Aquestos són els objectius que em vaig marcar en el preprojecte. Alguns d'ells s'han complert, d'altres sols en part i d'altres no s'han aconseguit. Per altra banda he de dir que han aparegut d'altres al llarg del procés que no m'havia plantetjat i que han sorgit en la dinàmica del treball continu.
Pel que fa a tots aquestos que enuncie més avall i que són els objectius que em vaig plantetjar sols no s'ha complert el "Criteri per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos", ja que no s'ha plantetjat pel que fa al grup d'aquest curs i tampoc pel que fa al PDC del curs vinent.
Cal dir que el procés de configuració del PDC del curs vinent ha estat molt ajustat, avui mateix he assistit en companyia de la meua tutora a la reunió de Configuració del grup PDC 2012-13.
- Coordinar el professorat que imparteix els àmbits al Programa de
Diversificació Curricular (PDC).
- Assessorar a tutors/es, equips docents i al centre en general en
la detecció i desenvolupament de mesures d’atenció a la diversitat, generals i
específiques i compensatòries, així com facilitar materials i metodologies que
el facen possible.
- Informar i assessorar a les famílies sobre les dificultats
d’aprenentatge dels fills/es i sol·licitar la seua col·laboració i implicació
activa.
- Aplicar en el centre els criteris i procediments d’accés al PDC
per al curs vinent
- Realitzar el seguiment educatiu a nivell curricular més adequat,
així com els recursos d'accés al currículum que requereix l’alumne/a.
- Aplicar els criteris per distribuir a l’alumnat de diversificació
curricular en els grups ordinaris de referència.
- Criteris per a l’organització dels espais, dels horaris i dels
recursos.
- Aplicar els criteris i procediments previstos per al seguiment,
l’avaluació i la revisió, si és el cas, del programa.
Han sorgit altres com assessorar en materia de metodologia i competències bàsiques als professors dels àmbits de cara a una propera reelaboració de la seua programació, més adaptada a la normativa, si cal. També ha sorgit conéixer de primera mà a l'aula el treball d'acció tutorial, així com els recursos emprats per les tutores de PDC 3r i PDC 4t.
Per altra banda, el treball portat a terme pel que fa a la valoració de l'alumna Y per possible dèficit d'atenció m'ha aportat molts objectius que des d'un principi no m'havia plantejat.
- Conéixer tots els recursos i fonts utilitzades en l'avaluació psicopedagògica de l'alumna.
- Utilitzar-los com a ferramentes d'avaluació ( proves psicopedagògiques).
- Interpretar les dades que s'estrauen de les ferramentes.
-Identificar el tipus de necessitats educatives.
- Extraure conclusions.
- Facilitar orientacions metodològiques pel tractament de les dificultats.
Ha estat un pràcticum difícil ja que el meu projecte era àmpli i ha segut molta informació nova per a mi. He de dir que he tingut el recolçament de la meua tutora i de l'altra psicòleg del departament que m'han ajudat en tot moment en el procés. Per altra banda durant tot aquest temps s'han succeit diferents vages d'ensenyament i ha fet que el meu treball al IES es vegera afectat. S'han viscut i s'estan visquent moments de molta crispació a l'ensenyament i tots veiem com els nostres drets són vulnerats amb aplicacions a toc de Decret per la Consellera. Tots endevinem amb el Decret que està preparant-se per sotir a no tardar, sobre "Supresions i desplaçaments" que els nostres treballs poden estar en perill, properament sortirà una previsió de tot el professorat definitiu que sobra o sobrarà previsiblement en tots els centres del País Valencià.
A través de les aportacions de la consultora també he pogut reendreçar la direcció del Pràcticum pel que fa al grup del PDC d'aquest curs, aportant-los a les tutores aspectes metodològics i competències per al disseny d'una nova programació de cara al curs vinent, ja que la que tenen no s'adequa al que demana la normativa vigent.
La valoració dels alumnes tant del grup de PDC 2012-13 i de l'alumna amb dèfícit d'atenció m'ha fet conéixer un àmpli ventall de recursos per tal de valorar-los psicopedagògicament.
M'agradaria senyalar que durant tot aquest procés que he viscut al IES he anat pels corredors i m'he trobat amb àntics alumnes meus que han fet canvis adolescents i que sinó fos perquè ells m'han reconegut jo no els haguera reconegut. M'agradat molt conéixer a les sessions d'avaluació les valoracions d'alguns d'ells vore com res ha canviat acadèmicament a les seues vides i per altra banda veure com alguns han aconseguit moltes coses. Retrovar-me amb alguns d'ells i elles i vore'ls el somriure als ulls al veurem, m'ha omplit el cor d'estima.
dilluns, 28 de maig del 2012
CRITERIS DE VALORACIÓ APLICATS PER A LA CONFIGURACIÓ DEL GRUP PDC 2012-13
Reunits el cap d'estudi amb el departament d'orientació per tal de revisar el llistat dels alumnes proposats per configurar el grup de PDC 2012-13, s'establixen els següents criteris per tal de prioritzar quins alumnes configuraran el grup:
S'acorda enviar a la Conselleria aquest llistat d'alumnes amb els seus noms i cognoms.
- L'edat.
- La repetició del curs.
- El CI (coeficient intel·lectual)
- L'adaptació del grup.
- Interés per aconseguir la titulació de la ESO.
- El nivell de Competència curricular.
S'acorda enviar a la Conselleria aquest llistat d'alumnes amb els seus noms i cognoms.
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PEL TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS DE L'ALUMNA Y
DÈFICIT EN ELS PROCESSOS COGNITIUS.
Memòria a llarg i curt termini per als estímuls visuals: forme, símbols i lletres.
Exemples d'activitats:
Exemples d'activitats i jocs que es poden realitzar.
Activitats per als dèficits perceptius es poden trobar en la majoria dels llibres per a la reeducació de les dislèxies. Exemples:
A més d'esta seqüènciació en les tasques, tindrem en compte els materials, que en un principi seran elements manipulatius de signes o lletres soltes; posteriorment poden aparéixer formant un bloc i finalment presentar-se directament sobre el paper. també es graduarà la dificultat augmentant el nombre d'estimuls.
DÉFICIT EN EL RECONEIXEMENT DE PARAULES.
Desenvolupar la ruta fonològica.
Es la que utilitza però amb dificultat en l'aplicació de les RCGF per als grups consonàntics i síl·labes inverses.
Les tasques que es realitzen i que tindran com a base la segmentació i l'anàlisi de les paraules, per desenvolupar la consciència fonològica. Es procurarà establir una progressió que contemple els aspectes següents:
La tasca bàsica és aconseguir representacions lèxiques de les paraules així com la connexió amb el sistema semàntic per a recuperar el seu significat.
Les activitats tindran com a objectiu fonamental l'associació del signe gràfic amb el significat. Es presentaran les paraules escrites, junt amb la seua pronunciació i significat (dibuix).
Exemples:
TRACTAMENT DE DÈFICIT EN EL PROCESSADOR SEMÀNTIC.
Constitueix un procés molt complex, en el qual bàsicament intervenen totes les operacions cognitives superiors. Per aixó és imprescindible donar suport el tractament amb claus d'ajuda externa.
Quan el subjecte no extrau el significat a les oracions o textos, l'objectiu prioritari de la recuperació és que aconseguisquen identificar la importància relativa que tenen les diferents unitats del text a través de subratllats, resums, esquemes...
És necessari que el tractament partisca de textos senzills i familiars al xiquet que li motiven, sempre tenint en compte els seus coneixements previs.
Tasques per segmentar el text.
TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS DE L'ESCRIPTURA.
Desenvolupar la ruta fonològica.
S'han de realitzar exercicis de segmentació i de consolidació de les RCFG. (Mirar dèficit en el reconeixement de paraules).
Recuperació dels processos lèxics.Per densevolupar la ruta ortogràfica, són convenients exercicis d'escriptura de paraules, per a aconseguir una representació lèxica consistent.
Per organitzar les idees que genera, cal ajudar-li a crear una estructura lògica.
L'objectiu bàsic és ensenyar-los a realitzar estructures sintàctiques de forma coherent. Per a aixó:
Memòria a llarg i curt termini per als estímuls visuals: forme, símbols i lletres.
Exemples d'activitats:
- Realitzar series amb figures geomètriques.
- Ordenar una serie de figures geomètriques segons el model previament mostrat.
- Realitzar series amb lletres.
- Localitzar una figura determinada en un grup de figures.
- Reproduir dibuixos geomètrics sense la presència del model.
- Localitzar lletres en sopes de letres.
- Identificar paraules en sopes de paraules.
- Encontrar paraules diferents en series de paraules.
- Encontrar paraules diferents en series de paraules.
Exemples d'activitats i jocs que es poden realitzar.
- Seguir itineraris.
- Trobar una síl·laba en un text.
- Identificar figures iguals.
- Buscar diferències.
- Ordenar historietes.
- Joc de Tangram.
- Joc de Memory.
- Unir punts per construir figures.
- Puzzles.
- Cartes: parelles del món.
- Joc "Quí és qui"
- Joc "Afonar la flota"
- Trabajando la atención. Editorial logros.
- La recuperación de la atención.
- El juego de la atención. Editorial Lebon.
- Ejercicios de rehabilitación I. Atención. Editorial Lebon.
- Ejercicios de rehabilitación II. Memoria. Editorial Lebon.
- Memoria i atención. 3er ciclo de EP. EOS.
- Concentración y memorización de CEPE.
- Progresint /21: Atención y observación.
- Atención 4. Cuaderno de trabajo para ejecutar la capacidad de atención y concentracón en la educación primària. Editorial: Limusa- Noriega.
- Reforç i Recuperació de les Habilitats Mentals Bàsiques, Orientació espacial. Diferenciació dreta-esquerra. Nivell 2.2 i 2.3 Editorial ICCE.
- "Le clone". Autor: Didier Bigeard. Software educatiu. El joc presenta 10 sèries de 8 figures cada una. Les 10 figures de cada sèrie són la mateixa però amb un sol detall diferent. El joc consistix a descobrir la figura verdadera, és a dir la que posseïx els 7 elements que apareixen en la part inferior de la pantalla, sobre un banc.
Activitats per als dèficits perceptius es poden trobar en la majoria dels llibres per a la reeducació de les dislèxies. Exemples:
- Emparellar estímuls:
- Discriminar estímuls: buscar un o més estímuls d'entre una quantitat més o menys àmplia.
- Igual-diferent: indicar si parells d'estimuls (signes, lletres, síl·labes) són iguals o diferents.
- Igualar segons la mostra.
- Buscar l'element diferent.
- Completar segons la mostra.
- Còpia d'elements segons una mostra.
- Exercicis de distinció figura-fons.
A més d'esta seqüènciació en les tasques, tindrem en compte els materials, que en un principi seran elements manipulatius de signes o lletres soltes; posteriorment poden aparéixer formant un bloc i finalment presentar-se directament sobre el paper. també es graduarà la dificultat augmentant el nombre d'estimuls.
DÉFICIT EN EL RECONEIXEMENT DE PARAULES.
Desenvolupar la ruta fonològica.
Es la que utilitza però amb dificultat en l'aplicació de les RCGF per als grups consonàntics i síl·labes inverses.
Les tasques que es realitzen i que tindran com a base la segmentació i l'anàlisi de les paraules, per desenvolupar la consciència fonològica. Es procurarà establir una progressió que contemple els aspectes següents:
- Segmentar les oracions en paraules, les paraules en síl·labes i estes en fonemes.
- Al treballar amb fonemes es partirà de les vocals i es continuarà amb les consonants.
- Quan als fenòmens, tindre en compte la seua posició (inicial o final) i el tipus, ja que els oclusius són més difícils que la resta, per la seua dificultat per a pronunciar-los sense suport vocàlic.
- En un primer moment s'han de realitzar les activitats oralment i després fer-les de forma escrita.
- Es partirà de paraules concretes, més familiars als xiquets i que es puguen presentar acompanyades dels seus dibuixos.
- Treballar l'associació de lletres d'especial dificultat per a Y, a dibuixos. Açó serà convenient en els parells de grafies que substituïx al llegir: b/p.
- Segmentar en síl·labes i fonemes.
- Tasques d'identificar fonemes i síl·labes.
- Tasques d'afegir o suprimir fonemes.
- Inversió de segments.
La tasca bàsica és aconseguir representacions lèxiques de les paraules així com la connexió amb el sistema semàntic per a recuperar el seu significat.
Les activitats tindran com a objectiu fonamental l'associació del signe gràfic amb el significat. Es presentaran les paraules escrites, junt amb la seua pronunciació i significat (dibuix).
Exemples:
- Presentar paraules relatives a un tema. Seria interessant que tinguera relació amb què l'alumne/a estiga treballant en classe, perque les pronuncie i les associe amb el dibuix.
- Lotus autocorrectius. Associar la imatge amb la paraula; podrà comprovar el resultat, ja que per la part posterior està escrita la paraula que correspon a la imatge.
- Jocs amb baralles. La mitat seran imatges i l'altra mitat les seues corresponents paraules.
- Bingos. Se li presenta una fixa amb tots els dibuixos i les seues paraules corresponents. En un cartó dividit en diversos espais, el xiquet/a situarà les paraules triades. Es van traient imatges, i se té la paraula que li correspon l'anirà ratllant en el cartó.
TRACTAMENT DE DÈFICIT EN EL PROCESSADOR SEMÀNTIC.
Constitueix un procés molt complex, en el qual bàsicament intervenen totes les operacions cognitives superiors. Per aixó és imprescindible donar suport el tractament amb claus d'ajuda externa.
Quan el subjecte no extrau el significat a les oracions o textos, l'objectiu prioritari de la recuperació és que aconseguisquen identificar la importància relativa que tenen les diferents unitats del text a través de subratllats, resums, esquemes...
És necessari que el tractament partisca de textos senzills i familiars al xiquet que li motiven, sempre tenint en compte els seus coneixements previs.
Tasques per segmentar el text.
- Identificar els paràgrafs: pintar-los de diferent color, emmarcar-los...
- Identificar les oracions de cada paràgraf.
- Presentar textos en els signes de puntuació estan remarcats.
- Remarcar els signes de puntuació que separen cada oració amb colors. Dibuixos, formes...
- Mostrar textos amb sintagmes diferenciats (colors, cursiva, negreta...)
- Segmentar les oracions complexes en sintagmes....
- Identificar les iddes importants del text utilitzant el subratllat o pintat de les mateixes.
- Acompanyar els textos amb dibuixos al·lusius.
- Fer xarxes semàntiques, mapes conceptuals, jerarquies)
- Formular preguntes conforme va llegint, induit al propi subjecte a què siga ell mateix qui se les faça.
- Formular preguntes al finalitzar la lectura.
- Triar un final per a un text inacabat.
- Una vegada llegit un text, triar un títol d'entre diversos proposats.
TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS DE L'ESCRIPTURA.
Desenvolupar la ruta fonològica.
S'han de realitzar exercicis de segmentació i de consolidació de les RCFG. (Mirar dèficit en el reconeixement de paraules).
Recuperació dels processos lèxics.Per densevolupar la ruta ortogràfica, són convenients exercicis d'escriptura de paraules, per a aconseguir una representació lèxica consistent.
- Amb homòfons.
- Amb parells de paraules amb les grafies que amb freqüència confon: b/p.
- Amb parells de paraules amb trets diferenciadors mínims (una sola grafia diferent).
- Emparellant dibuix-paraula.
- Aconseguint que ell mateix generalitze la regla ortogràfica a partir d'uns quants exemples.
Per organitzar les idees que genera, cal ajudar-li a crear una estructura lògica.
- Donant-li connectors de forma externa.
- Escrivint oracions amb nexes com: aleshores, a partir de.....
- Que genere totes les idees possibles sobre un tema i que escriga cadascuna en una pàgina i que després ordene aquestes.
L'objectiu bàsic és ensenyar-los a realitzar estructures sintàctiques de forma coherent. Per a aixó:
- Construir oracions començant per les més simples (S-V-P), fins a les més complexes.
- Completar oracions.
- Completar les paraules funcionals.
- Afegir sintagmes a estructures donades.
- Puntuar textos.
diumenge, 27 de maig del 2012
CONCLUSIONS DE LA VALORACIÓ PSICOLÒGICA DE L'ALUMNA Y.
Aquest apartat correspon al apartat E: CONCLUSIONS del Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
L'alumna necessitarà d'atenció de la mestra de PT
1. Es procedent l'assistència a l'aula de PT 2 sessions setmanals per treballar:
a) Processos cognitius en els que obté puntuacions baixes:
3. A la classe s'ha de valorar l'alumna tenint en compte les especials dificultats que té per l'aprenentatge de la lectura i escriptura: avaluacions orals, valoració del contingut i no la forma d'alló que escriu en algunes assignatures (CM), amb demandes ajustades a les possibilitats d'escriptura...
4. La família s'ha de comprometre perquè Y faça deures i activitats que contribuïsquen a disminuir els dèficits. ha de realitzar diariàment activitats d'atenció, percepció i memòria.
5. Millorar l'autoestima és una tasca a compartir entre la família i l'escola:
Criteris que fonamenten la decisió:
Raons que justifiquen l'aplicació de la mesura:
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
L'alumna necessitarà d'atenció de la mestra de PT
1. Es procedent l'assistència a l'aula de PT 2 sessions setmanals per treballar:
a) Processos cognitius en els que obté puntuacions baixes:
- Memòria de formes.
- Atenció, especialment la sostinguda.
- Percepció espaial de diferencies dreta-esquerra.
- Desenvolupar al ruta fonològica (és la que més utilitza però amb dificultat en l'aplicació de les RCGF per als grups consonàntics.
- Reforçar la ruta visual perquè faça major ús de la mateixa.
- Segmentació de textos.
- Augmentar la comprensió de textos (processos semàntics).
- Aplicació de les RCFG.
- Ortografia natural.
- Planificació: generar idees, organitzar idees, donar estructura sintàctica a les idees.
3. A la classe s'ha de valorar l'alumna tenint en compte les especials dificultats que té per l'aprenentatge de la lectura i escriptura: avaluacions orals, valoració del contingut i no la forma d'alló que escriu en algunes assignatures (CM), amb demandes ajustades a les possibilitats d'escriptura...
4. La família s'ha de comprometre perquè Y faça deures i activitats que contribuïsquen a disminuir els dèficits. ha de realitzar diariàment activitats d'atenció, percepció i memòria.
5. Millorar l'autoestima és una tasca a compartir entre la família i l'escola:
- Amb acceptació de les seues característiques personals.
- Tenint en compte les seues necessitats.
- Alternant l'afecte i les exigències.
- Reforçant aquelles activitats que fa bé.
- Donant rellevància al seu paper dins l'estructura familiar.
Criteris que fonamenten la decisió:
- Ordre 16 de juliol de 2001 de la Conselleria i educació per la qual es regula l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE en ESO. (DOGV 17/09/2001). L'alumna presenta problemàtica contemplada en l'ordre 16 de juliol de 2001, apartat 18.2 e) "Atenció a l'alumnat d'Educació Secundaria Obligatoria amb dificultats manifestes d'aprenentatge en les àrees instrumentals".
- Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
Raons que justifiquen l'aplicació de la mesura:
- Un rendiment de la lectura, substancialment per baix del que s'espera d'acord amb l'edat cronològica, el CI i l'escolaritat rebuda.
- Les dificultats de lectura interfereixen significativament en el rendiment acadèmic, donat el valor instrumental d'aquesta tècnica.
- Les notables dificultats d'escriptura el porten a abandonar les tasques, i augmentar el sentiment de fracàs.
- Inseguretat personal, dficultant la seua participació en les activitats escolars de tipus col·lectiu que requereixen aplicar la tècnica lectora.
- El benefici que pot reportar una atenció més individualitzada, en l'aula de PT amb un grup xicotet i homogeni.
ASPECTES METODOLÒGICS I COMPETÈNCIES A DESENVOLUPAR EN L'ALUMNAT DEL PDC
En aquest apartat parlaré fonamentalment dels aspectes metodològics i de les competències a desenvolupar en l'alumnat del PDC, amb la finalitat de completar l'entrada del dia 5 d'abril, "Que és el PDC"
ORDRE de 6 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l'ESO.
El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar en els entres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa i el titol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts, les activitats pràctiques i les matèries.
La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèriesi impartir-los de forma globalitzada.
a) Àmbit científic.
b) Àmbit lingüístic i social.
c) Àmbit pràctic.
ÀMBIT CIENTÍFIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
Per al mestre: per a l'establiment de la programació caldrà tenir en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrrotllament de les competències bàsiques, també s'haurà de tindre en compte la seqüenciació feta dels continguts, que es pressenten en cada curs.
L'enfocament globalitzador de l'àmbit ha d'estar present a l'hora de programar les unitats didàctiques o projectes de tretreball per a cada curs.
S'aconsella la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l'entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental.
Els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana, i per aixó han de tindre oportunitats a l'aula per a expressar les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Des de l'àmbit científic es contribuïx amb especial rrellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. Des d'aquest àmbit s'ofereix l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball científic en tota la seua extensió, desenvolupant habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tant importants com la salut, el consum, el medi àmbient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la informació amb contingut científic.
També es contribueix amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos.
La contribució del àmbit al desenrrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació rellevant en l'estudi que es realitza, i de la comunicació en l'aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la Naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament. El treball amb estes noves tecnologies afavoreixen l'anàlisi rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i l'accés a estudis de problemes que d'altra manera serien molt difícils o impossibles.
La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l'aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l'anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives.
Des de l'àmbit científic es treballa la competència per aprendre a aprendre a través de proporcionar oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d'intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts.
La competència social i ciutadana es relaciona d'una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres i el respecte pel pensament de l'altre.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
La selecció i organització dels continguts respon a un enfocament globalitzador que es sustenta en diversos elements integradors.
Cal organitzar la seqüència d'activitats entorn de la resolució d'un problema relatiu a un fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en este procés indagatori es realitzaran per mitjà d'una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu i que, igual que el procés d'aprenentatge, seran objecte d'avaluació. este plantejament metodològic admet prou flexibilitat en el plnatejament de les activitats, nivells de dificultat, varietat de fonts, estratègies i suports, al seu torn afavoreix la implicació de l'alumnat i la seua motivació.
Un segon element és l'adopció d'un enfocament comunicatiu, ja que facilita l'articulació dels continguts lingüístics en una seqüència metodologica que inclou com resultat final una activitat on el component comunicatiu és bàsic. El plantejament d'una metodologia per mitjà de la qual l'alumnat resol problemes es recolza decisivament en l'obtenció i tractament d'informació que es manifesta en una varietat de gèneres textuals.
La lectura i l'escolta estaran guiades per una intenció lectora que vindrà determinada per l'activitat que l'alumnat ha de resoldre en el marc d'un procés indagatori. Pera ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d'articular tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el gènere, fer hipòtesi i anticipar sobre el contingut, establir relacions en l'interior d'una proposició, vincular la informació entre si, fer inferències i regular el procés de comprensió.
En la planificació del discurs oral i escrit s'haurà de considerar d'acord amb el plantejament de l'àmbit la utilització de textos orals com a documents per a activitats d'observació i anàlisi. caldrà programar activitats on els usos orals i escrits siguen independents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o prendre notes a partir d'una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit.
En quan a la programació el professor ha d'adequar el punt de partida de l'alumnat, ha de tindre en compte la duració del programa per a distribuir de manera progressiva els aprenentatges amb vista al desenrotllament de les competències bàsiques. Un altre criteri ha de ser l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat alhora de concretar el caire en el tipus d'activitats i la seua articulació en el marc de projectes i unitats didàctiques.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
El plantejament curricular de l'àmbit lingüístic i social posa l'èmfasi en la competència en la comunicació lingüística com a mitjà per a comprendre i explicar la realitat social. S'entén questa com l'ús del llenguatge en la seua doble funció, instrument de comunicació i de representació de la realitat. La importancia que té la informació en l'àmbit lingüístic i social converteix a esta competència en quelcom imprescindible, més enlla de la utilització habitual del llenguatge possibilitador de la interacció que es produïx en el procés d'ensenyançai aprenentatge. Esta competència és necessaria per a la resolució pacífica de conflictes consubstancials a tota interacció social, ja que a través del diàleg és possible comprendre i expressar el respecte cap a les necessitats i interessos de les altres persones en una situació de conflicte.
També des d'aquest àmbit es contribuïx a l'adquisició de la competència matemàtica ja que el coneixement de la realitat social, especialment en la seua dimensió geogràfica implica l'ús d'operacions senzilles com el càlcul de la densitat de població o la taxa de natalitat... L'àmbit aporta oportunitats on els alumnes i les alumnes poden aplicar diverses ferramentes matemàtiques necessàries per a definir problemes, quantificar indicadors i compararlos i per a repressentar els fets a través de la seua codificació numèrica i gràfica en el context d'una activitat comunicativa.
En el desenrrotllament de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució de la matèria especialment pel que fa als fets geogràfics és rellevant. La dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i coneixement dels elements de l'espai físic que interactuen amb l'activitat humana
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics, el comptar amb destreses relatives a l'obtenció i comprensió d'informació expressada no sols en llenguatge verbal, sinó també icònic i catogràfic.
La competència social i ciutadana està estrictament vinculada al propi objecte d'estudi de la matèria. La seua finalitat és la comprensió de la realitat social, actual i històrica. Un component de la competència social ho constituïxen les habilitats comunicatives. Un altre component que contribuïx al desenrotllament d'esta competència és l'aprenetatge d'actituds positives davant de la varietat dels usos lingüístics, el reconeixement que totes les llengües són igualment aptes com a instruments de comunicació en qualsevol àmbit d'ús.
La competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic, especialment pel que fa a la lectura, interpretació i valoració de les orbres literàries i també d'altres produccions artístiques a través de la selecció d'obres significatives.
La competencia per aprendre a aprendre suposa adquirir ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també tindre una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen amb una disposició positiva. L'ús competent de la llengua com a mitjà de representació del món i la base del coneixement i del pensament és un dels objectius de l'àmbit lingüístic i social. Els seus continguts contribuïxen a esta competència ja que el seu aprenentatge suposa la possibilitat d'aplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicasuals i elaborar hipòtesi sobre els fenòmens socials, proporcionar objectius de lectura dirigits a resoldre problemes sobre fets i problemes socials i que orientan l'obtenció i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que es realitze una anàlisi d'esta.
ÀMBIT PRÀCTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
El professorat en la seua programació haurà de fomentar la integració dels distints continguts estudiats, en les unitats didàctiques que estableisca, en funció dels condicionants didàctics particulars, de la materia mateixa i de l'entorn fisicotecnològic.
L'aprenentatge dels continguts ha de procurar:
- Treballar un context, sempre que siga possible. d'esta manera l'aprenentatge és més sòlid i durador, ja que crea relacions i connexions.
- La realització de tasques emmarcades en diferents contextos d'aprenentat,vinculats amb la realitat i amb situacions autèntiques d'aprenentatge. Per al desenrotllament de les competències bàsiques resulta imprescindible aprendre en contextos el més reals possible.
- El reforç de la capacitat de relació interpersonal.
- La resolució de problemes.
- El foment de l'autonomia personal (aprendre a emprendre)
- La integració de les TIC en totes les situacions en que siga possible i convenient .
L'alumnat caldrà que treballe en equip i en col·laboració, que aplique i integre de manera totalment pràctica i adaptada a l'entorn coneixements de totes les matèris i permet que desenrotlle les qualitats necessaries per a un futur treball professional dins d'un grup. cal tindre en compte les orientacions acadèmiques i professionals del grup-classe, per a adaptar i concretar les unitats didàctiques o treballs/projectes/pràctiques plantejats. Es recomana plantejar activitats realcionades amb la realitat socioproductiva de l'entorn a fi de fomentar l'aprenentatge significatiu.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic principalment per mitjà del coneixement i comprensió d'objectes, procesos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenrotllament de destreses i habilitats per a manipular objectes de precisió i seguretat. Per altra banda és important el desenrotllament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, per mitjà del coneixement i anàlisi crítica de la repercussió de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional.
La contribució a la competècia de l'autonomia iniciativa personal se centra en la manera particular que proporciona esta matèria d'abordar els problemes tecnològics i d'una altra indole.
Le seues diferents fases contribuïxen a distints aspectes d'esta competència; el plantejament adequat de problemes; l'elaboració d'idees que són analitzades des de distints punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i l'execució del projecte; l'avaluació del seu desenrotllament i de l'objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Es contribuirà al desenrotllament d'esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d'estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. Cal destacar - en realció al desenrotllament d'esta competència- la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc, per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic i per a desenrotllament de la ciutadania digital.
La contribució a la competència social i ciutadana pel que faa les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L'ús de ferramentes de comunicació i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum comunicació d'informació. L'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació.
A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, etc.
ORDRE de 6 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l'ESO.
El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar en els entres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa i el titol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts, les activitats pràctiques i les matèries.
La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèriesi impartir-los de forma globalitzada.
a) Àmbit científic.
b) Àmbit lingüístic i social.
c) Àmbit pràctic.
ÀMBIT CIENTÍFIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
Per al mestre: per a l'establiment de la programació caldrà tenir en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrrotllament de les competències bàsiques, també s'haurà de tindre en compte la seqüenciació feta dels continguts, que es pressenten en cada curs.
L'enfocament globalitzador de l'àmbit ha d'estar present a l'hora de programar les unitats didàctiques o projectes de tretreball per a cada curs.
S'aconsella la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l'entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental.
Els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana, i per aixó han de tindre oportunitats a l'aula per a expressar les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Des de l'àmbit científic es contribuïx amb especial rrellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. Des d'aquest àmbit s'ofereix l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball científic en tota la seua extensió, desenvolupant habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tant importants com la salut, el consum, el medi àmbient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la informació amb contingut científic.
També es contribueix amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos.
La contribució del àmbit al desenrrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació rellevant en l'estudi que es realitza, i de la comunicació en l'aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la Naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament. El treball amb estes noves tecnologies afavoreixen l'anàlisi rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i l'accés a estudis de problemes que d'altra manera serien molt difícils o impossibles.
La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l'aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l'anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives.
Des de l'àmbit científic es treballa la competència per aprendre a aprendre a través de proporcionar oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d'intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts.
La competència social i ciutadana es relaciona d'una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres i el respecte pel pensament de l'altre.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
La selecció i organització dels continguts respon a un enfocament globalitzador que es sustenta en diversos elements integradors.
Cal organitzar la seqüència d'activitats entorn de la resolució d'un problema relatiu a un fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en este procés indagatori es realitzaran per mitjà d'una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu i que, igual que el procés d'aprenentatge, seran objecte d'avaluació. este plantejament metodològic admet prou flexibilitat en el plnatejament de les activitats, nivells de dificultat, varietat de fonts, estratègies i suports, al seu torn afavoreix la implicació de l'alumnat i la seua motivació.
Un segon element és l'adopció d'un enfocament comunicatiu, ja que facilita l'articulació dels continguts lingüístics en una seqüència metodologica que inclou com resultat final una activitat on el component comunicatiu és bàsic. El plantejament d'una metodologia per mitjà de la qual l'alumnat resol problemes es recolza decisivament en l'obtenció i tractament d'informació que es manifesta en una varietat de gèneres textuals.
La lectura i l'escolta estaran guiades per una intenció lectora que vindrà determinada per l'activitat que l'alumnat ha de resoldre en el marc d'un procés indagatori. Pera ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d'articular tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el gènere, fer hipòtesi i anticipar sobre el contingut, establir relacions en l'interior d'una proposició, vincular la informació entre si, fer inferències i regular el procés de comprensió.
En la planificació del discurs oral i escrit s'haurà de considerar d'acord amb el plantejament de l'àmbit la utilització de textos orals com a documents per a activitats d'observació i anàlisi. caldrà programar activitats on els usos orals i escrits siguen independents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o prendre notes a partir d'una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit.
En quan a la programació el professor ha d'adequar el punt de partida de l'alumnat, ha de tindre en compte la duració del programa per a distribuir de manera progressiva els aprenentatges amb vista al desenrotllament de les competències bàsiques. Un altre criteri ha de ser l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat alhora de concretar el caire en el tipus d'activitats i la seua articulació en el marc de projectes i unitats didàctiques.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
El plantejament curricular de l'àmbit lingüístic i social posa l'èmfasi en la competència en la comunicació lingüística com a mitjà per a comprendre i explicar la realitat social. S'entén questa com l'ús del llenguatge en la seua doble funció, instrument de comunicació i de representació de la realitat. La importancia que té la informació en l'àmbit lingüístic i social converteix a esta competència en quelcom imprescindible, més enlla de la utilització habitual del llenguatge possibilitador de la interacció que es produïx en el procés d'ensenyançai aprenentatge. Esta competència és necessaria per a la resolució pacífica de conflictes consubstancials a tota interacció social, ja que a través del diàleg és possible comprendre i expressar el respecte cap a les necessitats i interessos de les altres persones en una situació de conflicte.
També des d'aquest àmbit es contribuïx a l'adquisició de la competència matemàtica ja que el coneixement de la realitat social, especialment en la seua dimensió geogràfica implica l'ús d'operacions senzilles com el càlcul de la densitat de població o la taxa de natalitat... L'àmbit aporta oportunitats on els alumnes i les alumnes poden aplicar diverses ferramentes matemàtiques necessàries per a definir problemes, quantificar indicadors i compararlos i per a repressentar els fets a través de la seua codificació numèrica i gràfica en el context d'una activitat comunicativa.
En el desenrrotllament de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució de la matèria especialment pel que fa als fets geogràfics és rellevant. La dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i coneixement dels elements de l'espai físic que interactuen amb l'activitat humana
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics, el comptar amb destreses relatives a l'obtenció i comprensió d'informació expressada no sols en llenguatge verbal, sinó també icònic i catogràfic.
La competència social i ciutadana està estrictament vinculada al propi objecte d'estudi de la matèria. La seua finalitat és la comprensió de la realitat social, actual i històrica. Un component de la competència social ho constituïxen les habilitats comunicatives. Un altre component que contribuïx al desenrotllament d'esta competència és l'aprenetatge d'actituds positives davant de la varietat dels usos lingüístics, el reconeixement que totes les llengües són igualment aptes com a instruments de comunicació en qualsevol àmbit d'ús.
La competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic, especialment pel que fa a la lectura, interpretació i valoració de les orbres literàries i també d'altres produccions artístiques a través de la selecció d'obres significatives.
La competencia per aprendre a aprendre suposa adquirir ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també tindre una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen amb una disposició positiva. L'ús competent de la llengua com a mitjà de representació del món i la base del coneixement i del pensament és un dels objectius de l'àmbit lingüístic i social. Els seus continguts contribuïxen a esta competència ja que el seu aprenentatge suposa la possibilitat d'aplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicasuals i elaborar hipòtesi sobre els fenòmens socials, proporcionar objectius de lectura dirigits a resoldre problemes sobre fets i problemes socials i que orientan l'obtenció i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que es realitze una anàlisi d'esta.
ÀMBIT PRÀCTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
El professorat en la seua programació haurà de fomentar la integració dels distints continguts estudiats, en les unitats didàctiques que estableisca, en funció dels condicionants didàctics particulars, de la materia mateixa i de l'entorn fisicotecnològic.
L'aprenentatge dels continguts ha de procurar:
- Treballar un context, sempre que siga possible. d'esta manera l'aprenentatge és més sòlid i durador, ja que crea relacions i connexions.
- La realització de tasques emmarcades en diferents contextos d'aprenentat,vinculats amb la realitat i amb situacions autèntiques d'aprenentatge. Per al desenrotllament de les competències bàsiques resulta imprescindible aprendre en contextos el més reals possible.
- El reforç de la capacitat de relació interpersonal.
- La resolució de problemes.
- El foment de l'autonomia personal (aprendre a emprendre)
- La integració de les TIC en totes les situacions en que siga possible i convenient .
L'alumnat caldrà que treballe en equip i en col·laboració, que aplique i integre de manera totalment pràctica i adaptada a l'entorn coneixements de totes les matèris i permet que desenrotlle les qualitats necessaries per a un futur treball professional dins d'un grup. cal tindre en compte les orientacions acadèmiques i professionals del grup-classe, per a adaptar i concretar les unitats didàctiques o treballs/projectes/pràctiques plantejats. Es recomana plantejar activitats realcionades amb la realitat socioproductiva de l'entorn a fi de fomentar l'aprenentatge significatiu.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic principalment per mitjà del coneixement i comprensió d'objectes, procesos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenrotllament de destreses i habilitats per a manipular objectes de precisió i seguretat. Per altra banda és important el desenrotllament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, per mitjà del coneixement i anàlisi crítica de la repercussió de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional.
La contribució a la competècia de l'autonomia iniciativa personal se centra en la manera particular que proporciona esta matèria d'abordar els problemes tecnològics i d'una altra indole.
Le seues diferents fases contribuïxen a distints aspectes d'esta competència; el plantejament adequat de problemes; l'elaboració d'idees que són analitzades des de distints punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i l'execució del projecte; l'avaluació del seu desenrotllament i de l'objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Es contribuirà al desenrotllament d'esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d'estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. Cal destacar - en realció al desenrotllament d'esta competència- la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc, per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic i per a desenrotllament de la ciutadania digital.
La contribució a la competència social i ciutadana pel que faa les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L'ús de ferramentes de comunicació i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum comunicació d'informació. L'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació.
A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, etc.
dissabte, 19 de maig del 2012
TASCA TUTORIAL PDC 2011-12
CONEIXEMENT A L'AULA DE PDC DE LA TASCA DE TUTORIA.
Com que els resultats de la segona avaluació del PDC no han segut satisfactoris, en la reunió que es va mantindre en el departament d'orientació amb les tutores, per tal de veure quines activitats s'anaven a desenvolupar al tercer trimestre. Es va incidir de manera important, encara que estaba programat en la programació tutorial en 2 sessions (vore apartat; "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12") en treballar "Horari personal d'estudi", jo vaig aportar la idea de treballar també l'esforç i la motivació com a conceptes a desenvolupar de manera especial en pro de fer més conscients als alumnes per tal d'obtindre uns millors resultats.
També se'ls ha enviat per mail a les famílies un correu amb el següent document:
http://es.scribd.com/doc/94128626/El-Estudi-a-Casa-001
http://es.scribd.com/doc/94128793/El-Estudi-a-Casa-II-Part-001
La finalitat és tornar a demanar la col·laboració dels pares davant dels resultats que han obtingut els/les alumnes. Les famílies són l'element més important per fomentar des de casa la responsabilitat, l'esforç i els hàbits d'estudi d'aquestos alumnes.
He asistit a dues sessions del les que estaben programades per tal de treballar els valors (als que fa referència la programació tutorial al'apartat d'aquest blogg: "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12"), através de "Valors de Cine".
1ª SESSIÓ.
He assistit a l'aula de PDC en la sessió de tutoria per coneixer en directe la tasca que es porta a terme.
la sessió que s'ha desenvolupat ha estat la del quadern nº 4 Autoestima, Perseverancia, Desprendimiento.
1. En la sessió la tutora ha pressentat el tema per tal de facilitar el interés i l'atenció cap a la projecció del programa. La tutora ha preguntat al grup que és l'autoestima i com es manifesta. I els ha recomanat que anoten en el seu quadern les dades sobre les pel·lícules en les que deuen fixar-se, per exemple. les actituds, els gestos que denoten falta d'autoestima i a que els ajuda l'autoestima als personatges.
2. Han visionat el video.
3. Després de visionar el video, tot el grup d'alumnes han parlat sobre les preguntes que els ha plantejat prèviament la tutora..
Els/les alumnes han tengut diferents respostes:
- En el visionat del color púrpura han dit que la dona es tapa la mà amb la boca, es tapa la sonrisa i ells pensen que es degut a la seua baixa autoestima. També han comentat que al millorar la seua vida amb l'ajuda dels demés, aumenta la seua autoestima, apren a valorarse i comença a parlar alt i clar, atrevint-se a alçar la mirada.
- En el Rey león Simba apren del mono a traure forces del passat per a lluitar.
- La película A propósito de Schmidt ens mostra un personatge que apren de nou a viure. Es supera i descobreix que sempre hi ha temps per millorar.
- En Atando cabos el protagonista aumenta la seua autoestima amb la confiança d'una amiga que li diu que està orgullosa d'ell.
- En el cas de Full Monty els protagonistes es marquen un xicotet objectiu que te com a conseqüència la recuperació de l'autoestima perduda i superen els seus complexos.
4. Després els ha plantetjat un joc corporal per parelles, un sentat front al altre, com si d'un espill es tractara, juguen a repressentar un d'ells gestos de baixa autoestima i l'altre gestos d'alta autoestima. La tutora els ha donat algun exemple.
Per acabar la tutora els demana que per a la propera sessió porten una foto o caricatura pegada en un foli.
2ª SESSIÓ.
En aquesta segona sessió amb la foto o la caricatura pegada en el foli, els/les alumnes aniran passant-se-les i on cadascun d'ells anirà afegint un aspecte positiu de la persona a qui corresponga. Se'ls ha insistit en que la regla fonamental d'aquest joc és el respete mutu, per la qual cosa sols pot escriure coses positives, que li agrade dels demés. Es deixa a l'elecció del grup el que posen o no el nom en cada comentari.
Una vegada han escrit en totes les fulles, on han tornat a qui perteneixia, ho han llegit i se'la ha preguntat si algú volia dir-ho en veu alta, el que posa. Al principi els ha costat un poc però després s'han anat animant a llegir-ho en veu alta i s'ha parlat de com s'han sentit al escriure sobre els seus companys, com s'han sentit al llegir el que els demés pensen sobre u mateix, si creuen quue han segut correctes i si estan d'acord o no amb el que els han dit.
Finalment per tal de afavorir el coneixement propi i estimular l'autoestima i valoració positiva de si mateix i dels demés, cada persona, en un foli, ha dibuixat un arbre, el que més li agrade, amb les seues arrels, rames, fulles i fruits. En les arrels han escrit les qualitats i capacitats que creu tindre. En les rames pot anar posant les coses positives que fa o sap fer. I en les fulles i fruits, els èxits o triunfs que ha aconseguit al llarg de la seua vida.
Després ho han posat en comú, i han reflexionat si cadascú ho valora lo suficient, com s'han sentit, s' han trobat coses en els demés o en si mateix de les quals no s'havien donat compte abans...
La valoració que faig de les dues sessions és molt bona, ja que els/les alumnes han segut conscients de que:
- per a estimar als demés, hi ha que voler-se abans u mateix,
- que hi ha que aprendre a valorar les coses positives dels demés i d'un mateix.
- sobretot que cada persona te sempre coses positives que descobrir.
Aquestes conclusions a les que he arribat són les que ells han verbalitzat després de la sessió i la posada en comú. La sessió ha estat molt participativa conforme anava abançant i enriquidora per a tots. A resultat un clima molt bo i afavoridor en quan a diàleg i relacions. La reflexió sobre sí meteix i sobre els seus companys/es que han realitzat al llarg d'aquestes sessions, és lo suficientment important com per a que permaneisca en el temps a través de compromisos personals o grupals que s'estableisquen.
Com que els resultats de la segona avaluació del PDC no han segut satisfactoris, en la reunió que es va mantindre en el departament d'orientació amb les tutores, per tal de veure quines activitats s'anaven a desenvolupar al tercer trimestre. Es va incidir de manera important, encara que estaba programat en la programació tutorial en 2 sessions (vore apartat; "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12") en treballar "Horari personal d'estudi", jo vaig aportar la idea de treballar també l'esforç i la motivació com a conceptes a desenvolupar de manera especial en pro de fer més conscients als alumnes per tal d'obtindre uns millors resultats.
També se'ls ha enviat per mail a les famílies un correu amb el següent document:
http://es.scribd.com/doc/94128626/El-Estudi-a-Casa-001
http://es.scribd.com/doc/94128793/El-Estudi-a-Casa-II-Part-001
La finalitat és tornar a demanar la col·laboració dels pares davant dels resultats que han obtingut els/les alumnes. Les famílies són l'element més important per fomentar des de casa la responsabilitat, l'esforç i els hàbits d'estudi d'aquestos alumnes.
He asistit a dues sessions del les que estaben programades per tal de treballar els valors (als que fa referència la programació tutorial al'apartat d'aquest blogg: "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12"), através de "Valors de Cine".
1ª SESSIÓ.
He assistit a l'aula de PDC en la sessió de tutoria per coneixer en directe la tasca que es porta a terme.
la sessió que s'ha desenvolupat ha estat la del quadern nº 4 Autoestima, Perseverancia, Desprendimiento.
1. En la sessió la tutora ha pressentat el tema per tal de facilitar el interés i l'atenció cap a la projecció del programa. La tutora ha preguntat al grup que és l'autoestima i com es manifesta. I els ha recomanat que anoten en el seu quadern les dades sobre les pel·lícules en les que deuen fixar-se, per exemple. les actituds, els gestos que denoten falta d'autoestima i a que els ajuda l'autoestima als personatges.
2. Han visionat el video.
3. Després de visionar el video, tot el grup d'alumnes han parlat sobre les preguntes que els ha plantejat prèviament la tutora..
Els/les alumnes han tengut diferents respostes:
- En el visionat del color púrpura han dit que la dona es tapa la mà amb la boca, es tapa la sonrisa i ells pensen que es degut a la seua baixa autoestima. També han comentat que al millorar la seua vida amb l'ajuda dels demés, aumenta la seua autoestima, apren a valorarse i comença a parlar alt i clar, atrevint-se a alçar la mirada.
- En el Rey león Simba apren del mono a traure forces del passat per a lluitar.
- La película A propósito de Schmidt ens mostra un personatge que apren de nou a viure. Es supera i descobreix que sempre hi ha temps per millorar.
- En Atando cabos el protagonista aumenta la seua autoestima amb la confiança d'una amiga que li diu que està orgullosa d'ell.
- En el cas de Full Monty els protagonistes es marquen un xicotet objectiu que te com a conseqüència la recuperació de l'autoestima perduda i superen els seus complexos.
4. Després els ha plantetjat un joc corporal per parelles, un sentat front al altre, com si d'un espill es tractara, juguen a repressentar un d'ells gestos de baixa autoestima i l'altre gestos d'alta autoestima. La tutora els ha donat algun exemple.
Per acabar la tutora els demana que per a la propera sessió porten una foto o caricatura pegada en un foli.
2ª SESSIÓ.
En aquesta segona sessió amb la foto o la caricatura pegada en el foli, els/les alumnes aniran passant-se-les i on cadascun d'ells anirà afegint un aspecte positiu de la persona a qui corresponga. Se'ls ha insistit en que la regla fonamental d'aquest joc és el respete mutu, per la qual cosa sols pot escriure coses positives, que li agrade dels demés. Es deixa a l'elecció del grup el que posen o no el nom en cada comentari.
Una vegada han escrit en totes les fulles, on han tornat a qui perteneixia, ho han llegit i se'la ha preguntat si algú volia dir-ho en veu alta, el que posa. Al principi els ha costat un poc però després s'han anat animant a llegir-ho en veu alta i s'ha parlat de com s'han sentit al escriure sobre els seus companys, com s'han sentit al llegir el que els demés pensen sobre u mateix, si creuen quue han segut correctes i si estan d'acord o no amb el que els han dit.
Finalment per tal de afavorir el coneixement propi i estimular l'autoestima i valoració positiva de si mateix i dels demés, cada persona, en un foli, ha dibuixat un arbre, el que més li agrade, amb les seues arrels, rames, fulles i fruits. En les arrels han escrit les qualitats i capacitats que creu tindre. En les rames pot anar posant les coses positives que fa o sap fer. I en les fulles i fruits, els èxits o triunfs que ha aconseguit al llarg de la seua vida.
Després ho han posat en comú, i han reflexionat si cadascú ho valora lo suficient, com s'han sentit, s' han trobat coses en els demés o en si mateix de les quals no s'havien donat compte abans...
La valoració que faig de les dues sessions és molt bona, ja que els/les alumnes han segut conscients de que:
- per a estimar als demés, hi ha que voler-se abans u mateix,
- que hi ha que aprendre a valorar les coses positives dels demés i d'un mateix.
- sobretot que cada persona te sempre coses positives que descobrir.
Aquestes conclusions a les que he arribat són les que ells han verbalitzat després de la sessió i la posada en comú. La sessió ha estat molt participativa conforme anava abançant i enriquidora per a tots. A resultat un clima molt bo i afavoridor en quan a diàleg i relacions. La reflexió sobre sí meteix i sobre els seus companys/es que han realitzat al llarg d'aquestes sessions, és lo suficientment important com per a que permaneisca en el temps a través de compromisos personals o grupals que s'estableisquen.
AVALUACIÓ DELS ALUMNES DEL PDC 2012-13
SEGONA PART.
De les reunions amb els pares, mares i/o tutors, per tal de que els seus fills/es formen part del procés de sel·lecció del grup de PDC del proper any, han firmat tots la conformitat, sols dos no han assistit ni han avisat, ni s'ha sabut res d'ells.
Amb aquest llistat el departament d'orientació ha decidit convocar a tots aquestos alumnes demà dijous 10 de maig a les 12:30h, en un aula per passar-los les següents proves:
- IGF/5-r (Inteligencia general y factorial). Formas A y B.
- AF-5
- Estil d'aprenentatge.
La prova IGF/5-r Aquest test valora la inteligencia general, el raonament lògic, els continguts verbals, els continguts numèrics i els continguts espacials.
S'ha desenvolupat amb normalitat, hem anat a buscar als alumnes a les seues corresponents classes en l'última sessió del matí i els hem dut a una aula que estaba buida i que previament s'habia buscat. Una vegada allí, els hem dit que s'asegueren separats entre ells, de segida els hem explicat la prova i els hem repartit el quadren de la prova i la fulla de contestacions i amb la primera pàgina que està feta a mode d'exemple els hem explicat com han de fer-la. Després d'aclarir els dubtes, els hem dit que la durada de la prova són 38minuts, però el/la alumne/a que acabe abans ha de dir-ho i entregar-la i hem posat el contador a cero i a començat la prova. La prova avalua la rapidessa i la eficacia. Es corregeix per ordinador, de manera individual per a cadascun dels alumnes.
Ara caldrà que ens organitzem per començar la correcció. Sols ens ha donat temps avui a passar aquesta prova.
Prova IGF/5-r: http://www.aginternacional.cl/index.php?page=shop.product_details&flypage=shop.flypage&product_id=392&option=com_virtuemart&Itemid=40
La prova d'Estil d'aprenentatge se li ha donat als tutors de cadascun dels alumnes que configuren el llistat de PDC 2012-13, aquesta prova, pera que la passen en l'hora de tutoria, després la retornaran al departament d'orientació.
Prova Estil d'aprenentatge http://es.scribd.com/doc/93321671/Estil-d-aprenentatge-001
La prova AF5 (Autoconcepto Forma 5) sorgeix com a versió amplià i actualitzada d'altra prova ja existent, l'autoconcepte Forma A (AFA). L'autoconcepte és un qüestionari compost per 30 elements que avalua l'autoconcepte en 5 dimensions diferents, presents en el subjecte en els seus contextos social, Autoconcepte acadèmic/professional, Autoconcepte familiar i Autoconcepte físic. Esta última dimensió permeteix al avaluador arreplegar informació adicional i sense dubte molt útil de mode en que el subjecte s'autopercebeix. Es de fàcil aplicació, individual o colectiva i el contingut dels elements és adequat per a tot el seu àmbit d'edat i formació.
De les reunions amb els pares, mares i/o tutors, per tal de que els seus fills/es formen part del procés de sel·lecció del grup de PDC del proper any, han firmat tots la conformitat, sols dos no han assistit ni han avisat, ni s'ha sabut res d'ells.
Amb aquest llistat el departament d'orientació ha decidit convocar a tots aquestos alumnes demà dijous 10 de maig a les 12:30h, en un aula per passar-los les següents proves:
- IGF/5-r (Inteligencia general y factorial). Formas A y B.
- AF-5
- Estil d'aprenentatge.
La prova IGF/5-r Aquest test valora la inteligencia general, el raonament lògic, els continguts verbals, els continguts numèrics i els continguts espacials.
S'ha desenvolupat amb normalitat, hem anat a buscar als alumnes a les seues corresponents classes en l'última sessió del matí i els hem dut a una aula que estaba buida i que previament s'habia buscat. Una vegada allí, els hem dit que s'asegueren separats entre ells, de segida els hem explicat la prova i els hem repartit el quadren de la prova i la fulla de contestacions i amb la primera pàgina que està feta a mode d'exemple els hem explicat com han de fer-la. Després d'aclarir els dubtes, els hem dit que la durada de la prova són 38minuts, però el/la alumne/a que acabe abans ha de dir-ho i entregar-la i hem posat el contador a cero i a començat la prova. La prova avalua la rapidessa i la eficacia. Es corregeix per ordinador, de manera individual per a cadascun dels alumnes.
Ara caldrà que ens organitzem per començar la correcció. Sols ens ha donat temps avui a passar aquesta prova.
Prova IGF/5-r: http://www.aginternacional.cl/index.php?page=shop.product_details&flypage=shop.flypage&product_id=392&option=com_virtuemart&Itemid=40
La prova d'Estil d'aprenentatge se li ha donat als tutors de cadascun dels alumnes que configuren el llistat de PDC 2012-13, aquesta prova, pera que la passen en l'hora de tutoria, després la retornaran al departament d'orientació.
Prova Estil d'aprenentatge http://es.scribd.com/doc/93321671/Estil-d-aprenentatge-001
La prova AF5 (Autoconcepto Forma 5) sorgeix com a versió amplià i actualitzada d'altra prova ja existent, l'autoconcepte Forma A (AFA). L'autoconcepte és un qüestionari compost per 30 elements que avalua l'autoconcepte en 5 dimensions diferents, presents en el subjecte en els seus contextos social, Autoconcepte acadèmic/professional, Autoconcepte familiar i Autoconcepte físic. Esta última dimensió permeteix al avaluador arreplegar informació adicional i sense dubte molt útil de mode en que el subjecte s'autopercebeix. Es de fàcil aplicació, individual o colectiva i el contingut dels elements és adequat per a tot el seu àmbit d'edat i formació.
divendres, 18 de maig del 2012
PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES I IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS EDUCATIVES DE L'ALUMNA AMB DÈFICIT D'ATENCIÓ.
Apartat B: RECURSOS I FONTS UTILITZADES EN L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalitzacióhttp://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
- Informació del tutor.
- NAC
- Entrevista amb la mare.
- WISC-4
- TALE
- PROLEC-SE
- Qüestionari sobre actituds, motivacions i interessos.
- Test de Bender-Koppitz
- CARES.
- EDAH
- CONNERS
- Registre d'Estil d'aprenentatge.
- Aspectes socioafectius.
- BASC.
- TAMAI.
Aparta C: VALORACIÓ FUNCIONAL DE LES DADES OBTINGUDES EN L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
HISTORIA EVOLUTIVA I DE SALUT
Desenvolupament evolutiu dins dels parametres normals.
HISTÒRIA ESCOLAR:
Ha estat escolaritzada en el CEIP X. Segons consta al expedient te aprovat el primer i segon cicle de Primària.
INFORMACIÓ SOBRE EL CONTEXT SOCIOFAMILIAR:
Situació familiar favorable. Implicació dels pares en l'aprenentatge escolar.
NIVELL DE COMPETÈNCIES CURRICULARS:
El nivell de competència curricular actual és el que correspon on està per als conceptes. Pel que respecta als procediments de lectura i escriptura se situa a finals del segon cicle de primària.
PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES.
A l'alumna amb possible dèficit d'atenció se li han passant les següents proves:
ESCALA D'INTEL·LIGÈNCIA DE WECHSLER: WISC-4.
CI VERBAL. 103 NIVELL MIG.
CI MANIPULATIU: 115 NIVELL ALT.
CI TOTAL. 122 NIVELL SUPERIOR.
Les puntuacions més altes les obté en les proves:
Vocabulari.- Desenvolupament del llenguatge, formació de conceptes, bagatge de coneixements, capacitat d'aprenentatge, memòria a llarg termini.
Comprensió.- Avalua la comprensió i adaptació a situacions socials i el judici pràctic.
Figures incompletes.- Organització i percepció visual, concentració i reconeixement visual dels elements d'un objecte.
Historietes: Avalua l'organització i planificació temporal, així com la captació de seqüències causals.
Es troba lleugerament per baix de la mitjana la prova de:
Trencaclosques.- Avalua la percepció visual i la memòria de formes.
La resta de proves del WISC-4 estan en la mitja.
TALE (Test d'anàlisi de lectura i escriptura)
Lectura:
Es molt lenta. Requereix temps propis de xiquets de cinquè de primària.
En la lectura de sil·labes substituix la b per la p.
El percentatge d'errors en la lectura del text de nivell III és menor a la mitja.
La comprensió de textos el situa entre el nivell II i III
En la lectura en veu alta no repara en els signes de puntuació.
Escriptura:
Gràfia.- Lletres grans i de traç identificable.
Còpia.- Pel nombre d'errors i pel temps emprat se situa en el nivell III ( 5é de primària)
Dictat.- Comet tot tipus d'errors (omisiions, substitucions, inversions, adicions, unions i fragmentacions. El nombre d'errors és molt elevat. El temps emprat lleugerament superior a la mitja dels alumnes de finals de 4t de primària.
A l'expressió espontània també comet molt errors i de tot tipus. El contingut la situa entre el nivell I i II.
PROLEC-SE (Bateria d'Avaluació dels Processos Lectors)
Els resultats que obté en aquesta prova indiquen:
TEST DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA DE KOPPITZ.
La valoració dels ítems evolutius indica un nivell de maduresa normal.
No hi han indicadors emocionals a destacar.
TEST RELACIONATS AMB ATENCIÓ.
WISC-IV PUNTUACIÓ ESCALAR PERCENTIL
Test d'animals 10 50
Tests de Búsqueda de símbols 7 16
WISC-R PUNTUACIÓ TÍPICA PERCENTIL
Test Aritmètica 10 50
Test de Claus 8 25
CARES 25
Els percentils més baixos els obté en les proves que exigeixen atenció sostinguda.
QÜESTIONARIS PER L'AVALUACIÓ DEL DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT.
EDAH (Professor)
PERCENTIL
ASPECTE AVALUAT MAIG 12
Hiperactivitat 83 sense risc
Dèficit d'atenció 95 risc elevat
Transtorns de conducta 80 sense risc
Dèficit d'atenció amb hiperactivitat 85 sense risc
CONNERS.
PARE MARE TUTORA SOSPITA TDAH
PUNTUACIÓ 8 10 15 >_ 16
Hi ha 4 criteris de desatenció del DSM-IV, en els que coincideixen els pares i la tutora.
ESTIL D'APRENENTATGE.
- Capacitat d'atenció baixa.
- Ritme de treball lent.
- La motivació pel treball escolar és insuficient.
- Li costa realitzar les activitats sola.
- Mostra una actitud normal cap a les activitats.
- Té por al fracàs.
- Baixa tolerància a la fustració.
- Front les dificultats abandona les tasques.
- Les lloances en públic són un bon reforçador.
- Preferència d'aprenentatge individual.
ASPECTES SOCIOAFECTIUS.
- Conscient de les limitacions i potencialitats.
- Complix les normes establertes solament si és observada.
- És acceptada pels altres.
- La seua participació a l'aula està en funció de la tasca a realitzar.
- És impulsiva, alegre, amable i desorganitzada.
- Mostra interés pels aspectes socials.
BASC.
Atenent als resultats obtinguts en les Escales de Control del Qüestionari BASC, podem observar que l'alumna Y s'ha mostrat sincera i reveladora sobre si mateix. No es detecta un patró de resposta caracteritzat per deseabilitat social, ni tendencia a presentarse de manera masa negativa.
En el perfil dels resultats s'observa que el Autoinforme que ha realitzat Y de si mateix és vàlid i acceptable: els index de control i validesa es troben dintre dels valors normals, per la qual cosa es pot interpretar les puntuacions obtingudes en les dimensions globals i escales. L'alumna Y pressenta en geneeral certs problemes emocionals. Mostra desjustos considerats com a clínicament significatius en la seguent escala:
- Estres Social (T 78):
Y mostra un elevat nivell d'estrés i tensió en les seues interaccions amb altres xics/xiques. Te tendència a buscar l'aprobació dels altres en les interaccions socials i cert sentiment de ser exclosa de les activitats socials.
Evidencia sensacions de tensió, presió i falta de recursos d'afrontament (especialment de desahogo amb amics intims i relacions socials).
TAMAI. (Test Autoevaluatiu Multifactorial d'adaptació).
Atenent als resultats obtinguts en els Criteris de Fiabilitat o estil de Resposta del Instrument TAMAI, podem observar que l'alumna Y presenta un patró de resposta carcteritzat per cert desitg social. Indica que presenta certa tendència psicològica a donar una bona imatge de si mateix, procurant agradar als demés i a atribuir-se a si mateix qualitats de personalitat socialment desitgables i rebutjar aquelles socialament indesitjables. Atenent a les Escales Globals, el perfil de resultats indica que Y pressenta, en general, certs problemes d'adaptació en les àrees social i escolar (PD 33).
- Escala d'Adapatció Personal (PD 9):
Y mostra satisfacció personal i ajust amb ella mateix i amb la realitat que l'envolta
- Escala d'Adapatció Social (PD 13):
A nivell social, els resultats mostren inadaptació social en l'alumna Y.
-Escala d'Adapatció Escolar (PD 11):
A nivell escolar destaca certa insatisfacció respecte a la realitat escolar, hipolaboriositat e hipomotivació escolar y baixa aplicació en l'aprenentatge.
- Escala d'Adapatció Familiar:
En general, Y mostra satisfacció en quan al clima i àmbient familiar. Respecte a la percepció que té
dels seus progenitors i de les seues actituds educadores, Y percebix un estil educatiu en ambdos caracteritzat per l'assistència personalitzada amb certa propensió al proteccionisme i permisivisme.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
A l'apartat D: IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES.
S'ha assenyalat la d'Especials temporals.
Derivades de... (segons classificació de l'OMS/DSM-IV).
Dificultats específiques de lectura i escriptura i caldrà verificar Dificultat per mantindre l'atenció, per la qual cosa se l'ha derivada al neuropediatra per tal de que verifique el diagnòstic.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalitzacióhttp://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
- Informació del tutor.
- NAC
- Entrevista amb la mare.
- WISC-4
- TALE
- PROLEC-SE
- Qüestionari sobre actituds, motivacions i interessos.
- Test de Bender-Koppitz
- CARES.
- EDAH
- CONNERS
- Registre d'Estil d'aprenentatge.
- Aspectes socioafectius.
- BASC.
- TAMAI.
Aparta C: VALORACIÓ FUNCIONAL DE LES DADES OBTINGUDES EN L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
HISTORIA EVOLUTIVA I DE SALUT
Desenvolupament evolutiu dins dels parametres normals.
HISTÒRIA ESCOLAR:
Ha estat escolaritzada en el CEIP X. Segons consta al expedient te aprovat el primer i segon cicle de Primària.
INFORMACIÓ SOBRE EL CONTEXT SOCIOFAMILIAR:
Situació familiar favorable. Implicació dels pares en l'aprenentatge escolar.
NIVELL DE COMPETÈNCIES CURRICULARS:
El nivell de competència curricular actual és el que correspon on està per als conceptes. Pel que respecta als procediments de lectura i escriptura se situa a finals del segon cicle de primària.
PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES.
A l'alumna amb possible dèficit d'atenció se li han passant les següents proves:
ESCALA D'INTEL·LIGÈNCIA DE WECHSLER: WISC-4.
CI VERBAL. 103 NIVELL MIG.
CI MANIPULATIU: 115 NIVELL ALT.
CI TOTAL. 122 NIVELL SUPERIOR.
Les puntuacions més altes les obté en les proves:
Vocabulari.- Desenvolupament del llenguatge, formació de conceptes, bagatge de coneixements, capacitat d'aprenentatge, memòria a llarg termini.
Comprensió.- Avalua la comprensió i adaptació a situacions socials i el judici pràctic.
Figures incompletes.- Organització i percepció visual, concentració i reconeixement visual dels elements d'un objecte.
Historietes: Avalua l'organització i planificació temporal, així com la captació de seqüències causals.
Es troba lleugerament per baix de la mitjana la prova de:
Trencaclosques.- Avalua la percepció visual i la memòria de formes.
La resta de proves del WISC-4 estan en la mitja.
TALE (Test d'anàlisi de lectura i escriptura)
Lectura:
Es molt lenta. Requereix temps propis de xiquets de cinquè de primària.
En la lectura de sil·labes substituix la b per la p.
El percentatge d'errors en la lectura del text de nivell III és menor a la mitja.
La comprensió de textos el situa entre el nivell II i III
En la lectura en veu alta no repara en els signes de puntuació.
Escriptura:
Gràfia.- Lletres grans i de traç identificable.
Còpia.- Pel nombre d'errors i pel temps emprat se situa en el nivell III ( 5é de primària)
Dictat.- Comet tot tipus d'errors (omisiions, substitucions, inversions, adicions, unions i fragmentacions. El nombre d'errors és molt elevat. El temps emprat lleugerament superior a la mitja dels alumnes de finals de 4t de primària.
A l'expressió espontània també comet molt errors i de tot tipus. El contingut la situa entre el nivell I i II.
PROLEC-SE (Bateria d'Avaluació dels Processos Lectors)
Els resultats que obté en aquesta prova indiquen:
- Coneix totes les lletres.
- Es capaç de segmentar les paraules an lletres. (Percentil 99)
- En la lectura de paraules freqüents empra la ruta visual, i no comet cap fallo (Percentil 99).
- En la lectura de pseudoparaules, on és necessari utilitzar la ruta fonològica presenta notables dificultats per aplicar les regles de conversió grafema-fonema (RCGF). El percentil que obté és inferior a 5.
- En general fa un major és de la ruta fonològica, pròpia de lectors principiants, que és la que presenta més deficient.
- En els processos sintàctics, comprén les estructures gramaticals actives, passives i de complements focalitzats (Percentil 60). No fa ús de signes de puntuació (Percentil inferior a 5)
- En la comprensió d'oracions obté un percentil de 40.
- En la comprensió de textos el percentil baixa a 25.
- La lectura de parauales, frases i textos és molt lenta.
TEST DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA DE KOPPITZ.
La valoració dels ítems evolutius indica un nivell de maduresa normal.
No hi han indicadors emocionals a destacar.
TEST RELACIONATS AMB ATENCIÓ.
WISC-IV PUNTUACIÓ ESCALAR PERCENTIL
Test d'animals 10 50
Tests de Búsqueda de símbols 7 16
WISC-R PUNTUACIÓ TÍPICA PERCENTIL
Test Aritmètica 10 50
Test de Claus 8 25
CARES 25
Els percentils més baixos els obté en les proves que exigeixen atenció sostinguda.
QÜESTIONARIS PER L'AVALUACIÓ DEL DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT.
EDAH (Professor)
PERCENTIL
ASPECTE AVALUAT MAIG 12
Hiperactivitat 83 sense risc
Dèficit d'atenció 95 risc elevat
Transtorns de conducta 80 sense risc
Dèficit d'atenció amb hiperactivitat 85 sense risc
CONNERS.
PARE MARE TUTORA SOSPITA TDAH
PUNTUACIÓ 8 10 15 >_ 16
Hi ha 4 criteris de desatenció del DSM-IV, en els que coincideixen els pares i la tutora.
ESTIL D'APRENENTATGE.
- Capacitat d'atenció baixa.
- Ritme de treball lent.
- La motivació pel treball escolar és insuficient.
- Li costa realitzar les activitats sola.
- Mostra una actitud normal cap a les activitats.
- Té por al fracàs.
- Baixa tolerància a la fustració.
- Front les dificultats abandona les tasques.
- Les lloances en públic són un bon reforçador.
- Preferència d'aprenentatge individual.
ASPECTES SOCIOAFECTIUS.
- Conscient de les limitacions i potencialitats.
- Complix les normes establertes solament si és observada.
- És acceptada pels altres.
- La seua participació a l'aula està en funció de la tasca a realitzar.
- És impulsiva, alegre, amable i desorganitzada.
- Mostra interés pels aspectes socials.
BASC.
Atenent als resultats obtinguts en les Escales de Control del Qüestionari BASC, podem observar que l'alumna Y s'ha mostrat sincera i reveladora sobre si mateix. No es detecta un patró de resposta caracteritzat per deseabilitat social, ni tendencia a presentarse de manera masa negativa.
En el perfil dels resultats s'observa que el Autoinforme que ha realitzat Y de si mateix és vàlid i acceptable: els index de control i validesa es troben dintre dels valors normals, per la qual cosa es pot interpretar les puntuacions obtingudes en les dimensions globals i escales. L'alumna Y pressenta en geneeral certs problemes emocionals. Mostra desjustos considerats com a clínicament significatius en la seguent escala:
- Estres Social (T 78):
Y mostra un elevat nivell d'estrés i tensió en les seues interaccions amb altres xics/xiques. Te tendència a buscar l'aprobació dels altres en les interaccions socials i cert sentiment de ser exclosa de les activitats socials.
Evidencia sensacions de tensió, presió i falta de recursos d'afrontament (especialment de desahogo amb amics intims i relacions socials).
TAMAI. (Test Autoevaluatiu Multifactorial d'adaptació).
Atenent als resultats obtinguts en els Criteris de Fiabilitat o estil de Resposta del Instrument TAMAI, podem observar que l'alumna Y presenta un patró de resposta carcteritzat per cert desitg social. Indica que presenta certa tendència psicològica a donar una bona imatge de si mateix, procurant agradar als demés i a atribuir-se a si mateix qualitats de personalitat socialment desitgables i rebutjar aquelles socialament indesitjables. Atenent a les Escales Globals, el perfil de resultats indica que Y pressenta, en general, certs problemes d'adaptació en les àrees social i escolar (PD 33).
- Escala d'Adapatció Personal (PD 9):
Y mostra satisfacció personal i ajust amb ella mateix i amb la realitat que l'envolta
- Escala d'Adapatció Social (PD 13):
A nivell social, els resultats mostren inadaptació social en l'alumna Y.
-Escala d'Adapatció Escolar (PD 11):
A nivell escolar destaca certa insatisfacció respecte a la realitat escolar, hipolaboriositat e hipomotivació escolar y baixa aplicació en l'aprenentatge.
- Escala d'Adapatció Familiar:
En general, Y mostra satisfacció en quan al clima i àmbient familiar. Respecte a la percepció que té
dels seus progenitors i de les seues actituds educadores, Y percebix un estil educatiu en ambdos caracteritzat per l'assistència personalitzada amb certa propensió al proteccionisme i permisivisme.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
A l'apartat D: IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES.
S'ha assenyalat la d'Especials temporals.
Derivades de... (segons classificació de l'OMS/DSM-IV).
Dificultats específiques de lectura i escriptura i caldrà verificar Dificultat per mantindre l'atenció, per la qual cosa se l'ha derivada al neuropediatra per tal de que verifique el diagnòstic.
dimarts, 1 de maig del 2012
PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL GRUP DE PDC, CURS 2012-13
INICI DEL PROCÉS.
Després de la sessió de la segona avaluació es va conéixer el llistat definitiu dels alumnes que l'equip docent proposa per al PDC del curs 2012-2013.
El llistat està format per 24 alumnes per a 3r PDC, per al 4t PDC del any vinent s'han fet dos propostes, però el departament d'orientació en sessió d'avaluació ha informat al equip docent, que el grup de PDC de 4t per a l'any vinent estarà complert en nombre d'alumnes, essent quasi impossible que entre ningun alumne/a nou.
Després de tornar de vacances de pasqua, amb el llistat a les mans el departament d'orientació:
Es citen telefònicament a sis pares i se'ls dona al seus fills la citació per escrit perquè acudeisquen a l'entrevista i explicar-los:
Escrit de citació per a les famílies: http://es.scribd.com/doc/91930309/Citacio-Pares-2012pdc
http://es.scribd.com/doc/91931699/Audiencia-Pares-Pdc-2012-13-2-Anys
Després de la sessió de la segona avaluació es va conéixer el llistat definitiu dels alumnes que l'equip docent proposa per al PDC del curs 2012-2013.
El llistat està format per 24 alumnes per a 3r PDC, per al 4t PDC del any vinent s'han fet dos propostes, però el departament d'orientació en sessió d'avaluació ha informat al equip docent, que el grup de PDC de 4t per a l'any vinent estarà complert en nombre d'alumnes, essent quasi impossible que entre ningun alumne/a nou.
Després de tornar de vacances de pasqua, amb el llistat a les mans el departament d'orientació:
- Decideix citar als pares dels alumnes que formen el llistat per tal de informar-los i que manifesten el seu acord o disconformitat signant l'acta d'audiència.
- Entrevistar-se amb els alumnes per a que donen la seua conformitat i signen l'autorització..
Es citen telefònicament a sis pares i se'ls dona al seus fills la citació per escrit perquè acudeisquen a l'entrevista i explicar-los:
Escrit de citació per a les famílies: http://es.scribd.com/doc/91930309/Citacio-Pares-2012pdc
- Que l'equip docent ha decidit incloure al seu fill en el PDC de l'any vinent.
- En que consisteix el PDC.
- Perquè s'ha pensat en el seu fill per a formar part de programa.
- Se'ls demana la seua conformitat i la signatura de l'acta d'audiència dels pares on manifesten els seu acord o la seua disconformitat.
http://es.scribd.com/doc/91931699/Audiencia-Pares-Pdc-2012-13-2-Anys
Subscriure's a:
Missatges (Atom)