se en l'enfocament de la investigació-acció amb un constant discórrer de la pràctica a la teória i d'aquesta a la pràctica, en una espiral continua. L'assessor deu ajudat en aquestos processos reflexius a manifestar els dubtes, a pensar en veu alta, a treballar paradoxes educatives, a teoritzar sobre la pràctica i a nutrir les pràctiques teòriques.
Acceptar un model scio-psicopedagògic suposa a més a més tenir pressent un enfocament sistèmic de la institució escolar-
Aquesta perspectiva sistèmica ens permet tindre pressents els grans canvis socials que estan influint en la pràctica educativa i ser sensibles per a percebre les tensions que estan influint en la pràctica educativa i ser sensibles per a percebre les tensions que son capaços de crear en les nostres escoles.
Es evident que el fet de viure en la societat de la informació i del cneixement, afecta i modifica la forma d'aprendre del alumnat i per tant exigeix qüestionar-se els nostres models d'ensenyança-aprenentatge.
Les TIC ofereixen la possibilitat de mantindre una possibilitat de caràcter no pressencial que puga donar resposta a les necessitats de la comunitat educativa sense recorrer a escenaris tradicionals en quan a coordenades espai-temporals, es refereix.
El model de intervenció, està en consonancia amb tot el que he exposat i s'alimenta d'algunes de les sugerents propostes de Fullan(2002), Hargreaves (2003) i Hargreaves i Fink (2002,2006)
Es basa en:
1.Entendre el centre como un
sistema, immers en altres.
2.Conèixer
el clima i la cultura del centre i tenir-ho molt pressent en les formes i estratègies d'aproximació i col·laboració amb els
distints sectors.
3.Tindre pressent la diversitat com
a riquea.
4.Treballar per programes.
5.Treballar en equip. Treball col·laboratiu dintre del centre, encara que es tracte de xicotets grups.
6.Treball en red: treball col·laboratiu fora del centre a nivell socio-comunitari
7. Sentir-se una part (més o menys) important del puzzle, perquè tots fem falta.
8. Ser caute però perseverant amb els canvis i les innovacions.
5.Treballar en equip. Treball col·laboratiu dintre del centre, encara que es tracte de xicotets grups.
6.Treball en red: treball col·laboratiu fora del centre a nivell socio-comunitari
7. Sentir-se una part (més o menys) important del puzzle, perquè tots fem falta.
8. Ser caute però perseverant amb els canvis i les innovacions.
Concloent: col·laborar e innovar.
Podem parlar de dos grans eixos de la llabor assessora en un centre educatiu:
- el conjunt d'activitats i tasques relacionades amb la col·laboració i la cooperació.
- l'actitud creativa, positiva per dinamitzar i crear situacions de canvi per a la millora.
Son els programes la manera més adequa per portar a cap aquestes dues qüestions (Grau 2007)
- Permeten tindre en compte el centre i les seues característiques, per a contextualitzar-los correctament.
- Permeten situar l'acció educativa en un context més àmpli.
- El treball per programes implica la col·laboració dels distints professionals i col·lectius
- Propicien situacions d'innovació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada