Aquestos són els objectius que em vaig marcar en el preprojecte. Alguns d'ells s'han complert, d'altres sols en part i d'altres no s'han aconseguit. Per altra banda he de dir que han aparegut d'altres al llarg del procés que no m'havia plantetjat i que han sorgit en la dinàmica del treball continu.
Pel que fa a tots aquestos que enuncie més avall i que són els objectius que em vaig plantetjar sols no s'ha complert el "Criteri per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos", ja que no s'ha plantetjat pel que fa al grup d'aquest curs i tampoc pel que fa al PDC del curs vinent.
Cal dir que el procés de configuració del PDC del curs vinent ha estat molt ajustat, avui mateix he assistit en companyia de la meua tutora a la reunió de Configuració del grup PDC 2012-13.
- Coordinar el professorat que imparteix els àmbits al Programa de
Diversificació Curricular (PDC).
- Assessorar a tutors/es, equips docents i al centre en general en
la detecció i desenvolupament de mesures d’atenció a la diversitat, generals i
específiques i compensatòries, així com facilitar materials i metodologies que
el facen possible.
- Informar i assessorar a les famílies sobre les dificultats
d’aprenentatge dels fills/es i sol·licitar la seua col·laboració i implicació
activa.
- Aplicar en el centre els criteris i procediments d’accés al PDC
per al curs vinent
- Realitzar el seguiment educatiu a nivell curricular més adequat,
així com els recursos d'accés al currículum que requereix l’alumne/a.
- Aplicar els criteris per distribuir a l’alumnat de diversificació
curricular en els grups ordinaris de referència.
- Criteris per a l’organització dels espais, dels horaris i dels
recursos.
- Aplicar els criteris i procediments previstos per al seguiment,
l’avaluació i la revisió, si és el cas, del programa.
Han sorgit altres com assessorar en materia de metodologia i competències bàsiques als professors dels àmbits de cara a una propera reelaboració de la seua programació, més adaptada a la normativa, si cal. També ha sorgit conéixer de primera mà a l'aula el treball d'acció tutorial, així com els recursos emprats per les tutores de PDC 3r i PDC 4t.
Per altra banda, el treball portat a terme pel que fa a la valoració de l'alumna Y per possible dèficit d'atenció m'ha aportat molts objectius que des d'un principi no m'havia plantejat.
- Conéixer tots els recursos i fonts utilitzades en l'avaluació psicopedagògica de l'alumna.
- Utilitzar-los com a ferramentes d'avaluació ( proves psicopedagògiques).
- Interpretar les dades que s'estrauen de les ferramentes.
-Identificar el tipus de necessitats educatives.
- Extraure conclusions.
- Facilitar orientacions metodològiques pel tractament de les dificultats.
Ha estat un pràcticum difícil ja que el meu projecte era àmpli i ha segut molta informació nova per a mi. He de dir que he tingut el recolçament de la meua tutora i de l'altra psicòleg del departament que m'han ajudat en tot moment en el procés. Per altra banda durant tot aquest temps s'han succeit diferents vages d'ensenyament i ha fet que el meu treball al IES es vegera afectat. S'han viscut i s'estan visquent moments de molta crispació a l'ensenyament i tots veiem com els nostres drets són vulnerats amb aplicacions a toc de Decret per la Consellera. Tots endevinem amb el Decret que està preparant-se per sotir a no tardar, sobre "Supresions i desplaçaments" que els nostres treballs poden estar en perill, properament sortirà una previsió de tot el professorat definitiu que sobra o sobrarà previsiblement en tots els centres del País Valencià.
A través de les aportacions de la consultora també he pogut reendreçar la direcció del Pràcticum pel que fa al grup del PDC d'aquest curs, aportant-los a les tutores aspectes metodològics i competències per al disseny d'una nova programació de cara al curs vinent, ja que la que tenen no s'adequa al que demana la normativa vigent.
La valoració dels alumnes tant del grup de PDC 2012-13 i de l'alumna amb dèfícit d'atenció m'ha fet conéixer un àmpli ventall de recursos per tal de valorar-los psicopedagògicament.
M'agradaria senyalar que durant tot aquest procés que he viscut al IES he anat pels corredors i m'he trobat amb àntics alumnes meus que han fet canvis adolescents i que sinó fos perquè ells m'han reconegut jo no els haguera reconegut. M'agradat molt conéixer a les sessions d'avaluació les valoracions d'alguns d'ells vore com res ha canviat acadèmicament a les seues vides i per altra banda veure com alguns han aconseguit moltes coses. Retrovar-me amb alguns d'ells i elles i vore'ls el somriure als ulls al veurem, m'ha omplit el cor d'estima.
dilluns, 28 de maig del 2012
CRITERIS DE VALORACIÓ APLICATS PER A LA CONFIGURACIÓ DEL GRUP PDC 2012-13
Reunits el cap d'estudi amb el departament d'orientació per tal de revisar el llistat dels alumnes proposats per configurar el grup de PDC 2012-13, s'establixen els següents criteris per tal de prioritzar quins alumnes configuraran el grup:
S'acorda enviar a la Conselleria aquest llistat d'alumnes amb els seus noms i cognoms.
- L'edat.
- La repetició del curs.
- El CI (coeficient intel·lectual)
- L'adaptació del grup.
- Interés per aconseguir la titulació de la ESO.
- El nivell de Competència curricular.
S'acorda enviar a la Conselleria aquest llistat d'alumnes amb els seus noms i cognoms.
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PEL TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS DE L'ALUMNA Y
DÈFICIT EN ELS PROCESSOS COGNITIUS.
Memòria a llarg i curt termini per als estímuls visuals: forme, símbols i lletres.
Exemples d'activitats:
Exemples d'activitats i jocs que es poden realitzar.
Activitats per als dèficits perceptius es poden trobar en la majoria dels llibres per a la reeducació de les dislèxies. Exemples:
A més d'esta seqüènciació en les tasques, tindrem en compte els materials, que en un principi seran elements manipulatius de signes o lletres soltes; posteriorment poden aparéixer formant un bloc i finalment presentar-se directament sobre el paper. també es graduarà la dificultat augmentant el nombre d'estimuls.
DÉFICIT EN EL RECONEIXEMENT DE PARAULES.
Desenvolupar la ruta fonològica.
Es la que utilitza però amb dificultat en l'aplicació de les RCGF per als grups consonàntics i síl·labes inverses.
Les tasques que es realitzen i que tindran com a base la segmentació i l'anàlisi de les paraules, per desenvolupar la consciència fonològica. Es procurarà establir una progressió que contemple els aspectes següents:
La tasca bàsica és aconseguir representacions lèxiques de les paraules així com la connexió amb el sistema semàntic per a recuperar el seu significat.
Les activitats tindran com a objectiu fonamental l'associació del signe gràfic amb el significat. Es presentaran les paraules escrites, junt amb la seua pronunciació i significat (dibuix).
Exemples:
TRACTAMENT DE DÈFICIT EN EL PROCESSADOR SEMÀNTIC.
Constitueix un procés molt complex, en el qual bàsicament intervenen totes les operacions cognitives superiors. Per aixó és imprescindible donar suport el tractament amb claus d'ajuda externa.
Quan el subjecte no extrau el significat a les oracions o textos, l'objectiu prioritari de la recuperació és que aconseguisquen identificar la importància relativa que tenen les diferents unitats del text a través de subratllats, resums, esquemes...
És necessari que el tractament partisca de textos senzills i familiars al xiquet que li motiven, sempre tenint en compte els seus coneixements previs.
Tasques per segmentar el text.
TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS DE L'ESCRIPTURA.
Desenvolupar la ruta fonològica.
S'han de realitzar exercicis de segmentació i de consolidació de les RCFG. (Mirar dèficit en el reconeixement de paraules).
Recuperació dels processos lèxics.Per densevolupar la ruta ortogràfica, són convenients exercicis d'escriptura de paraules, per a aconseguir una representació lèxica consistent.
Per organitzar les idees que genera, cal ajudar-li a crear una estructura lògica.
L'objectiu bàsic és ensenyar-los a realitzar estructures sintàctiques de forma coherent. Per a aixó:
Memòria a llarg i curt termini per als estímuls visuals: forme, símbols i lletres.
Exemples d'activitats:
- Realitzar series amb figures geomètriques.
- Ordenar una serie de figures geomètriques segons el model previament mostrat.
- Realitzar series amb lletres.
- Localitzar una figura determinada en un grup de figures.
- Reproduir dibuixos geomètrics sense la presència del model.
- Localitzar lletres en sopes de letres.
- Identificar paraules en sopes de paraules.
- Encontrar paraules diferents en series de paraules.
- Encontrar paraules diferents en series de paraules.
Exemples d'activitats i jocs que es poden realitzar.
- Seguir itineraris.
- Trobar una síl·laba en un text.
- Identificar figures iguals.
- Buscar diferències.
- Ordenar historietes.
- Joc de Tangram.
- Joc de Memory.
- Unir punts per construir figures.
- Puzzles.
- Cartes: parelles del món.
- Joc "Quí és qui"
- Joc "Afonar la flota"
- Trabajando la atención. Editorial logros.
- La recuperación de la atención.
- El juego de la atención. Editorial Lebon.
- Ejercicios de rehabilitación I. Atención. Editorial Lebon.
- Ejercicios de rehabilitación II. Memoria. Editorial Lebon.
- Memoria i atención. 3er ciclo de EP. EOS.
- Concentración y memorización de CEPE.
- Progresint /21: Atención y observación.
- Atención 4. Cuaderno de trabajo para ejecutar la capacidad de atención y concentracón en la educación primària. Editorial: Limusa- Noriega.
- Reforç i Recuperació de les Habilitats Mentals Bàsiques, Orientació espacial. Diferenciació dreta-esquerra. Nivell 2.2 i 2.3 Editorial ICCE.
- "Le clone". Autor: Didier Bigeard. Software educatiu. El joc presenta 10 sèries de 8 figures cada una. Les 10 figures de cada sèrie són la mateixa però amb un sol detall diferent. El joc consistix a descobrir la figura verdadera, és a dir la que posseïx els 7 elements que apareixen en la part inferior de la pantalla, sobre un banc.
Activitats per als dèficits perceptius es poden trobar en la majoria dels llibres per a la reeducació de les dislèxies. Exemples:
- Emparellar estímuls:
- Discriminar estímuls: buscar un o més estímuls d'entre una quantitat més o menys àmplia.
- Igual-diferent: indicar si parells d'estimuls (signes, lletres, síl·labes) són iguals o diferents.
- Igualar segons la mostra.
- Buscar l'element diferent.
- Completar segons la mostra.
- Còpia d'elements segons una mostra.
- Exercicis de distinció figura-fons.
A més d'esta seqüènciació en les tasques, tindrem en compte els materials, que en un principi seran elements manipulatius de signes o lletres soltes; posteriorment poden aparéixer formant un bloc i finalment presentar-se directament sobre el paper. també es graduarà la dificultat augmentant el nombre d'estimuls.
DÉFICIT EN EL RECONEIXEMENT DE PARAULES.
Desenvolupar la ruta fonològica.
Es la que utilitza però amb dificultat en l'aplicació de les RCGF per als grups consonàntics i síl·labes inverses.
Les tasques que es realitzen i que tindran com a base la segmentació i l'anàlisi de les paraules, per desenvolupar la consciència fonològica. Es procurarà establir una progressió que contemple els aspectes següents:
- Segmentar les oracions en paraules, les paraules en síl·labes i estes en fonemes.
- Al treballar amb fonemes es partirà de les vocals i es continuarà amb les consonants.
- Quan als fenòmens, tindre en compte la seua posició (inicial o final) i el tipus, ja que els oclusius són més difícils que la resta, per la seua dificultat per a pronunciar-los sense suport vocàlic.
- En un primer moment s'han de realitzar les activitats oralment i després fer-les de forma escrita.
- Es partirà de paraules concretes, més familiars als xiquets i que es puguen presentar acompanyades dels seus dibuixos.
- Treballar l'associació de lletres d'especial dificultat per a Y, a dibuixos. Açó serà convenient en els parells de grafies que substituïx al llegir: b/p.
- Segmentar en síl·labes i fonemes.
- Tasques d'identificar fonemes i síl·labes.
- Tasques d'afegir o suprimir fonemes.
- Inversió de segments.
La tasca bàsica és aconseguir representacions lèxiques de les paraules així com la connexió amb el sistema semàntic per a recuperar el seu significat.
Les activitats tindran com a objectiu fonamental l'associació del signe gràfic amb el significat. Es presentaran les paraules escrites, junt amb la seua pronunciació i significat (dibuix).
Exemples:
- Presentar paraules relatives a un tema. Seria interessant que tinguera relació amb què l'alumne/a estiga treballant en classe, perque les pronuncie i les associe amb el dibuix.
- Lotus autocorrectius. Associar la imatge amb la paraula; podrà comprovar el resultat, ja que per la part posterior està escrita la paraula que correspon a la imatge.
- Jocs amb baralles. La mitat seran imatges i l'altra mitat les seues corresponents paraules.
- Bingos. Se li presenta una fixa amb tots els dibuixos i les seues paraules corresponents. En un cartó dividit en diversos espais, el xiquet/a situarà les paraules triades. Es van traient imatges, i se té la paraula que li correspon l'anirà ratllant en el cartó.
TRACTAMENT DE DÈFICIT EN EL PROCESSADOR SEMÀNTIC.
Constitueix un procés molt complex, en el qual bàsicament intervenen totes les operacions cognitives superiors. Per aixó és imprescindible donar suport el tractament amb claus d'ajuda externa.
Quan el subjecte no extrau el significat a les oracions o textos, l'objectiu prioritari de la recuperació és que aconseguisquen identificar la importància relativa que tenen les diferents unitats del text a través de subratllats, resums, esquemes...
És necessari que el tractament partisca de textos senzills i familiars al xiquet que li motiven, sempre tenint en compte els seus coneixements previs.
Tasques per segmentar el text.
- Identificar els paràgrafs: pintar-los de diferent color, emmarcar-los...
- Identificar les oracions de cada paràgraf.
- Presentar textos en els signes de puntuació estan remarcats.
- Remarcar els signes de puntuació que separen cada oració amb colors. Dibuixos, formes...
- Mostrar textos amb sintagmes diferenciats (colors, cursiva, negreta...)
- Segmentar les oracions complexes en sintagmes....
- Identificar les iddes importants del text utilitzant el subratllat o pintat de les mateixes.
- Acompanyar els textos amb dibuixos al·lusius.
- Fer xarxes semàntiques, mapes conceptuals, jerarquies)
- Formular preguntes conforme va llegint, induit al propi subjecte a què siga ell mateix qui se les faça.
- Formular preguntes al finalitzar la lectura.
- Triar un final per a un text inacabat.
- Una vegada llegit un text, triar un títol d'entre diversos proposats.
TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS DE L'ESCRIPTURA.
Desenvolupar la ruta fonològica.
S'han de realitzar exercicis de segmentació i de consolidació de les RCFG. (Mirar dèficit en el reconeixement de paraules).
Recuperació dels processos lèxics.Per densevolupar la ruta ortogràfica, són convenients exercicis d'escriptura de paraules, per a aconseguir una representació lèxica consistent.
- Amb homòfons.
- Amb parells de paraules amb les grafies que amb freqüència confon: b/p.
- Amb parells de paraules amb trets diferenciadors mínims (una sola grafia diferent).
- Emparellant dibuix-paraula.
- Aconseguint que ell mateix generalitze la regla ortogràfica a partir d'uns quants exemples.
Per organitzar les idees que genera, cal ajudar-li a crear una estructura lògica.
- Donant-li connectors de forma externa.
- Escrivint oracions amb nexes com: aleshores, a partir de.....
- Que genere totes les idees possibles sobre un tema i que escriga cadascuna en una pàgina i que després ordene aquestes.
L'objectiu bàsic és ensenyar-los a realitzar estructures sintàctiques de forma coherent. Per a aixó:
- Construir oracions començant per les més simples (S-V-P), fins a les més complexes.
- Completar oracions.
- Completar les paraules funcionals.
- Afegir sintagmes a estructures donades.
- Puntuar textos.
diumenge, 27 de maig del 2012
CONCLUSIONS DE LA VALORACIÓ PSICOLÒGICA DE L'ALUMNA Y.
Aquest apartat correspon al apartat E: CONCLUSIONS del Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
L'alumna necessitarà d'atenció de la mestra de PT
1. Es procedent l'assistència a l'aula de PT 2 sessions setmanals per treballar:
a) Processos cognitius en els que obté puntuacions baixes:
3. A la classe s'ha de valorar l'alumna tenint en compte les especials dificultats que té per l'aprenentatge de la lectura i escriptura: avaluacions orals, valoració del contingut i no la forma d'alló que escriu en algunes assignatures (CM), amb demandes ajustades a les possibilitats d'escriptura...
4. La família s'ha de comprometre perquè Y faça deures i activitats que contribuïsquen a disminuir els dèficits. ha de realitzar diariàment activitats d'atenció, percepció i memòria.
5. Millorar l'autoestima és una tasca a compartir entre la família i l'escola:
Criteris que fonamenten la decisió:
Raons que justifiquen l'aplicació de la mesura:
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
L'alumna necessitarà d'atenció de la mestra de PT
1. Es procedent l'assistència a l'aula de PT 2 sessions setmanals per treballar:
a) Processos cognitius en els que obté puntuacions baixes:
- Memòria de formes.
- Atenció, especialment la sostinguda.
- Percepció espaial de diferencies dreta-esquerra.
- Desenvolupar al ruta fonològica (és la que més utilitza però amb dificultat en l'aplicació de les RCGF per als grups consonàntics.
- Reforçar la ruta visual perquè faça major ús de la mateixa.
- Segmentació de textos.
- Augmentar la comprensió de textos (processos semàntics).
- Aplicació de les RCFG.
- Ortografia natural.
- Planificació: generar idees, organitzar idees, donar estructura sintàctica a les idees.
3. A la classe s'ha de valorar l'alumna tenint en compte les especials dificultats que té per l'aprenentatge de la lectura i escriptura: avaluacions orals, valoració del contingut i no la forma d'alló que escriu en algunes assignatures (CM), amb demandes ajustades a les possibilitats d'escriptura...
4. La família s'ha de comprometre perquè Y faça deures i activitats que contribuïsquen a disminuir els dèficits. ha de realitzar diariàment activitats d'atenció, percepció i memòria.
5. Millorar l'autoestima és una tasca a compartir entre la família i l'escola:
- Amb acceptació de les seues característiques personals.
- Tenint en compte les seues necessitats.
- Alternant l'afecte i les exigències.
- Reforçant aquelles activitats que fa bé.
- Donant rellevància al seu paper dins l'estructura familiar.
Criteris que fonamenten la decisió:
- Ordre 16 de juliol de 2001 de la Conselleria i educació per la qual es regula l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE en ESO. (DOGV 17/09/2001). L'alumna presenta problemàtica contemplada en l'ordre 16 de juliol de 2001, apartat 18.2 e) "Atenció a l'alumnat d'Educació Secundaria Obligatoria amb dificultats manifestes d'aprenentatge en les àrees instrumentals".
- Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
Raons que justifiquen l'aplicació de la mesura:
- Un rendiment de la lectura, substancialment per baix del que s'espera d'acord amb l'edat cronològica, el CI i l'escolaritat rebuda.
- Les dificultats de lectura interfereixen significativament en el rendiment acadèmic, donat el valor instrumental d'aquesta tècnica.
- Les notables dificultats d'escriptura el porten a abandonar les tasques, i augmentar el sentiment de fracàs.
- Inseguretat personal, dficultant la seua participació en les activitats escolars de tipus col·lectiu que requereixen aplicar la tècnica lectora.
- El benefici que pot reportar una atenció més individualitzada, en l'aula de PT amb un grup xicotet i homogeni.
ASPECTES METODOLÒGICS I COMPETÈNCIES A DESENVOLUPAR EN L'ALUMNAT DEL PDC
En aquest apartat parlaré fonamentalment dels aspectes metodològics i de les competències a desenvolupar en l'alumnat del PDC, amb la finalitat de completar l'entrada del dia 5 d'abril, "Que és el PDC"
ORDRE de 6 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l'ESO.
El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar en els entres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa i el titol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts, les activitats pràctiques i les matèries.
La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèriesi impartir-los de forma globalitzada.
a) Àmbit científic.
b) Àmbit lingüístic i social.
c) Àmbit pràctic.
ÀMBIT CIENTÍFIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
Per al mestre: per a l'establiment de la programació caldrà tenir en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrrotllament de les competències bàsiques, també s'haurà de tindre en compte la seqüenciació feta dels continguts, que es pressenten en cada curs.
L'enfocament globalitzador de l'àmbit ha d'estar present a l'hora de programar les unitats didàctiques o projectes de tretreball per a cada curs.
S'aconsella la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l'entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental.
Els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana, i per aixó han de tindre oportunitats a l'aula per a expressar les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Des de l'àmbit científic es contribuïx amb especial rrellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. Des d'aquest àmbit s'ofereix l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball científic en tota la seua extensió, desenvolupant habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tant importants com la salut, el consum, el medi àmbient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la informació amb contingut científic.
També es contribueix amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos.
La contribució del àmbit al desenrrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació rellevant en l'estudi que es realitza, i de la comunicació en l'aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la Naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament. El treball amb estes noves tecnologies afavoreixen l'anàlisi rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i l'accés a estudis de problemes que d'altra manera serien molt difícils o impossibles.
La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l'aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l'anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives.
Des de l'àmbit científic es treballa la competència per aprendre a aprendre a través de proporcionar oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d'intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts.
La competència social i ciutadana es relaciona d'una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres i el respecte pel pensament de l'altre.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
La selecció i organització dels continguts respon a un enfocament globalitzador que es sustenta en diversos elements integradors.
Cal organitzar la seqüència d'activitats entorn de la resolució d'un problema relatiu a un fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en este procés indagatori es realitzaran per mitjà d'una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu i que, igual que el procés d'aprenentatge, seran objecte d'avaluació. este plantejament metodològic admet prou flexibilitat en el plnatejament de les activitats, nivells de dificultat, varietat de fonts, estratègies i suports, al seu torn afavoreix la implicació de l'alumnat i la seua motivació.
Un segon element és l'adopció d'un enfocament comunicatiu, ja que facilita l'articulació dels continguts lingüístics en una seqüència metodologica que inclou com resultat final una activitat on el component comunicatiu és bàsic. El plantejament d'una metodologia per mitjà de la qual l'alumnat resol problemes es recolza decisivament en l'obtenció i tractament d'informació que es manifesta en una varietat de gèneres textuals.
La lectura i l'escolta estaran guiades per una intenció lectora que vindrà determinada per l'activitat que l'alumnat ha de resoldre en el marc d'un procés indagatori. Pera ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d'articular tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el gènere, fer hipòtesi i anticipar sobre el contingut, establir relacions en l'interior d'una proposició, vincular la informació entre si, fer inferències i regular el procés de comprensió.
En la planificació del discurs oral i escrit s'haurà de considerar d'acord amb el plantejament de l'àmbit la utilització de textos orals com a documents per a activitats d'observació i anàlisi. caldrà programar activitats on els usos orals i escrits siguen independents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o prendre notes a partir d'una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit.
En quan a la programació el professor ha d'adequar el punt de partida de l'alumnat, ha de tindre en compte la duració del programa per a distribuir de manera progressiva els aprenentatges amb vista al desenrotllament de les competències bàsiques. Un altre criteri ha de ser l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat alhora de concretar el caire en el tipus d'activitats i la seua articulació en el marc de projectes i unitats didàctiques.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
El plantejament curricular de l'àmbit lingüístic i social posa l'èmfasi en la competència en la comunicació lingüística com a mitjà per a comprendre i explicar la realitat social. S'entén questa com l'ús del llenguatge en la seua doble funció, instrument de comunicació i de representació de la realitat. La importancia que té la informació en l'àmbit lingüístic i social converteix a esta competència en quelcom imprescindible, més enlla de la utilització habitual del llenguatge possibilitador de la interacció que es produïx en el procés d'ensenyançai aprenentatge. Esta competència és necessaria per a la resolució pacífica de conflictes consubstancials a tota interacció social, ja que a través del diàleg és possible comprendre i expressar el respecte cap a les necessitats i interessos de les altres persones en una situació de conflicte.
També des d'aquest àmbit es contribuïx a l'adquisició de la competència matemàtica ja que el coneixement de la realitat social, especialment en la seua dimensió geogràfica implica l'ús d'operacions senzilles com el càlcul de la densitat de població o la taxa de natalitat... L'àmbit aporta oportunitats on els alumnes i les alumnes poden aplicar diverses ferramentes matemàtiques necessàries per a definir problemes, quantificar indicadors i compararlos i per a repressentar els fets a través de la seua codificació numèrica i gràfica en el context d'una activitat comunicativa.
En el desenrrotllament de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució de la matèria especialment pel que fa als fets geogràfics és rellevant. La dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i coneixement dels elements de l'espai físic que interactuen amb l'activitat humana
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics, el comptar amb destreses relatives a l'obtenció i comprensió d'informació expressada no sols en llenguatge verbal, sinó també icònic i catogràfic.
La competència social i ciutadana està estrictament vinculada al propi objecte d'estudi de la matèria. La seua finalitat és la comprensió de la realitat social, actual i històrica. Un component de la competència social ho constituïxen les habilitats comunicatives. Un altre component que contribuïx al desenrotllament d'esta competència és l'aprenetatge d'actituds positives davant de la varietat dels usos lingüístics, el reconeixement que totes les llengües són igualment aptes com a instruments de comunicació en qualsevol àmbit d'ús.
La competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic, especialment pel que fa a la lectura, interpretació i valoració de les orbres literàries i també d'altres produccions artístiques a través de la selecció d'obres significatives.
La competencia per aprendre a aprendre suposa adquirir ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també tindre una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen amb una disposició positiva. L'ús competent de la llengua com a mitjà de representació del món i la base del coneixement i del pensament és un dels objectius de l'àmbit lingüístic i social. Els seus continguts contribuïxen a esta competència ja que el seu aprenentatge suposa la possibilitat d'aplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicasuals i elaborar hipòtesi sobre els fenòmens socials, proporcionar objectius de lectura dirigits a resoldre problemes sobre fets i problemes socials i que orientan l'obtenció i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que es realitze una anàlisi d'esta.
ÀMBIT PRÀCTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
El professorat en la seua programació haurà de fomentar la integració dels distints continguts estudiats, en les unitats didàctiques que estableisca, en funció dels condicionants didàctics particulars, de la materia mateixa i de l'entorn fisicotecnològic.
L'aprenentatge dels continguts ha de procurar:
- Treballar un context, sempre que siga possible. d'esta manera l'aprenentatge és més sòlid i durador, ja que crea relacions i connexions.
- La realització de tasques emmarcades en diferents contextos d'aprenentat,vinculats amb la realitat i amb situacions autèntiques d'aprenentatge. Per al desenrotllament de les competències bàsiques resulta imprescindible aprendre en contextos el més reals possible.
- El reforç de la capacitat de relació interpersonal.
- La resolució de problemes.
- El foment de l'autonomia personal (aprendre a emprendre)
- La integració de les TIC en totes les situacions en que siga possible i convenient .
L'alumnat caldrà que treballe en equip i en col·laboració, que aplique i integre de manera totalment pràctica i adaptada a l'entorn coneixements de totes les matèris i permet que desenrotlle les qualitats necessaries per a un futur treball professional dins d'un grup. cal tindre en compte les orientacions acadèmiques i professionals del grup-classe, per a adaptar i concretar les unitats didàctiques o treballs/projectes/pràctiques plantejats. Es recomana plantejar activitats realcionades amb la realitat socioproductiva de l'entorn a fi de fomentar l'aprenentatge significatiu.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic principalment per mitjà del coneixement i comprensió d'objectes, procesos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenrotllament de destreses i habilitats per a manipular objectes de precisió i seguretat. Per altra banda és important el desenrotllament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, per mitjà del coneixement i anàlisi crítica de la repercussió de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional.
La contribució a la competècia de l'autonomia iniciativa personal se centra en la manera particular que proporciona esta matèria d'abordar els problemes tecnològics i d'una altra indole.
Le seues diferents fases contribuïxen a distints aspectes d'esta competència; el plantejament adequat de problemes; l'elaboració d'idees que són analitzades des de distints punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i l'execució del projecte; l'avaluació del seu desenrotllament i de l'objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Es contribuirà al desenrotllament d'esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d'estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. Cal destacar - en realció al desenrotllament d'esta competència- la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc, per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic i per a desenrotllament de la ciutadania digital.
La contribució a la competència social i ciutadana pel que faa les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L'ús de ferramentes de comunicació i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum comunicació d'informació. L'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació.
A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, etc.
ORDRE de 6 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l'ESO.
El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar en els entres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa i el titol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts, les activitats pràctiques i les matèries.
La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèriesi impartir-los de forma globalitzada.
a) Àmbit científic.
b) Àmbit lingüístic i social.
c) Àmbit pràctic.
ÀMBIT CIENTÍFIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
Per al mestre: per a l'establiment de la programació caldrà tenir en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrrotllament de les competències bàsiques, també s'haurà de tindre en compte la seqüenciació feta dels continguts, que es pressenten en cada curs.
L'enfocament globalitzador de l'àmbit ha d'estar present a l'hora de programar les unitats didàctiques o projectes de tretreball per a cada curs.
S'aconsella la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l'entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental.
Els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana, i per aixó han de tindre oportunitats a l'aula per a expressar les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Des de l'àmbit científic es contribuïx amb especial rrellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. Des d'aquest àmbit s'ofereix l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball científic en tota la seua extensió, desenvolupant habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tant importants com la salut, el consum, el medi àmbient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la informació amb contingut científic.
També es contribueix amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos.
La contribució del àmbit al desenrrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació rellevant en l'estudi que es realitza, i de la comunicació en l'aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la Naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament. El treball amb estes noves tecnologies afavoreixen l'anàlisi rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i l'accés a estudis de problemes que d'altra manera serien molt difícils o impossibles.
La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l'aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l'anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives.
Des de l'àmbit científic es treballa la competència per aprendre a aprendre a través de proporcionar oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d'intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts.
La competència social i ciutadana es relaciona d'una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres i el respecte pel pensament de l'altre.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
La selecció i organització dels continguts respon a un enfocament globalitzador que es sustenta en diversos elements integradors.
Cal organitzar la seqüència d'activitats entorn de la resolució d'un problema relatiu a un fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en este procés indagatori es realitzaran per mitjà d'una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu i que, igual que el procés d'aprenentatge, seran objecte d'avaluació. este plantejament metodològic admet prou flexibilitat en el plnatejament de les activitats, nivells de dificultat, varietat de fonts, estratègies i suports, al seu torn afavoreix la implicació de l'alumnat i la seua motivació.
Un segon element és l'adopció d'un enfocament comunicatiu, ja que facilita l'articulació dels continguts lingüístics en una seqüència metodologica que inclou com resultat final una activitat on el component comunicatiu és bàsic. El plantejament d'una metodologia per mitjà de la qual l'alumnat resol problemes es recolza decisivament en l'obtenció i tractament d'informació que es manifesta en una varietat de gèneres textuals.
La lectura i l'escolta estaran guiades per una intenció lectora que vindrà determinada per l'activitat que l'alumnat ha de resoldre en el marc d'un procés indagatori. Pera ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d'articular tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el gènere, fer hipòtesi i anticipar sobre el contingut, establir relacions en l'interior d'una proposició, vincular la informació entre si, fer inferències i regular el procés de comprensió.
En la planificació del discurs oral i escrit s'haurà de considerar d'acord amb el plantejament de l'àmbit la utilització de textos orals com a documents per a activitats d'observació i anàlisi. caldrà programar activitats on els usos orals i escrits siguen independents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o prendre notes a partir d'una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit.
En quan a la programació el professor ha d'adequar el punt de partida de l'alumnat, ha de tindre en compte la duració del programa per a distribuir de manera progressiva els aprenentatges amb vista al desenrotllament de les competències bàsiques. Un altre criteri ha de ser l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat alhora de concretar el caire en el tipus d'activitats i la seua articulació en el marc de projectes i unitats didàctiques.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
El plantejament curricular de l'àmbit lingüístic i social posa l'èmfasi en la competència en la comunicació lingüística com a mitjà per a comprendre i explicar la realitat social. S'entén questa com l'ús del llenguatge en la seua doble funció, instrument de comunicació i de representació de la realitat. La importancia que té la informació en l'àmbit lingüístic i social converteix a esta competència en quelcom imprescindible, més enlla de la utilització habitual del llenguatge possibilitador de la interacció que es produïx en el procés d'ensenyançai aprenentatge. Esta competència és necessaria per a la resolució pacífica de conflictes consubstancials a tota interacció social, ja que a través del diàleg és possible comprendre i expressar el respecte cap a les necessitats i interessos de les altres persones en una situació de conflicte.
També des d'aquest àmbit es contribuïx a l'adquisició de la competència matemàtica ja que el coneixement de la realitat social, especialment en la seua dimensió geogràfica implica l'ús d'operacions senzilles com el càlcul de la densitat de població o la taxa de natalitat... L'àmbit aporta oportunitats on els alumnes i les alumnes poden aplicar diverses ferramentes matemàtiques necessàries per a definir problemes, quantificar indicadors i compararlos i per a repressentar els fets a través de la seua codificació numèrica i gràfica en el context d'una activitat comunicativa.
En el desenrrotllament de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució de la matèria especialment pel que fa als fets geogràfics és rellevant. La dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i coneixement dels elements de l'espai físic que interactuen amb l'activitat humana
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics, el comptar amb destreses relatives a l'obtenció i comprensió d'informació expressada no sols en llenguatge verbal, sinó també icònic i catogràfic.
La competència social i ciutadana està estrictament vinculada al propi objecte d'estudi de la matèria. La seua finalitat és la comprensió de la realitat social, actual i històrica. Un component de la competència social ho constituïxen les habilitats comunicatives. Un altre component que contribuïx al desenrotllament d'esta competència és l'aprenetatge d'actituds positives davant de la varietat dels usos lingüístics, el reconeixement que totes les llengües són igualment aptes com a instruments de comunicació en qualsevol àmbit d'ús.
La competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic, especialment pel que fa a la lectura, interpretació i valoració de les orbres literàries i també d'altres produccions artístiques a través de la selecció d'obres significatives.
La competencia per aprendre a aprendre suposa adquirir ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també tindre una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen amb una disposició positiva. L'ús competent de la llengua com a mitjà de representació del món i la base del coneixement i del pensament és un dels objectius de l'àmbit lingüístic i social. Els seus continguts contribuïxen a esta competència ja que el seu aprenentatge suposa la possibilitat d'aplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicasuals i elaborar hipòtesi sobre els fenòmens socials, proporcionar objectius de lectura dirigits a resoldre problemes sobre fets i problemes socials i que orientan l'obtenció i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que es realitze una anàlisi d'esta.
ÀMBIT PRÀCTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
El professorat en la seua programació haurà de fomentar la integració dels distints continguts estudiats, en les unitats didàctiques que estableisca, en funció dels condicionants didàctics particulars, de la materia mateixa i de l'entorn fisicotecnològic.
L'aprenentatge dels continguts ha de procurar:
- Treballar un context, sempre que siga possible. d'esta manera l'aprenentatge és més sòlid i durador, ja que crea relacions i connexions.
- La realització de tasques emmarcades en diferents contextos d'aprenentat,vinculats amb la realitat i amb situacions autèntiques d'aprenentatge. Per al desenrotllament de les competències bàsiques resulta imprescindible aprendre en contextos el més reals possible.
- El reforç de la capacitat de relació interpersonal.
- La resolució de problemes.
- El foment de l'autonomia personal (aprendre a emprendre)
- La integració de les TIC en totes les situacions en que siga possible i convenient .
L'alumnat caldrà que treballe en equip i en col·laboració, que aplique i integre de manera totalment pràctica i adaptada a l'entorn coneixements de totes les matèris i permet que desenrotlle les qualitats necessaries per a un futur treball professional dins d'un grup. cal tindre en compte les orientacions acadèmiques i professionals del grup-classe, per a adaptar i concretar les unitats didàctiques o treballs/projectes/pràctiques plantejats. Es recomana plantejar activitats realcionades amb la realitat socioproductiva de l'entorn a fi de fomentar l'aprenentatge significatiu.
ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic principalment per mitjà del coneixement i comprensió d'objectes, procesos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenrotllament de destreses i habilitats per a manipular objectes de precisió i seguretat. Per altra banda és important el desenrotllament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, per mitjà del coneixement i anàlisi crítica de la repercussió de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional.
La contribució a la competècia de l'autonomia iniciativa personal se centra en la manera particular que proporciona esta matèria d'abordar els problemes tecnològics i d'una altra indole.
Le seues diferents fases contribuïxen a distints aspectes d'esta competència; el plantejament adequat de problemes; l'elaboració d'idees que són analitzades des de distints punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i l'execució del projecte; l'avaluació del seu desenrotllament i de l'objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Es contribuirà al desenrotllament d'esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d'estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. Cal destacar - en realció al desenrotllament d'esta competència- la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc, per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic i per a desenrotllament de la ciutadania digital.
La contribució a la competència social i ciutadana pel que faa les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L'ús de ferramentes de comunicació i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum comunicació d'informació. L'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació.
A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, etc.
dissabte, 19 de maig del 2012
TASCA TUTORIAL PDC 2011-12
CONEIXEMENT A L'AULA DE PDC DE LA TASCA DE TUTORIA.
Com que els resultats de la segona avaluació del PDC no han segut satisfactoris, en la reunió que es va mantindre en el departament d'orientació amb les tutores, per tal de veure quines activitats s'anaven a desenvolupar al tercer trimestre. Es va incidir de manera important, encara que estaba programat en la programació tutorial en 2 sessions (vore apartat; "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12") en treballar "Horari personal d'estudi", jo vaig aportar la idea de treballar també l'esforç i la motivació com a conceptes a desenvolupar de manera especial en pro de fer més conscients als alumnes per tal d'obtindre uns millors resultats.
També se'ls ha enviat per mail a les famílies un correu amb el següent document:
http://es.scribd.com/doc/94128626/El-Estudi-a-Casa-001
http://es.scribd.com/doc/94128793/El-Estudi-a-Casa-II-Part-001
La finalitat és tornar a demanar la col·laboració dels pares davant dels resultats que han obtingut els/les alumnes. Les famílies són l'element més important per fomentar des de casa la responsabilitat, l'esforç i els hàbits d'estudi d'aquestos alumnes.
He asistit a dues sessions del les que estaben programades per tal de treballar els valors (als que fa referència la programació tutorial al'apartat d'aquest blogg: "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12"), através de "Valors de Cine".
1ª SESSIÓ.
He assistit a l'aula de PDC en la sessió de tutoria per coneixer en directe la tasca que es porta a terme.
la sessió que s'ha desenvolupat ha estat la del quadern nº 4 Autoestima, Perseverancia, Desprendimiento.
1. En la sessió la tutora ha pressentat el tema per tal de facilitar el interés i l'atenció cap a la projecció del programa. La tutora ha preguntat al grup que és l'autoestima i com es manifesta. I els ha recomanat que anoten en el seu quadern les dades sobre les pel·lícules en les que deuen fixar-se, per exemple. les actituds, els gestos que denoten falta d'autoestima i a que els ajuda l'autoestima als personatges.
2. Han visionat el video.
3. Després de visionar el video, tot el grup d'alumnes han parlat sobre les preguntes que els ha plantejat prèviament la tutora..
Els/les alumnes han tengut diferents respostes:
- En el visionat del color púrpura han dit que la dona es tapa la mà amb la boca, es tapa la sonrisa i ells pensen que es degut a la seua baixa autoestima. També han comentat que al millorar la seua vida amb l'ajuda dels demés, aumenta la seua autoestima, apren a valorarse i comença a parlar alt i clar, atrevint-se a alçar la mirada.
- En el Rey león Simba apren del mono a traure forces del passat per a lluitar.
- La película A propósito de Schmidt ens mostra un personatge que apren de nou a viure. Es supera i descobreix que sempre hi ha temps per millorar.
- En Atando cabos el protagonista aumenta la seua autoestima amb la confiança d'una amiga que li diu que està orgullosa d'ell.
- En el cas de Full Monty els protagonistes es marquen un xicotet objectiu que te com a conseqüència la recuperació de l'autoestima perduda i superen els seus complexos.
4. Després els ha plantetjat un joc corporal per parelles, un sentat front al altre, com si d'un espill es tractara, juguen a repressentar un d'ells gestos de baixa autoestima i l'altre gestos d'alta autoestima. La tutora els ha donat algun exemple.
Per acabar la tutora els demana que per a la propera sessió porten una foto o caricatura pegada en un foli.
2ª SESSIÓ.
En aquesta segona sessió amb la foto o la caricatura pegada en el foli, els/les alumnes aniran passant-se-les i on cadascun d'ells anirà afegint un aspecte positiu de la persona a qui corresponga. Se'ls ha insistit en que la regla fonamental d'aquest joc és el respete mutu, per la qual cosa sols pot escriure coses positives, que li agrade dels demés. Es deixa a l'elecció del grup el que posen o no el nom en cada comentari.
Una vegada han escrit en totes les fulles, on han tornat a qui perteneixia, ho han llegit i se'la ha preguntat si algú volia dir-ho en veu alta, el que posa. Al principi els ha costat un poc però després s'han anat animant a llegir-ho en veu alta i s'ha parlat de com s'han sentit al escriure sobre els seus companys, com s'han sentit al llegir el que els demés pensen sobre u mateix, si creuen quue han segut correctes i si estan d'acord o no amb el que els han dit.
Finalment per tal de afavorir el coneixement propi i estimular l'autoestima i valoració positiva de si mateix i dels demés, cada persona, en un foli, ha dibuixat un arbre, el que més li agrade, amb les seues arrels, rames, fulles i fruits. En les arrels han escrit les qualitats i capacitats que creu tindre. En les rames pot anar posant les coses positives que fa o sap fer. I en les fulles i fruits, els èxits o triunfs que ha aconseguit al llarg de la seua vida.
Després ho han posat en comú, i han reflexionat si cadascú ho valora lo suficient, com s'han sentit, s' han trobat coses en els demés o en si mateix de les quals no s'havien donat compte abans...
La valoració que faig de les dues sessions és molt bona, ja que els/les alumnes han segut conscients de que:
- per a estimar als demés, hi ha que voler-se abans u mateix,
- que hi ha que aprendre a valorar les coses positives dels demés i d'un mateix.
- sobretot que cada persona te sempre coses positives que descobrir.
Aquestes conclusions a les que he arribat són les que ells han verbalitzat després de la sessió i la posada en comú. La sessió ha estat molt participativa conforme anava abançant i enriquidora per a tots. A resultat un clima molt bo i afavoridor en quan a diàleg i relacions. La reflexió sobre sí meteix i sobre els seus companys/es que han realitzat al llarg d'aquestes sessions, és lo suficientment important com per a que permaneisca en el temps a través de compromisos personals o grupals que s'estableisquen.
Com que els resultats de la segona avaluació del PDC no han segut satisfactoris, en la reunió que es va mantindre en el departament d'orientació amb les tutores, per tal de veure quines activitats s'anaven a desenvolupar al tercer trimestre. Es va incidir de manera important, encara que estaba programat en la programació tutorial en 2 sessions (vore apartat; "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12") en treballar "Horari personal d'estudi", jo vaig aportar la idea de treballar també l'esforç i la motivació com a conceptes a desenvolupar de manera especial en pro de fer més conscients als alumnes per tal d'obtindre uns millors resultats.
També se'ls ha enviat per mail a les famílies un correu amb el següent document:
http://es.scribd.com/doc/94128626/El-Estudi-a-Casa-001
http://es.scribd.com/doc/94128793/El-Estudi-a-Casa-II-Part-001
La finalitat és tornar a demanar la col·laboració dels pares davant dels resultats que han obtingut els/les alumnes. Les famílies són l'element més important per fomentar des de casa la responsabilitat, l'esforç i els hàbits d'estudi d'aquestos alumnes.
He asistit a dues sessions del les que estaben programades per tal de treballar els valors (als que fa referència la programació tutorial al'apartat d'aquest blogg: "Coneixement i seguiment del PDC 2011-12"), através de "Valors de Cine".
1ª SESSIÓ.
He assistit a l'aula de PDC en la sessió de tutoria per coneixer en directe la tasca que es porta a terme.
la sessió que s'ha desenvolupat ha estat la del quadern nº 4 Autoestima, Perseverancia, Desprendimiento.
1. En la sessió la tutora ha pressentat el tema per tal de facilitar el interés i l'atenció cap a la projecció del programa. La tutora ha preguntat al grup que és l'autoestima i com es manifesta. I els ha recomanat que anoten en el seu quadern les dades sobre les pel·lícules en les que deuen fixar-se, per exemple. les actituds, els gestos que denoten falta d'autoestima i a que els ajuda l'autoestima als personatges.
2. Han visionat el video.
3. Després de visionar el video, tot el grup d'alumnes han parlat sobre les preguntes que els ha plantejat prèviament la tutora..
Els/les alumnes han tengut diferents respostes:
- En el visionat del color púrpura han dit que la dona es tapa la mà amb la boca, es tapa la sonrisa i ells pensen que es degut a la seua baixa autoestima. També han comentat que al millorar la seua vida amb l'ajuda dels demés, aumenta la seua autoestima, apren a valorarse i comença a parlar alt i clar, atrevint-se a alçar la mirada.
- En el Rey león Simba apren del mono a traure forces del passat per a lluitar.
- La película A propósito de Schmidt ens mostra un personatge que apren de nou a viure. Es supera i descobreix que sempre hi ha temps per millorar.
- En Atando cabos el protagonista aumenta la seua autoestima amb la confiança d'una amiga que li diu que està orgullosa d'ell.
- En el cas de Full Monty els protagonistes es marquen un xicotet objectiu que te com a conseqüència la recuperació de l'autoestima perduda i superen els seus complexos.
4. Després els ha plantetjat un joc corporal per parelles, un sentat front al altre, com si d'un espill es tractara, juguen a repressentar un d'ells gestos de baixa autoestima i l'altre gestos d'alta autoestima. La tutora els ha donat algun exemple.
Per acabar la tutora els demana que per a la propera sessió porten una foto o caricatura pegada en un foli.
2ª SESSIÓ.
En aquesta segona sessió amb la foto o la caricatura pegada en el foli, els/les alumnes aniran passant-se-les i on cadascun d'ells anirà afegint un aspecte positiu de la persona a qui corresponga. Se'ls ha insistit en que la regla fonamental d'aquest joc és el respete mutu, per la qual cosa sols pot escriure coses positives, que li agrade dels demés. Es deixa a l'elecció del grup el que posen o no el nom en cada comentari.
Una vegada han escrit en totes les fulles, on han tornat a qui perteneixia, ho han llegit i se'la ha preguntat si algú volia dir-ho en veu alta, el que posa. Al principi els ha costat un poc però després s'han anat animant a llegir-ho en veu alta i s'ha parlat de com s'han sentit al escriure sobre els seus companys, com s'han sentit al llegir el que els demés pensen sobre u mateix, si creuen quue han segut correctes i si estan d'acord o no amb el que els han dit.
Finalment per tal de afavorir el coneixement propi i estimular l'autoestima i valoració positiva de si mateix i dels demés, cada persona, en un foli, ha dibuixat un arbre, el que més li agrade, amb les seues arrels, rames, fulles i fruits. En les arrels han escrit les qualitats i capacitats que creu tindre. En les rames pot anar posant les coses positives que fa o sap fer. I en les fulles i fruits, els èxits o triunfs que ha aconseguit al llarg de la seua vida.
Després ho han posat en comú, i han reflexionat si cadascú ho valora lo suficient, com s'han sentit, s' han trobat coses en els demés o en si mateix de les quals no s'havien donat compte abans...
La valoració que faig de les dues sessions és molt bona, ja que els/les alumnes han segut conscients de que:
- per a estimar als demés, hi ha que voler-se abans u mateix,
- que hi ha que aprendre a valorar les coses positives dels demés i d'un mateix.
- sobretot que cada persona te sempre coses positives que descobrir.
Aquestes conclusions a les que he arribat són les que ells han verbalitzat després de la sessió i la posada en comú. La sessió ha estat molt participativa conforme anava abançant i enriquidora per a tots. A resultat un clima molt bo i afavoridor en quan a diàleg i relacions. La reflexió sobre sí meteix i sobre els seus companys/es que han realitzat al llarg d'aquestes sessions, és lo suficientment important com per a que permaneisca en el temps a través de compromisos personals o grupals que s'estableisquen.
AVALUACIÓ DELS ALUMNES DEL PDC 2012-13
SEGONA PART.
De les reunions amb els pares, mares i/o tutors, per tal de que els seus fills/es formen part del procés de sel·lecció del grup de PDC del proper any, han firmat tots la conformitat, sols dos no han assistit ni han avisat, ni s'ha sabut res d'ells.
Amb aquest llistat el departament d'orientació ha decidit convocar a tots aquestos alumnes demà dijous 10 de maig a les 12:30h, en un aula per passar-los les següents proves:
- IGF/5-r (Inteligencia general y factorial). Formas A y B.
- AF-5
- Estil d'aprenentatge.
La prova IGF/5-r Aquest test valora la inteligencia general, el raonament lògic, els continguts verbals, els continguts numèrics i els continguts espacials.
S'ha desenvolupat amb normalitat, hem anat a buscar als alumnes a les seues corresponents classes en l'última sessió del matí i els hem dut a una aula que estaba buida i que previament s'habia buscat. Una vegada allí, els hem dit que s'asegueren separats entre ells, de segida els hem explicat la prova i els hem repartit el quadren de la prova i la fulla de contestacions i amb la primera pàgina que està feta a mode d'exemple els hem explicat com han de fer-la. Després d'aclarir els dubtes, els hem dit que la durada de la prova són 38minuts, però el/la alumne/a que acabe abans ha de dir-ho i entregar-la i hem posat el contador a cero i a començat la prova. La prova avalua la rapidessa i la eficacia. Es corregeix per ordinador, de manera individual per a cadascun dels alumnes.
Ara caldrà que ens organitzem per començar la correcció. Sols ens ha donat temps avui a passar aquesta prova.
Prova IGF/5-r: http://www.aginternacional.cl/index.php?page=shop.product_details&flypage=shop.flypage&product_id=392&option=com_virtuemart&Itemid=40
La prova d'Estil d'aprenentatge se li ha donat als tutors de cadascun dels alumnes que configuren el llistat de PDC 2012-13, aquesta prova, pera que la passen en l'hora de tutoria, després la retornaran al departament d'orientació.
Prova Estil d'aprenentatge http://es.scribd.com/doc/93321671/Estil-d-aprenentatge-001
La prova AF5 (Autoconcepto Forma 5) sorgeix com a versió amplià i actualitzada d'altra prova ja existent, l'autoconcepte Forma A (AFA). L'autoconcepte és un qüestionari compost per 30 elements que avalua l'autoconcepte en 5 dimensions diferents, presents en el subjecte en els seus contextos social, Autoconcepte acadèmic/professional, Autoconcepte familiar i Autoconcepte físic. Esta última dimensió permeteix al avaluador arreplegar informació adicional i sense dubte molt útil de mode en que el subjecte s'autopercebeix. Es de fàcil aplicació, individual o colectiva i el contingut dels elements és adequat per a tot el seu àmbit d'edat i formació.
De les reunions amb els pares, mares i/o tutors, per tal de que els seus fills/es formen part del procés de sel·lecció del grup de PDC del proper any, han firmat tots la conformitat, sols dos no han assistit ni han avisat, ni s'ha sabut res d'ells.
Amb aquest llistat el departament d'orientació ha decidit convocar a tots aquestos alumnes demà dijous 10 de maig a les 12:30h, en un aula per passar-los les següents proves:
- IGF/5-r (Inteligencia general y factorial). Formas A y B.
- AF-5
- Estil d'aprenentatge.
La prova IGF/5-r Aquest test valora la inteligencia general, el raonament lògic, els continguts verbals, els continguts numèrics i els continguts espacials.
S'ha desenvolupat amb normalitat, hem anat a buscar als alumnes a les seues corresponents classes en l'última sessió del matí i els hem dut a una aula que estaba buida i que previament s'habia buscat. Una vegada allí, els hem dit que s'asegueren separats entre ells, de segida els hem explicat la prova i els hem repartit el quadren de la prova i la fulla de contestacions i amb la primera pàgina que està feta a mode d'exemple els hem explicat com han de fer-la. Després d'aclarir els dubtes, els hem dit que la durada de la prova són 38minuts, però el/la alumne/a que acabe abans ha de dir-ho i entregar-la i hem posat el contador a cero i a començat la prova. La prova avalua la rapidessa i la eficacia. Es corregeix per ordinador, de manera individual per a cadascun dels alumnes.
Ara caldrà que ens organitzem per començar la correcció. Sols ens ha donat temps avui a passar aquesta prova.
Prova IGF/5-r: http://www.aginternacional.cl/index.php?page=shop.product_details&flypage=shop.flypage&product_id=392&option=com_virtuemart&Itemid=40
La prova d'Estil d'aprenentatge se li ha donat als tutors de cadascun dels alumnes que configuren el llistat de PDC 2012-13, aquesta prova, pera que la passen en l'hora de tutoria, després la retornaran al departament d'orientació.
Prova Estil d'aprenentatge http://es.scribd.com/doc/93321671/Estil-d-aprenentatge-001
La prova AF5 (Autoconcepto Forma 5) sorgeix com a versió amplià i actualitzada d'altra prova ja existent, l'autoconcepte Forma A (AFA). L'autoconcepte és un qüestionari compost per 30 elements que avalua l'autoconcepte en 5 dimensions diferents, presents en el subjecte en els seus contextos social, Autoconcepte acadèmic/professional, Autoconcepte familiar i Autoconcepte físic. Esta última dimensió permeteix al avaluador arreplegar informació adicional i sense dubte molt útil de mode en que el subjecte s'autopercebeix. Es de fàcil aplicació, individual o colectiva i el contingut dels elements és adequat per a tot el seu àmbit d'edat i formació.
divendres, 18 de maig del 2012
PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES I IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS EDUCATIVES DE L'ALUMNA AMB DÈFICIT D'ATENCIÓ.
Apartat B: RECURSOS I FONTS UTILITZADES EN L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalitzacióhttp://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
- Informació del tutor.
- NAC
- Entrevista amb la mare.
- WISC-4
- TALE
- PROLEC-SE
- Qüestionari sobre actituds, motivacions i interessos.
- Test de Bender-Koppitz
- CARES.
- EDAH
- CONNERS
- Registre d'Estil d'aprenentatge.
- Aspectes socioafectius.
- BASC.
- TAMAI.
Aparta C: VALORACIÓ FUNCIONAL DE LES DADES OBTINGUDES EN L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
HISTORIA EVOLUTIVA I DE SALUT
Desenvolupament evolutiu dins dels parametres normals.
HISTÒRIA ESCOLAR:
Ha estat escolaritzada en el CEIP X. Segons consta al expedient te aprovat el primer i segon cicle de Primària.
INFORMACIÓ SOBRE EL CONTEXT SOCIOFAMILIAR:
Situació familiar favorable. Implicació dels pares en l'aprenentatge escolar.
NIVELL DE COMPETÈNCIES CURRICULARS:
El nivell de competència curricular actual és el que correspon on està per als conceptes. Pel que respecta als procediments de lectura i escriptura se situa a finals del segon cicle de primària.
PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES.
A l'alumna amb possible dèficit d'atenció se li han passant les següents proves:
ESCALA D'INTEL·LIGÈNCIA DE WECHSLER: WISC-4.
CI VERBAL. 103 NIVELL MIG.
CI MANIPULATIU: 115 NIVELL ALT.
CI TOTAL. 122 NIVELL SUPERIOR.
Les puntuacions més altes les obté en les proves:
Vocabulari.- Desenvolupament del llenguatge, formació de conceptes, bagatge de coneixements, capacitat d'aprenentatge, memòria a llarg termini.
Comprensió.- Avalua la comprensió i adaptació a situacions socials i el judici pràctic.
Figures incompletes.- Organització i percepció visual, concentració i reconeixement visual dels elements d'un objecte.
Historietes: Avalua l'organització i planificació temporal, així com la captació de seqüències causals.
Es troba lleugerament per baix de la mitjana la prova de:
Trencaclosques.- Avalua la percepció visual i la memòria de formes.
La resta de proves del WISC-4 estan en la mitja.
TALE (Test d'anàlisi de lectura i escriptura)
Lectura:
Es molt lenta. Requereix temps propis de xiquets de cinquè de primària.
En la lectura de sil·labes substituix la b per la p.
El percentatge d'errors en la lectura del text de nivell III és menor a la mitja.
La comprensió de textos el situa entre el nivell II i III
En la lectura en veu alta no repara en els signes de puntuació.
Escriptura:
Gràfia.- Lletres grans i de traç identificable.
Còpia.- Pel nombre d'errors i pel temps emprat se situa en el nivell III ( 5é de primària)
Dictat.- Comet tot tipus d'errors (omisiions, substitucions, inversions, adicions, unions i fragmentacions. El nombre d'errors és molt elevat. El temps emprat lleugerament superior a la mitja dels alumnes de finals de 4t de primària.
A l'expressió espontània també comet molt errors i de tot tipus. El contingut la situa entre el nivell I i II.
PROLEC-SE (Bateria d'Avaluació dels Processos Lectors)
Els resultats que obté en aquesta prova indiquen:
TEST DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA DE KOPPITZ.
La valoració dels ítems evolutius indica un nivell de maduresa normal.
No hi han indicadors emocionals a destacar.
TEST RELACIONATS AMB ATENCIÓ.
WISC-IV PUNTUACIÓ ESCALAR PERCENTIL
Test d'animals 10 50
Tests de Búsqueda de símbols 7 16
WISC-R PUNTUACIÓ TÍPICA PERCENTIL
Test Aritmètica 10 50
Test de Claus 8 25
CARES 25
Els percentils més baixos els obté en les proves que exigeixen atenció sostinguda.
QÜESTIONARIS PER L'AVALUACIÓ DEL DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT.
EDAH (Professor)
PERCENTIL
ASPECTE AVALUAT MAIG 12
Hiperactivitat 83 sense risc
Dèficit d'atenció 95 risc elevat
Transtorns de conducta 80 sense risc
Dèficit d'atenció amb hiperactivitat 85 sense risc
CONNERS.
PARE MARE TUTORA SOSPITA TDAH
PUNTUACIÓ 8 10 15 >_ 16
Hi ha 4 criteris de desatenció del DSM-IV, en els que coincideixen els pares i la tutora.
ESTIL D'APRENENTATGE.
- Capacitat d'atenció baixa.
- Ritme de treball lent.
- La motivació pel treball escolar és insuficient.
- Li costa realitzar les activitats sola.
- Mostra una actitud normal cap a les activitats.
- Té por al fracàs.
- Baixa tolerància a la fustració.
- Front les dificultats abandona les tasques.
- Les lloances en públic són un bon reforçador.
- Preferència d'aprenentatge individual.
ASPECTES SOCIOAFECTIUS.
- Conscient de les limitacions i potencialitats.
- Complix les normes establertes solament si és observada.
- És acceptada pels altres.
- La seua participació a l'aula està en funció de la tasca a realitzar.
- És impulsiva, alegre, amable i desorganitzada.
- Mostra interés pels aspectes socials.
BASC.
Atenent als resultats obtinguts en les Escales de Control del Qüestionari BASC, podem observar que l'alumna Y s'ha mostrat sincera i reveladora sobre si mateix. No es detecta un patró de resposta caracteritzat per deseabilitat social, ni tendencia a presentarse de manera masa negativa.
En el perfil dels resultats s'observa que el Autoinforme que ha realitzat Y de si mateix és vàlid i acceptable: els index de control i validesa es troben dintre dels valors normals, per la qual cosa es pot interpretar les puntuacions obtingudes en les dimensions globals i escales. L'alumna Y pressenta en geneeral certs problemes emocionals. Mostra desjustos considerats com a clínicament significatius en la seguent escala:
- Estres Social (T 78):
Y mostra un elevat nivell d'estrés i tensió en les seues interaccions amb altres xics/xiques. Te tendència a buscar l'aprobació dels altres en les interaccions socials i cert sentiment de ser exclosa de les activitats socials.
Evidencia sensacions de tensió, presió i falta de recursos d'afrontament (especialment de desahogo amb amics intims i relacions socials).
TAMAI. (Test Autoevaluatiu Multifactorial d'adaptació).
Atenent als resultats obtinguts en els Criteris de Fiabilitat o estil de Resposta del Instrument TAMAI, podem observar que l'alumna Y presenta un patró de resposta carcteritzat per cert desitg social. Indica que presenta certa tendència psicològica a donar una bona imatge de si mateix, procurant agradar als demés i a atribuir-se a si mateix qualitats de personalitat socialment desitgables i rebutjar aquelles socialament indesitjables. Atenent a les Escales Globals, el perfil de resultats indica que Y pressenta, en general, certs problemes d'adaptació en les àrees social i escolar (PD 33).
- Escala d'Adapatció Personal (PD 9):
Y mostra satisfacció personal i ajust amb ella mateix i amb la realitat que l'envolta
- Escala d'Adapatció Social (PD 13):
A nivell social, els resultats mostren inadaptació social en l'alumna Y.
-Escala d'Adapatció Escolar (PD 11):
A nivell escolar destaca certa insatisfacció respecte a la realitat escolar, hipolaboriositat e hipomotivació escolar y baixa aplicació en l'aprenentatge.
- Escala d'Adapatció Familiar:
En general, Y mostra satisfacció en quan al clima i àmbient familiar. Respecte a la percepció que té
dels seus progenitors i de les seues actituds educadores, Y percebix un estil educatiu en ambdos caracteritzat per l'assistència personalitzada amb certa propensió al proteccionisme i permisivisme.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
A l'apartat D: IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES.
S'ha assenyalat la d'Especials temporals.
Derivades de... (segons classificació de l'OMS/DSM-IV).
Dificultats específiques de lectura i escriptura i caldrà verificar Dificultat per mantindre l'atenció, per la qual cosa se l'ha derivada al neuropediatra per tal de que verifique el diagnòstic.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalitzacióhttp://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
- Informació del tutor.
- NAC
- Entrevista amb la mare.
- WISC-4
- TALE
- PROLEC-SE
- Qüestionari sobre actituds, motivacions i interessos.
- Test de Bender-Koppitz
- CARES.
- EDAH
- CONNERS
- Registre d'Estil d'aprenentatge.
- Aspectes socioafectius.
- BASC.
- TAMAI.
Aparta C: VALORACIÓ FUNCIONAL DE LES DADES OBTINGUDES EN L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
HISTORIA EVOLUTIVA I DE SALUT
Desenvolupament evolutiu dins dels parametres normals.
HISTÒRIA ESCOLAR:
Ha estat escolaritzada en el CEIP X. Segons consta al expedient te aprovat el primer i segon cicle de Primària.
INFORMACIÓ SOBRE EL CONTEXT SOCIOFAMILIAR:
Situació familiar favorable. Implicació dels pares en l'aprenentatge escolar.
NIVELL DE COMPETÈNCIES CURRICULARS:
El nivell de competència curricular actual és el que correspon on està per als conceptes. Pel que respecta als procediments de lectura i escriptura se situa a finals del segon cicle de primària.
PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES.
A l'alumna amb possible dèficit d'atenció se li han passant les següents proves:
ESCALA D'INTEL·LIGÈNCIA DE WECHSLER: WISC-4.
CI VERBAL. 103 NIVELL MIG.
CI MANIPULATIU: 115 NIVELL ALT.
CI TOTAL. 122 NIVELL SUPERIOR.
Les puntuacions més altes les obté en les proves:
Vocabulari.- Desenvolupament del llenguatge, formació de conceptes, bagatge de coneixements, capacitat d'aprenentatge, memòria a llarg termini.
Comprensió.- Avalua la comprensió i adaptació a situacions socials i el judici pràctic.
Figures incompletes.- Organització i percepció visual, concentració i reconeixement visual dels elements d'un objecte.
Historietes: Avalua l'organització i planificació temporal, així com la captació de seqüències causals.
Es troba lleugerament per baix de la mitjana la prova de:
Trencaclosques.- Avalua la percepció visual i la memòria de formes.
La resta de proves del WISC-4 estan en la mitja.
TALE (Test d'anàlisi de lectura i escriptura)
Lectura:
Es molt lenta. Requereix temps propis de xiquets de cinquè de primària.
En la lectura de sil·labes substituix la b per la p.
El percentatge d'errors en la lectura del text de nivell III és menor a la mitja.
La comprensió de textos el situa entre el nivell II i III
En la lectura en veu alta no repara en els signes de puntuació.
Escriptura:
Gràfia.- Lletres grans i de traç identificable.
Còpia.- Pel nombre d'errors i pel temps emprat se situa en el nivell III ( 5é de primària)
Dictat.- Comet tot tipus d'errors (omisiions, substitucions, inversions, adicions, unions i fragmentacions. El nombre d'errors és molt elevat. El temps emprat lleugerament superior a la mitja dels alumnes de finals de 4t de primària.
A l'expressió espontània també comet molt errors i de tot tipus. El contingut la situa entre el nivell I i II.
PROLEC-SE (Bateria d'Avaluació dels Processos Lectors)
Els resultats que obté en aquesta prova indiquen:
- Coneix totes les lletres.
- Es capaç de segmentar les paraules an lletres. (Percentil 99)
- En la lectura de paraules freqüents empra la ruta visual, i no comet cap fallo (Percentil 99).
- En la lectura de pseudoparaules, on és necessari utilitzar la ruta fonològica presenta notables dificultats per aplicar les regles de conversió grafema-fonema (RCGF). El percentil que obté és inferior a 5.
- En general fa un major és de la ruta fonològica, pròpia de lectors principiants, que és la que presenta més deficient.
- En els processos sintàctics, comprén les estructures gramaticals actives, passives i de complements focalitzats (Percentil 60). No fa ús de signes de puntuació (Percentil inferior a 5)
- En la comprensió d'oracions obté un percentil de 40.
- En la comprensió de textos el percentil baixa a 25.
- La lectura de parauales, frases i textos és molt lenta.
TEST DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA DE KOPPITZ.
La valoració dels ítems evolutius indica un nivell de maduresa normal.
No hi han indicadors emocionals a destacar.
TEST RELACIONATS AMB ATENCIÓ.
WISC-IV PUNTUACIÓ ESCALAR PERCENTIL
Test d'animals 10 50
Tests de Búsqueda de símbols 7 16
WISC-R PUNTUACIÓ TÍPICA PERCENTIL
Test Aritmètica 10 50
Test de Claus 8 25
CARES 25
Els percentils més baixos els obté en les proves que exigeixen atenció sostinguda.
QÜESTIONARIS PER L'AVALUACIÓ DEL DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT.
EDAH (Professor)
PERCENTIL
ASPECTE AVALUAT MAIG 12
Hiperactivitat 83 sense risc
Dèficit d'atenció 95 risc elevat
Transtorns de conducta 80 sense risc
Dèficit d'atenció amb hiperactivitat 85 sense risc
CONNERS.
PARE MARE TUTORA SOSPITA TDAH
PUNTUACIÓ 8 10 15 >_ 16
Hi ha 4 criteris de desatenció del DSM-IV, en els que coincideixen els pares i la tutora.
ESTIL D'APRENENTATGE.
- Capacitat d'atenció baixa.
- Ritme de treball lent.
- La motivació pel treball escolar és insuficient.
- Li costa realitzar les activitats sola.
- Mostra una actitud normal cap a les activitats.
- Té por al fracàs.
- Baixa tolerància a la fustració.
- Front les dificultats abandona les tasques.
- Les lloances en públic són un bon reforçador.
- Preferència d'aprenentatge individual.
ASPECTES SOCIOAFECTIUS.
- Conscient de les limitacions i potencialitats.
- Complix les normes establertes solament si és observada.
- És acceptada pels altres.
- La seua participació a l'aula està en funció de la tasca a realitzar.
- És impulsiva, alegre, amable i desorganitzada.
- Mostra interés pels aspectes socials.
BASC.
Atenent als resultats obtinguts en les Escales de Control del Qüestionari BASC, podem observar que l'alumna Y s'ha mostrat sincera i reveladora sobre si mateix. No es detecta un patró de resposta caracteritzat per deseabilitat social, ni tendencia a presentarse de manera masa negativa.
En el perfil dels resultats s'observa que el Autoinforme que ha realitzat Y de si mateix és vàlid i acceptable: els index de control i validesa es troben dintre dels valors normals, per la qual cosa es pot interpretar les puntuacions obtingudes en les dimensions globals i escales. L'alumna Y pressenta en geneeral certs problemes emocionals. Mostra desjustos considerats com a clínicament significatius en la seguent escala:
- Estres Social (T 78):
Y mostra un elevat nivell d'estrés i tensió en les seues interaccions amb altres xics/xiques. Te tendència a buscar l'aprobació dels altres en les interaccions socials i cert sentiment de ser exclosa de les activitats socials.
Evidencia sensacions de tensió, presió i falta de recursos d'afrontament (especialment de desahogo amb amics intims i relacions socials).
TAMAI. (Test Autoevaluatiu Multifactorial d'adaptació).
Atenent als resultats obtinguts en els Criteris de Fiabilitat o estil de Resposta del Instrument TAMAI, podem observar que l'alumna Y presenta un patró de resposta carcteritzat per cert desitg social. Indica que presenta certa tendència psicològica a donar una bona imatge de si mateix, procurant agradar als demés i a atribuir-se a si mateix qualitats de personalitat socialment desitgables i rebutjar aquelles socialament indesitjables. Atenent a les Escales Globals, el perfil de resultats indica que Y pressenta, en general, certs problemes d'adaptació en les àrees social i escolar (PD 33).
- Escala d'Adapatció Personal (PD 9):
Y mostra satisfacció personal i ajust amb ella mateix i amb la realitat que l'envolta
- Escala d'Adapatció Social (PD 13):
A nivell social, els resultats mostren inadaptació social en l'alumna Y.
-Escala d'Adapatció Escolar (PD 11):
A nivell escolar destaca certa insatisfacció respecte a la realitat escolar, hipolaboriositat e hipomotivació escolar y baixa aplicació en l'aprenentatge.
- Escala d'Adapatció Familiar:
En general, Y mostra satisfacció en quan al clima i àmbient familiar. Respecte a la percepció que té
dels seus progenitors i de les seues actituds educadores, Y percebix un estil educatiu en ambdos caracteritzat per l'assistència personalitzada amb certa propensió al proteccionisme i permisivisme.
Model de l'informe psicopedagògic utilitzat: Ordre de 15 de maig del 2006, (DOGV 31/05/2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que s'estableix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització
http://es.scribd.com/doc/94993219/Informe-psicopedagogic
A l'apartat D: IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES.
S'ha assenyalat la d'Especials temporals.
Derivades de... (segons classificació de l'OMS/DSM-IV).
Dificultats específiques de lectura i escriptura i caldrà verificar Dificultat per mantindre l'atenció, per la qual cosa se l'ha derivada al neuropediatra per tal de que verifique el diagnòstic.
dimarts, 1 de maig del 2012
PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL GRUP DE PDC, CURS 2012-13
INICI DEL PROCÉS.
Després de la sessió de la segona avaluació es va conéixer el llistat definitiu dels alumnes que l'equip docent proposa per al PDC del curs 2012-2013.
El llistat està format per 24 alumnes per a 3r PDC, per al 4t PDC del any vinent s'han fet dos propostes, però el departament d'orientació en sessió d'avaluació ha informat al equip docent, que el grup de PDC de 4t per a l'any vinent estarà complert en nombre d'alumnes, essent quasi impossible que entre ningun alumne/a nou.
Després de tornar de vacances de pasqua, amb el llistat a les mans el departament d'orientació:
Es citen telefònicament a sis pares i se'ls dona al seus fills la citació per escrit perquè acudeisquen a l'entrevista i explicar-los:
Escrit de citació per a les famílies: http://es.scribd.com/doc/91930309/Citacio-Pares-2012pdc
http://es.scribd.com/doc/91931699/Audiencia-Pares-Pdc-2012-13-2-Anys
Després de la sessió de la segona avaluació es va conéixer el llistat definitiu dels alumnes que l'equip docent proposa per al PDC del curs 2012-2013.
El llistat està format per 24 alumnes per a 3r PDC, per al 4t PDC del any vinent s'han fet dos propostes, però el departament d'orientació en sessió d'avaluació ha informat al equip docent, que el grup de PDC de 4t per a l'any vinent estarà complert en nombre d'alumnes, essent quasi impossible que entre ningun alumne/a nou.
Després de tornar de vacances de pasqua, amb el llistat a les mans el departament d'orientació:
- Decideix citar als pares dels alumnes que formen el llistat per tal de informar-los i que manifesten el seu acord o disconformitat signant l'acta d'audiència.
- Entrevistar-se amb els alumnes per a que donen la seua conformitat i signen l'autorització..
Es citen telefònicament a sis pares i se'ls dona al seus fills la citació per escrit perquè acudeisquen a l'entrevista i explicar-los:
Escrit de citació per a les famílies: http://es.scribd.com/doc/91930309/Citacio-Pares-2012pdc
- Que l'equip docent ha decidit incloure al seu fill en el PDC de l'any vinent.
- En que consisteix el PDC.
- Perquè s'ha pensat en el seu fill per a formar part de programa.
- Se'ls demana la seua conformitat i la signatura de l'acta d'audiència dels pares on manifesten els seu acord o la seua disconformitat.
http://es.scribd.com/doc/91931699/Audiencia-Pares-Pdc-2012-13-2-Anys
dilluns, 30 d’abril del 2012
SEGUIMENT I VALORACIÓ D'UNA ALUMNA AMB PROBLEMÀTICA DE DÈFICIT D'ATENCIÓ
ACTUACIONS GENERALS DAVANT UN ALUMNE AMB TDAH.
El cas que m'ho aocupa és el d'una alumna de 2n ESO a la que junt al seu grup d'aula se li ha passat el BADYG ( test d'aptituds intelectuals), tinguent resultats baixos.
El tutor sospita que l'alumna pot estar afectada per TDAH i ha actuat de la següent manera:
- Ha omplit una fulla de derivació al equip d'orientació educatiu i psicopedagògic del centre Sol·licitud d'informe psicopedagògic: http://es.scribd.com/doc/93054741/ANNEX-I-Sol%C2%B7licitud-Inf-psicopedagogic
- L' equip d'orientació psicopedagògica analitza conjuntament amb l'equip educatiu de l'alumna tota la informació recollida per poder elaborar l'evaluació psicopedagògica.
- L'evaluació individual consisteix en entrevista familiar, observació de l'alumna en diferents entorns del centre, avaluació individual amb proves estandaritzades i recollida i anàlisis del conjunt de dades més rrellevants del procés d'ensenyança aprenentatge, escales d'observació.
- L'orientador és el que deriva a altres serveis externs que puguen ajudar en la confirmació del diagnòstic de TDAH.
Reunió amb el tutor i professors del centre.
Amb la fulla de sol·licitud per part del tutor, l'orientadora a citat al tutor per a entrevistar-se amb ell, per parlar de l'alumna i del que ell ha observat a l'aula, també ha citat en altres sessions diferents a altres 2 professors per comparar la informació i sobretot tindre més dades i coneixement.
De la reunió amb el tutor i els professors de l'alumna extrac les següents conclusions:
- Sent apatia per l'institut.
- S'aburreix durant les classes.
- Degut a q ue no és capaç de mantindre l'atenció, sol no entendre les explicacions del professor.
- A pesar de que és intel·ligent, les seues qualificacions són baixes
- Té problemes de cocentració durant l'estudi, el que li impideix l'assimilació de coneixements.
- Deixa la realització de les tasques per a última hora.
Informació als pares dels problemes de la seua filla a l'aula.
L'orientadora amb el tutor ha reunit als pares i els ha informat de les dificultats de la seua filla detectades a l'aula, així com, de la repercusió en l'aprenentatge de l'alumna. En la reunió que s'ha mantingut se'ls ha aportat als pares dades concretes sobre els problemes de conducta i/o del rendiment acadèmic detectats, i s'ha intentat contrastar-los amb els comportaments que observen els pares en l'entorn familiar destacant les similituds i les diferències en l'aprenentatge i comportament de l'alumna en els dos àmbits de la seua vida. S'ha parlat de la conducta global, de l'estil eduactiu,
Finalment se'ls ha demanat que signen l'autorització per tal de portar a terme l'avaluació psicopedagògica.
Model d'autorització per a l'avaluació psicopedagògica: http://es.scribd.com/doc/93055192/Audiencia-pares-AVALUACIO-PSICOPEDAGOGICA
Inici de l'avaluació psicopedagògica.
Segons (AACAP, 1997) ninguna prova pot realitzar un diagnòstic.
S'han valorat els instruments que es faran servir:
- Entrevistes estructurades.
- Inventaris i qüestionaris: introdueixen sesgo en la informació. Quan contesten els pares i els mestres es medeix la percepció que aquestos tenen de la seua filla/alumna. Contesten en funció del propi criteri de gravetat i tolerància. No coneixen necessariament la variació normal de la característica estudiada (Brown, 2003). Quan hi ha desacord entre les distintes fonts prevaleix el judici clínic.
- Tests psicomètrics de funcionament cognoscitiu: els tests poden proporcionar dades vàlides per emetre un judici sobre la pressència d'un sintoma i sobre el nivell d'alteració de la forma més objectiva , quantificable i fiable possible (Quinlan, 2003). Els tests psicomètrics: permeteixen observar, calibrar la conducta, valorar l'actitud del pacient.
S'avaluaran:
El cas que m'ho aocupa és el d'una alumna de 2n ESO a la que junt al seu grup d'aula se li ha passat el BADYG ( test d'aptituds intelectuals), tinguent resultats baixos.
El tutor sospita que l'alumna pot estar afectada per TDAH i ha actuat de la següent manera:
- Ha omplit una fulla de derivació al equip d'orientació educatiu i psicopedagògic del centre Sol·licitud d'informe psicopedagògic: http://es.scribd.com/doc/93054741/ANNEX-I-Sol%C2%B7licitud-Inf-psicopedagogic
- L' equip d'orientació psicopedagògica analitza conjuntament amb l'equip educatiu de l'alumna tota la informació recollida per poder elaborar l'evaluació psicopedagògica.
- L'evaluació individual consisteix en entrevista familiar, observació de l'alumna en diferents entorns del centre, avaluació individual amb proves estandaritzades i recollida i anàlisis del conjunt de dades més rrellevants del procés d'ensenyança aprenentatge, escales d'observació.
- L'orientador és el que deriva a altres serveis externs que puguen ajudar en la confirmació del diagnòstic de TDAH.
Reunió amb el tutor i professors del centre.
De la reunió amb el tutor i els professors de l'alumna extrac les següents conclusions:
- Sent apatia per l'institut.
- S'aburreix durant les classes.
- Degut a q ue no és capaç de mantindre l'atenció, sol no entendre les explicacions del professor.
- A pesar de que és intel·ligent, les seues qualificacions són baixes
- Té problemes de cocentració durant l'estudi, el que li impideix l'assimilació de coneixements.
- Deixa la realització de les tasques per a última hora.
Informació als pares dels problemes de la seua filla a l'aula.
L'orientadora amb el tutor ha reunit als pares i els ha informat de les dificultats de la seua filla detectades a l'aula, així com, de la repercusió en l'aprenentatge de l'alumna. En la reunió que s'ha mantingut se'ls ha aportat als pares dades concretes sobre els problemes de conducta i/o del rendiment acadèmic detectats, i s'ha intentat contrastar-los amb els comportaments que observen els pares en l'entorn familiar destacant les similituds i les diferències en l'aprenentatge i comportament de l'alumna en els dos àmbits de la seua vida. S'ha parlat de la conducta global, de l'estil eduactiu,
Finalment se'ls ha demanat que signen l'autorització per tal de portar a terme l'avaluació psicopedagògica.
Model d'autorització per a l'avaluació psicopedagògica: http://es.scribd.com/doc/93055192/Audiencia-pares-AVALUACIO-PSICOPEDAGOGICA
Inici de l'avaluació psicopedagògica.
Segons (AACAP, 1997) ninguna prova pot realitzar un diagnòstic.
S'han valorat els instruments que es faran servir:
- Entrevistes estructurades.
- Inventaris i qüestionaris: introdueixen sesgo en la informació. Quan contesten els pares i els mestres es medeix la percepció que aquestos tenen de la seua filla/alumna. Contesten en funció del propi criteri de gravetat i tolerància. No coneixen necessariament la variació normal de la característica estudiada (Brown, 2003). Quan hi ha desacord entre les distintes fonts prevaleix el judici clínic.
- Tests psicomètrics de funcionament cognoscitiu: els tests poden proporcionar dades vàlides per emetre un judici sobre la pressència d'un sintoma i sobre el nivell d'alteració de la forma més objectiva , quantificable i fiable possible (Quinlan, 2003). Els tests psicomètrics: permeteixen observar, calibrar la conducta, valorar l'actitud del pacient.
S'avaluaran:
- Habilitats cognoscitives: inteligencia
- Habilitats acadèmiques.
- Habilitats de coordinació motriu.
- Llenguatge.
CONEIXEMENT I SEGUIMENT DEL PDC CURS 2011-12
Al centre hi ha un grup de PDC de 3r ESO, format per 16 alumnes i un grup de PDC de rt ESO de 15 alumnes. En el IES se intenta que el grup de PDC siga més nombrós que el grup de referència; per exemple 15 alumnes en PDC i 12 al grup de referència. Per als alumnes el tutor/a és el tutor/a del PDC a tots els efectes.
EL GRUP DE 3R ESO està format per 16 alumnes, la seua tutora els imparteix l'àmbit científic tecnològic. Aquest és el segon curs que està com a tutora, per tant la seua experiència és relativament curta. La tutora m'ha comentat en l'entrevista que he mantés amb ella, que es sent apoiada per la cap del seu departament, que fins ara havia estat la tutora del PDC aquestos darrers anys i que la relació és molt fluïda per tal de coordinar-se i parlar dels alumnes.
M'informa que el grup és molt heterogeni. Dels 16 alumnes hi ha dos que es van incorporar tard al grup; aquestos dos no treballen ni fan res. Un d'aquestos dos te dèficit d'atenció, els pares estan molt implicats i molt damunt d'ell, però l'alumne no treballa ni fa res, ha suspés 7 assignatures aquesta avaluació. A hores d'ara deuria d'estar expulsat del grup de PDC, però a la primera avaluació es va decidir que se li donaria una oportunitat. aquesta avaluació ha segut un desastre també, així que ara no se'l pot traure, però la tutora m'informa que de cara al curs vinent es traurà del PDC i passarà a 4rt ESO.
La majoria han obtés aquesta segona avaluació molts mals resultats, perquè no fan feina.
Hi ha un grup de 8 alumnes amb el perfil adequat al PDC; treballador, responsable, que estudia... i que en els resultats d'aquesta segona avaluació ha obtés entre 1 i 3 assignatures suspeses. Aquestos alumnes tenen tots molt bon comportament.
Els alumnes que tenen més suspeses, tenen pijor comportament.
EL GRUP DE 4RT ESO està format per 15 alumnes, la seua tutora els imparteix l'àmbit lingüístic i social. Aquest és el segon curs que te aquest grup de PDC i la seua experiència en grups de PDC és ja bastant àmplia.
El grup en general és bastant heterogèni, la majoria són inmigrants.
Estan compromesos en treballar, en traure els estudis i la titulació.
Hi han diferents nivells dins del grup, alguns són ACIS. No tenen absentisme, llevat d'una alumna que és mare i que si falta molt.
Dins del grup hi ha una gran majoria que treballen de manera habitual i els altres de vegades no porten la feina feta, però al final amb retràs acaben portant-ho. Hi ha una alumna que no treballa gens i dos alumnes dels nouvinguts que han abandonat.
En les sessions de tutories solen dedicar un temps per a contar-li a la tutora els problemes per tal de que els ajude a buscar sol·lucions, majoritariament a com orientar-se en l'estudi i en la feina. La relació amb la tutora és molt fluïda.
No tenen un mal comportament en general
RESULTATS DE LA SEGONA AVALUACIÓ.
Els resultats de la primera y segona avaluació en referència al nombre de suspensos són els següents:
PRIMERA AVALUACIÓ:
ALUMNES ALS AC AP IND OIP
CURS 3r 16 44% 7 31% 5 44% 7 31% 5 31% 5
CURS 4t 16 56% 9 38% 6 63% 10 38% 6
SEGONA AVALUACIÓ.
ALUMNES ALS AC AP IND OIP
CURS 3r 16 38% 6 25% 4 38% 6 44% 7 38% 6
CURS 4t 15 13% 2 47% 7 33% 5 20 % 3
D'aquestes dades es dedueix que el nombre de suspens en algunes assignatures ,es major que en altres, per altra banda cal destacar que a la segona avaluació el percentatge de suspens ha baixat considerablement en els dos grups de PDC. En la segona avaluació en el 3r de PDC ha augmentat el nombre de suspens sols en IND (anglés) i en el 4t de PDC també han baixat el nombre de suspens, llevat del AC (àmbit científic), que ha augmentat.
ACCIÓ TUTORIAL I TASQUES A DESENVOLUPAR EN TUTORIA.
Les tutores valoren molt positivament l'hora de tutoria setmanal amb el grup, ja que segons la seua experiència s'aconsegueixen moltes coses en el treball en aquesta hora. La formació que van rebre per impartir els PDC va ser de 300 hores al Cefire de ..... .
Les tutores em comenten que en l'hora de tutoria setmanal que tenen amb ells han anat fent diferents tasques al llarg del primer i segon trimestre i que ara han començat a desenvolupar les del tercer trimestre. A les sessions d'avaluació el delegat/ada del grup ha assistit i al inici de la sessió i ha llegit l'acta que en sessió de tutoria els/les alumneses van parlar fent autoavaluació del grup
Cita entre altres:
- la preparació de l'avaluació amb el grup i posteriorment el seu comentari, sobre la mateixa.
- hem vist documentals relacionats amb la sexualitat, adolescència amb mètodes anticoncetius.
- els he passat un test de qualitat per a avaluar-mos als professors.
Ara, al tercer trimestre hi ha programades dos activitats a portar a cap per al tercer trimestre (Es pot vore en "Acció tutorial del PDC. Actuacions amb els alumnes; col·lectives"):
Educar en valores a partir del cine.
Es va decidir en una reunió amb el departament d'orientació que es treballarien 5 quaderns a 3r PDC i 5 quaderns a 4t PDC, per ordre numèrica, en l'hora de tutoria.
EL GRUP DE 3R ESO està format per 16 alumnes, la seua tutora els imparteix l'àmbit científic tecnològic. Aquest és el segon curs que està com a tutora, per tant la seua experiència és relativament curta. La tutora m'ha comentat en l'entrevista que he mantés amb ella, que es sent apoiada per la cap del seu departament, que fins ara havia estat la tutora del PDC aquestos darrers anys i que la relació és molt fluïda per tal de coordinar-se i parlar dels alumnes.
M'informa que el grup és molt heterogeni. Dels 16 alumnes hi ha dos que es van incorporar tard al grup; aquestos dos no treballen ni fan res. Un d'aquestos dos te dèficit d'atenció, els pares estan molt implicats i molt damunt d'ell, però l'alumne no treballa ni fa res, ha suspés 7 assignatures aquesta avaluació. A hores d'ara deuria d'estar expulsat del grup de PDC, però a la primera avaluació es va decidir que se li donaria una oportunitat. aquesta avaluació ha segut un desastre també, així que ara no se'l pot traure, però la tutora m'informa que de cara al curs vinent es traurà del PDC i passarà a 4rt ESO.
La majoria han obtés aquesta segona avaluació molts mals resultats, perquè no fan feina.
Hi ha un grup de 8 alumnes amb el perfil adequat al PDC; treballador, responsable, que estudia... i que en els resultats d'aquesta segona avaluació ha obtés entre 1 i 3 assignatures suspeses. Aquestos alumnes tenen tots molt bon comportament.
Els alumnes que tenen més suspeses, tenen pijor comportament.
EL GRUP DE 4RT ESO està format per 15 alumnes, la seua tutora els imparteix l'àmbit lingüístic i social. Aquest és el segon curs que te aquest grup de PDC i la seua experiència en grups de PDC és ja bastant àmplia.
El grup en general és bastant heterogèni, la majoria són inmigrants.
Estan compromesos en treballar, en traure els estudis i la titulació.
Hi han diferents nivells dins del grup, alguns són ACIS. No tenen absentisme, llevat d'una alumna que és mare i que si falta molt.
Dins del grup hi ha una gran majoria que treballen de manera habitual i els altres de vegades no porten la feina feta, però al final amb retràs acaben portant-ho. Hi ha una alumna que no treballa gens i dos alumnes dels nouvinguts que han abandonat.
En les sessions de tutories solen dedicar un temps per a contar-li a la tutora els problemes per tal de que els ajude a buscar sol·lucions, majoritariament a com orientar-se en l'estudi i en la feina. La relació amb la tutora és molt fluïda.
No tenen un mal comportament en general
RESULTATS DE LA SEGONA AVALUACIÓ.
Els resultats de la primera y segona avaluació en referència al nombre de suspensos són els següents:
PRIMERA AVALUACIÓ:
ALUMNES ALS AC AP IND OIP
CURS 3r 16 44% 7 31% 5 44% 7 31% 5 31% 5
CURS 4t 16 56% 9 38% 6 63% 10 38% 6
SEGONA AVALUACIÓ.
ALUMNES ALS AC AP IND OIP
CURS 3r 16 38% 6 25% 4 38% 6 44% 7 38% 6
CURS 4t 15 13% 2 47% 7 33% 5 20 % 3
D'aquestes dades es dedueix que el nombre de suspens en algunes assignatures ,es major que en altres, per altra banda cal destacar que a la segona avaluació el percentatge de suspens ha baixat considerablement en els dos grups de PDC. En la segona avaluació en el 3r de PDC ha augmentat el nombre de suspens sols en IND (anglés) i en el 4t de PDC també han baixat el nombre de suspens, llevat del AC (àmbit científic), que ha augmentat.
ACCIÓ TUTORIAL I TASQUES A DESENVOLUPAR EN TUTORIA.
Les tutores valoren molt positivament l'hora de tutoria setmanal amb el grup, ja que segons la seua experiència s'aconsegueixen moltes coses en el treball en aquesta hora. La formació que van rebre per impartir els PDC va ser de 300 hores al Cefire de ..... .
Les tutores em comenten que en l'hora de tutoria setmanal que tenen amb ells han anat fent diferents tasques al llarg del primer i segon trimestre i que ara han començat a desenvolupar les del tercer trimestre. A les sessions d'avaluació el delegat/ada del grup ha assistit i al inici de la sessió i ha llegit l'acta que en sessió de tutoria els/les alumneses van parlar fent autoavaluació del grup
Cita entre altres:
- la preparació de l'avaluació amb el grup i posteriorment el seu comentari, sobre la mateixa.
- hem vist documentals relacionats amb la sexualitat, adolescència amb mètodes anticoncetius.
- els he passat un test de qualitat per a avaluar-mos als professors.
Ara, al tercer trimestre hi ha programades dos activitats a portar a cap per al tercer trimestre (Es pot vore en "Acció tutorial del PDC. Actuacions amb els alumnes; col·lectives"):
- Revisió del horari personal d'estudi.
- El treball d'EDUCACIÓ EN VALORS ATRAVÉS DEL CINE.
Educar en valores a partir del cine.
- Solidaridad, Honestidad, Tolerancia.
- Sinceridad, Independencia, Creatividad.
- Familia, Comunicación, Experiència.
- Autoestima, Perseverancia, Desprendimiento
- Paz, Comprensión social, Ecologia.
- Amor, Amistad, Optimismo.
- Dignidad, Discapacidad, Libertad.
- Educar el Corazón, La ternura, La empatia.
- Raices, Costumbres, Terrorismo, Más allà de las estrellas.
- Abriendo fronteras, Prevención contra las drogas, La fugacidad de la fama
Es va decidir en una reunió amb el departament d'orientació que es treballarien 5 quaderns a 3r PDC i 5 quaderns a 4t PDC, per ordre numèrica, en l'hora de tutoria.
dijous, 26 d’abril del 2012
CONTEXT DEL PDC AL IES
INFORME SOBRE LES NECESSITATS QUE JUSTIFIQUEN L'APLICACIÓ DEL PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ AL IES.
El tema que ens ocupa és el de la situació d'aquelles alumnes de 16 anys que estudiant l'ESO es troben amb greus problemes en el currículum ordinari de caràcter comprensiu. Aquesta situació exigeix, l'articulació de mesures que puguen garantir suficientment i de la forma menys segregadora possible, l'aconseguir els objectius assenyalats com a mínims per a qualsevol ciutadà i que estàn refrendats amb el titol de Graduat en Educació Secundària.
Concretament al IES, es va detectar que després de realitzades les dues primeres avaluacions, alguns alumnes de 4t ESO, curs al qual havien accedit amb algunes àrees pendents de 3r, patien serioses mancances en el seu procés d'aprenentatge a nivell de:
Amb el programa de Diversificació Curricular es pretén donar resposta a alló que deuria ser una demanda de la societat actual al nostre sistema educatiu, aconseguir que el major nombre possible d'alumnes del IES aconsegueisca uns coneixements, encara que mínims, adients i que el peparen adequadament per inserir-se al món laboral.
CRITERIS QUE S'HAN SEGUIT PER A L'ACCÉS I SELECCIÓ DE L'ALUMNAT. PERFIL DE L'ALUMNAT AL IES.
El programa de Diversificació Curricular es planteja com una via extraordinaria d'obtenció del Graduat en ESO que l'alumnat ha de percebre com un premi guanyat amb el seu esforç el curs anterior.
Procediment que es segueix al IES per seleccionar quin alumnat ha de formar part:
- entrevista junt amb el tutor/a, amb l'alumne seleccionat per tal de conéixer el seu interés futur i orientar-los en aquest sentit.
- entrevista amb l'alumne i els pares per tal d'informar-los sobre el curs de Diversificació Curricular.
4. En sessió pressidida pel Cap d'Estudis, amb l'assitència del/de la tutor/a i del Departament d'Orientació es prendrà la decisió definitiva tot alçant acta dels acords.
5. Es procedirà a recollir l'autorització dels pares per escrit.
6. Autorització de la Direcció del Centre.
ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES I METODOLÒGIQUES AL IES.
El coneixement és constituit pel subjecte quan interacciona amb el medi, tracta de comprendre'l i construeix representacions adequades. Es quan incorporen els nous coneixements als seus esquemes cognitius quan els/les alumnes realitzen un aprenentatge compresiu.
Des d'aquesta perspectiva hi haurà tot un plantejament metodològic que es reflexa en les premisses següents:
Els objectius han de treballar-se conjuntament, però a l'hora de fer-ne la programació al IES els han separat en dos apartats:
OBJECTIUS DE L'ÀREA LINGÜÍSTICA
L'alumnat ha de treballar la llengua, sobretot, com a mitjà i vehicle de comunicació i ha de tenir, per tant, les capacitats adequades a la seua edat, en les quatre habilitats lingúístiques.
Per aconseguir tal fi es treballarà, de forma majoritària, textos de les següents tipologies; periodístics, documentals, administratius i instructius i es demanarà:
Substantius.
Adjectius.
Verbs regulars.
Alguns verbs irregulars (en alguns temps concrets).
Pronoms febles.
Realtius.
3. Qüestions de Sintaxi:
Els continguts procedimentals en l'àmbit lingüístic-social el domini dels procediments ha de convertir-se en una arma eficaç que garantesca la comunicació formal al si de la institució escolar, amb les asoociacions i institucions de l'entorn (Ajuntament, administració educativa, associacions, etc) i amb la societat en general. Així doncs els procediments seran eines que garantesquen la comprensió i la producció de textos de caràcter acadèmic, però també de relació amb l'entorn de l'alumne/a.
Distinguirem procediments encaminats a aconseguir els objectius vinculats a l'expressió escrita i a l'expressió oral.
OBJECTIUS DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS.
A) OBJECTIUS.
Una correcta avaluació exigeix disposar de la màxima informació possible. Aixó ens durà a ser més objectius i a realitzar una avlaució correcta.
El procés d'avaluació haurà de revisar:
A) L'adquisició de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals per part de l'alumne.
B) La llabor docent que organitza l'aprenentatge i que ha de motivar l'alumnat.
C) El projecte curricular de centre i l'adquisició del temari i dels objectius a les característiques de l'alumnat.
A l'hora d'avaluar l'adquisició de continguts per part de l'alumnat haurem de valorar:
A l'hora d'avaluar la llabor docent cal tenir en compte la visió crítica del mateix alumne, i reparar en les apreciacions que els grups, de forma majoritària aporte. Qüestionar-nos s l'adaptació proposada en cadascuna de les àrees és l'adequada, així com revisar els mecanismes dirigits a motivar i estimular una participació activa en el procés d'aprenentatge.
PROGRAMACIÓ DE L'ÀMBIT CIENTÍFIC-TÈCNIC AL IES.
PROGRAMA
TEMA 1. Introducció al treball científic
TEMA 2. Diversitat i estructura de la matèria.
TEMA 3. Atmòsfera i hidrosfera.
TEMA 4. Funcions.
TEMA 5. L'energia. Distintes formes de manifestar-se.
TEMA 6. La terra. Materials terrestres.
Per a cadascun d'aquetos temes s'han redactat els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.
En quan als Objectius Específics s'arreplegen els següents:
Cal considerar també l'ús de laboratoris amb dotacions de materials suficients per poder realitzar la part pràctica dels distints objectius de l'àmbit científic. Igualment, fa falta material per dur a terme els treballs de camp programats durant el curs de diversificació currícular.
TEMES TRANSVERSALS QUE ES TREBALLEN AL IES.
L'article Primer de l'Ordre 20/12/94 sobre "educació en valors" disposa que l'educació moral i cívica al voltant de la qual giraran els temes transversals, estarà implicita en totes les àrees i matèries del currículum.
A banda d'aquest tractament implícit en tot el currículum, el nostre centre dedica una atenció explicita al tema transversal l'educació moral i cívica dins de la programació d'ÈTICA, matèria obligada en 4rt d'ESO per tot l'alumnat.
Una conseqüència del contingut en civisme contemplat en l'anterior tema transversal és la que ens porta també a explicitar en ÈTICA dins del currículum d'aquesta opció educativa, amb la qual cosa l'alumnat de "diversificació curricular" no disposaria de l'adequada formació en ambdós termes transversals ja que considerem que el seu tractament implícit en la resta de matèries resultaria insuficient.
D'altra banda l'alumnat de diversificació curricular disposa d'una hora setmanal més de tutoria, separat de la resta d'alumnes del grup al qual pertany, per a rebre l'atenció, orientació i formació pròpia d'un grup d'aquestes característiques. El contingut i activitats d'aquesta hora de tutoria dependrà de les necessitats, esdeveniments i circunstàncies que es presenten al llarg del curs; però l'existència tutorial aconsella disposar de material escaient per fer-lo servir quanes considere oportú.
Les anteriors consideracions ens porten a la necessitat d'elaborar material relacionat amb els dos termes transversals ja indicats -"L'educació moral i cívica" i "L'educació vial"- per a ser utilitzat en aquestes hores de tutoria, sense que açó supose un increment de continguts curriculars subjectes a avaluació i sense perjudici d'elaborar o utilitzar altre tipus de material en aquesta hora específica de tutoria.
El material d'aquests temes transversals ha de formar part d'una programació coherent en continguts, procediments i actituds com si es tractara d'un àrea del currículum ordinari; per aixó, la proposta de treball que oferim tot seguit per a l'alumnat de diversificació curricular respon a tot el que acabem de dir.
OBJECTIUS.
CONCEPTUALS.
PROGRAMACIÓ DE LES MATÈRIES OPTATIVES ESPECÍFIQUES PER AL GRUP DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR.
Les matèries optatives que se'ls ofereixen són quatre:
L'optativa proposada preten FACILITAR EL CAMÍ per a una satisfactòria integració laboral, és a dir, FER DE PONT entre l'educació i el treball.
Pretenem que l'alumne per mitjà d'aquesta optativa conega les possibilitats laborals que l'entorn immediat li ofereix, així com el grau d'adequació als seus particulars interessos i capcitats; a aixó estaran encaminats els objectius conceptuals, procedimentals i actitudinals.
el professor començarà amb una autoanàlisi o autoconeixement de l'alumne perquè valore les seues pròpies capacitats per a la col·laboració, cosa que culminarà amb l'alaboració del currículum de cada u.
Entre les activitats relatives a la col·locació examinarem els llocs on han de dirigir-se per a buscar-lo; agències de col·locació amb o sense fins lucratius, INEM, oferta pública de treball, etc... i treballarem els procediments de selecció de personal. també es contemplarà la possibilitat del treball per compte propi.
Es complementarà la formació amb coneixements sobre el mercat de treball "l'oferta i la demanda", les normes legals que regulen les relacions laborals i els aspectes relatius a la conservació de la salut (salut laboral)
Adaptació dels objectius proposats en l'ORDRE de 9 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència per a la matèria optativa "Orientació i iniciació professional".
L'objecte d'aquesta matèria serà desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:
Considerem que dins del currículum docent s'ha d'incloure l'assigantura optativa de PRIMERS AUXILIS per propiciarvla capacitació individual, que moltes vegades fa que la bona voluntat solidària es veja reduïda a un mer sentiment humanitari, ja que l'individu queda envaït per la impotència, davant la mancança d'instrument pràctic que dóna al coneixement de les mínimes tècniques d'ajuda al pròxim en els primers moments d'una dolença física, fins a l'arribada dels professionals sanitaris.
L'assignatura de PRIMERS AUXILIS preten dotar als joves de mesures preventives per contribuir a evitar, en tant que siga possible, l'exposició a les situacions de risc en què puguen veure's envoltats per la seua edat i ambient.
Considerem que aquesta assignatura pot esser un arsenal important de cultura per a l'alumnat que contribuirà a dotant-lo d'instruments teòrics i pràctics, tant en la seua vessant preventiva com assistencial, que li possibiliten la pràctica de la solidaritat davant una faceta important del patiment humà.
A causa de la importància que te la ciutat...... al sector turístic, creiem conevenient oferir aquesta modalitat HOSTALERIA per al programa de diversificació curricular.
Aquests estudis poden oferir una sèrie de coneixements teòric-pràctics de grau mitjà que puguen completar-se en un futur, en els mòduls d'hostaleria i turisme que, segons la planificació corresponene a aquest centre.
sobretot en busca d'ensenyament pràctic on prive l'experiència, per tant no dubtem en contactar amb l'escola d'hosteleria de ...... perque l'alumnat del IES observe i participe en les activitats que s'hi porten a terme.
El Departament d'Anglés proposa aquesta optativa ANGLÉS PER A HOSTALERIA I SERVEIS per al Programa de Diversificació Curricular. Considerem que és adequada ateses les característiques de la nostra ciutat i la seua economia i el perfil de la'lumnat que suposem intentarà accedir al món laboral en acabar el programa. L'objectiu general principal d'aquesta optativa és dotar l'alumnat 'un instrument que li permeta accedir a llocs de treball amb més facilitat, ja que considrem que en un a ciutat eminentement turística i de serveis (una botiga, per exemple) pot ser una cosa decisiva en la consecució o no del treball al que es pretén accedir.
El tema que ens ocupa és el de la situació d'aquelles alumnes de 16 anys que estudiant l'ESO es troben amb greus problemes en el currículum ordinari de caràcter comprensiu. Aquesta situació exigeix, l'articulació de mesures que puguen garantir suficientment i de la forma menys segregadora possible, l'aconseguir els objectius assenyalats com a mínims per a qualsevol ciutadà i que estàn refrendats amb el titol de Graduat en Educació Secundària.
Concretament al IES, es va detectar que després de realitzades les dues primeres avaluacions, alguns alumnes de 4t ESO, curs al qual havien accedit amb algunes àrees pendents de 3r, patien serioses mancances en el seu procés d'aprenentatge a nivell de:
- Dificultats de comprensió i expressió generalitzades en alguns casos tant a nivell oral com escrit.
- Dificultat en les capacitats de càlcul, raonament lògic i fonamentalment en la resolució de problemes.
- Alumnes sense cap hàbit d'estudi i amb una forta desmotivació per les tasques acadèmiques.
Amb el programa de Diversificació Curricular es pretén donar resposta a alló que deuria ser una demanda de la societat actual al nostre sistema educatiu, aconseguir que el major nombre possible d'alumnes del IES aconsegueisca uns coneixements, encara que mínims, adients i que el peparen adequadament per inserir-se al món laboral.
CRITERIS QUE S'HAN SEGUIT PER A L'ACCÉS I SELECCIÓ DE L'ALUMNAT. PERFIL DE L'ALUMNAT AL IES.
El programa de Diversificació Curricular es planteja com una via extraordinaria d'obtenció del Graduat en ESO que l'alumnat ha de percebre com un premi guanyat amb el seu esforç el curs anterior.
Procediment que es segueix al IES per seleccionar quin alumnat ha de formar part:
- Primera prospecció d'aquell alumnat que tot cursant 4t, tinguen suspeses arees de 3r d'ESO.
- Cal demanar l'opinió del professorat de l'alumne en les avaluacions sobre els aspectes següents: actituds, rendiment acadèmic, organització del treball.
- Proves d'avaluació psicopedagògica que esencialment constarà de:
- entrevista junt amb el tutor/a, amb l'alumne seleccionat per tal de conéixer el seu interés futur i orientar-los en aquest sentit.
- entrevista amb l'alumne i els pares per tal d'informar-los sobre el curs de Diversificació Curricular.
4. En sessió pressidida pel Cap d'Estudis, amb l'assitència del/de la tutor/a i del Departament d'Orientació es prendrà la decisió definitiva tot alçant acta dels acords.
5. Es procedirà a recollir l'autorització dels pares per escrit.
6. Autorització de la Direcció del Centre.
ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES I METODOLÒGIQUES AL IES.
El coneixement és constituit pel subjecte quan interacciona amb el medi, tracta de comprendre'l i construeix representacions adequades. Es quan incorporen els nous coneixements als seus esquemes cognitius quan els/les alumnes realitzen un aprenentatge compresiu.
Des d'aquesta perspectiva hi haurà tot un plantejament metodològic que es reflexa en les premisses següents:
- L'assoliment d'aprenentatges significatius per part dels/de les alumnes que porta implicit partir sempre de les seues idees prèvies.
- Cada àrea posseeix una estructura conceptual pròpia, unes formes de coneixement i unes operacions intel·lectuals específiques que obliga a establir un equilibri entre l'estructura epistemològica i les necessitats d'organitzar aprenentatges significatius.
- La interacció en l'aula es presenta com a element fonamental per facilitar el procés E-A.
- Cada alumne construeix els seus aprenentatges significatius mitjançant la seua pròpia activitat no sols manipulativa, snó també reflexiva.
- L'ajuda pedagògica consisteix en crear les condicions més apropiades perquè cada alumne/a construesca, modifique, enriquesca i diversifique els seus esquemes de coneixement. Es tindrà en compte sota aquesta premissa les característiques individuals del alumne/a proposant activitats diferents per a estudiants amb diferents capacitats, subdividint les tasques en fases de diferent complexitat, proposant activitats de reforç diferenciades segons les dificultats.
- En el desenvolupament d'aquest procés d'ensenyament-aprenentatge pretenem afavorir el desenvolupament d'habilitats i estratègies de planificació i autorregulació de l'activitat d'aprenentatge, es a dir aprendre a aprendre.
- En el procés d'ensenyament-aprenentatge caldrà desenvolupar una combinació de dos grans tipus d'estratègies. Estratègies expositives, mitjançant textos escrits, de forma oral o audiovisual es presenta a l'alumne/a continguts relatius a fets, conceptes i principis fonamentals. aquests consideraran sempre el nivell de competència, els coneixements previs i els interessos de l'alumne/a. Estratègies d'indagació són completament imprescindibles de les anteriors, ja que ajuden l'alumne a utilitzar d'una forma reflexiva conceptes: procediments i actituds que assolits així són més consistents.
- La interdisciplinarietatimplica una col·laboració entre seminaris, on cada àrea desenvolupa els seu propis conceptes i les relacions que li són necessaries, construïts des de la pròpia òptica però mantenint una coherència interna entorn d'un model general d'actuació.
- L'avaluació és un procés de recollida sistemàtica i interpretació de l'evidència.
- L'avaluació constitueix un element fonamental en la pràctica educativa i forma una unitat amb aquesta, que permet en cada moment recollir la informació per a l'orientació i presa de decisions pel que fa al procés d'E-A.
Els objectius han de treballar-se conjuntament, però a l'hora de fer-ne la programació al IES els han separat en dos apartats:
OBJECTIUS DE L'ÀREA LINGÜÍSTICA
L'alumnat ha de treballar la llengua, sobretot, com a mitjà i vehicle de comunicació i ha de tenir, per tant, les capacitats adequades a la seua edat, en les quatre habilitats lingúístiques.
Per aconseguir tal fi es treballarà, de forma majoritària, textos de les següents tipologies; periodístics, documentals, administratius i instructius i es demanarà:
- Que l'alumne sàpiga diferenciar-los i assimilar el seu contingut (tant si es tracta de textos orals com escrits)
- Quan sàpien elaborar missatges orals i escrits de les tipologies abans esmentades.
- Que llegesquen amb l'entonació i la pronunciació adequades.
- L'assoliment d'uns coneixements literaris bàsics, a base, principalment, de textos.
- El coneixement de les realitats multilingües amb la consegüent absència de prejudicis i l'estima a la pròpia llengua.
- La reflexió lingüística, l'aprenentatge gramatical d'alguns elements que possibilite aconseguir tot alló proposat.
- Qüestions ortogràfiques:
- Gràfies. Accentuació. Apostrofació/Contracció. Entonació. Signes de puntuació
- Les categories gramaticals:
Substantius.
Adjectius.
Verbs regulars.
Alguns verbs irregulars (en alguns temps concrets).
Pronoms febles.
Realtius.
3. Qüestions de Sintaxi:
- Les oracions coordinades.
- Les oracions subordinades més freqüents (substantives).
- Els signes de puntuació.
Els continguts procedimentals en l'àmbit lingüístic-social el domini dels procediments ha de convertir-se en una arma eficaç que garantesca la comunicació formal al si de la institució escolar, amb les asoociacions i institucions de l'entorn (Ajuntament, administració educativa, associacions, etc) i amb la societat en general. Així doncs els procediments seran eines que garantesquen la comprensió i la producció de textos de caràcter acadèmic, però també de relació amb l'entorn de l'alumne/a.
Distinguirem procediments encaminats a aconseguir els objectius vinculats a l'expressió escrita i a l'expressió oral.
OBJECTIUS DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS.
A) OBJECTIUS.
- Explicar diferents processos històrics tenint en compte la interacció de diversos elements de caràcter social i mediambiental, a diferents escales.
- Conéixer quins factors experimenten canvi i quins posseeixen continuitat en diferents processos històrics.
- Reconéixer el paper desenvolupat pels protagonistes de la història, mitjançant l'anàlisi de les seues intencions i projectes, per a un millor coneixement dels fets hsitòrics.
- Identificar les manifestacions de conflicte i de desigualtat social a partir de la informació que apareix en determinats mitjans de comunicació.
- Reflexionar sobre la relació que s'estableix entre la realitat i les fonts que permeten l'accés al seu coneixement.
- Planificar i regular el procés d'prenentatge al voltant de la resolució de problemes mitjançant l'aplicació de conceptes i procediments bàsics.
- Reconéixer la realitat geogràfica de la Peninsula Ibérica i les Comunitats que la composen.
- Interpretar mapes temàtics i gràfics que ajuden al coneixement de diferents processos geogràfics i històrics.
- Utilitzar mapes diversos (temàtics, topogràfics) per tal d'aconseguir una millor comprensió de la realitat, mitjançant l'anàlisi sistemàtica d'un territori.
- Treballar mapes temàtics partint d'estadistiques per representar els fets socials en l'espai, com la densitat de població, la distribució del PIB, la taxa d'atur, etc, i valorar la capacitat crítica de l'alumnat.
- Repressentar dades estadístiques al voltant d'un fet, mitjançant diversos tipus de gràfiques.
- Planificar i dur a terme una senzilla investigació de caràcter descriptiu d'algun fet de la vida quotidiana o algun tema local i escometre tasques d'indagació directa.
- Planificar i realitzar individualment o en equip la consulta de diverses fonts d'informació, mitjançant l'ús d'indexs, fitxes... en el marc senzill d'investigació.
- Col·laboració activa en el treball d'equip.
- Actitud oberta front al coneixement.
- Acceptar que un mateix fet pot tenir diverses interpretacions en funció de la informació obtinguda.
- Inclinació per la lectura com a activitat de plaer.
- Actitud tolerant front a les opinions dels seus companys/es i del professorat.
- Valoració de la llengua i la cultura pròpies i respecte a les altres llengües i cultures.
- Interés per la transmissió dels sentiments propis, inquietuds i pensaments a través de la llengua oral i escrita. Tot superant els prejudicis lingüístics que es donen a la societat i tractant d'eliminar la possible situació disglòssica.
Una correcta avaluació exigeix disposar de la màxima informació possible. Aixó ens durà a ser més objectius i a realitzar una avlaució correcta.
El procés d'avaluació haurà de revisar:
A) L'adquisició de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals per part de l'alumne.
B) La llabor docent que organitza l'aprenentatge i que ha de motivar l'alumnat.
C) El projecte curricular de centre i l'adquisició del temari i dels objectius a les característiques de l'alumnat.
A l'hora d'avaluar l'adquisició de continguts per part de l'alumnat haurem de valorar:
- Quadern de treball: si recull o no tots els treballs realitzats. L'ordre i neteja en la presentació, la correcció cal·ligràfica i ortogràfica.
- Hàbits de treball: si és puntual a l'hora de realitzar les tasques que li s'encomanen així com d'estudiar a diari els conceptes teòrics que ha de retenir.
- Capacitat d'anàlisi de la informació rebuda.
- El grau de correcció en l'elaboració de mapes conceptuals.
- Nivell de correcció en la representació gràfica de dades.
- Capacitat de síntesi en l'elaboració de resums o esquemes.
- Treballs realitzats en grup, tant a classe com fora d'horari escolar.
- Exàmens individuals.
- Actitud front al treball i en relació amb els companys.
- Predisposició positiva a l'hora de col·laborar en activitats de caràcter extraescolar.
A l'hora d'avaluar la llabor docent cal tenir en compte la visió crítica del mateix alumne, i reparar en les apreciacions que els grups, de forma majoritària aporte. Qüestionar-nos s l'adaptació proposada en cadascuna de les àrees és l'adequada, així com revisar els mecanismes dirigits a motivar i estimular una participació activa en el procés d'aprenentatge.
PROGRAMACIÓ DE L'ÀMBIT CIENTÍFIC-TÈCNIC AL IES.
PROGRAMA
TEMA 1. Introducció al treball científic
TEMA 2. Diversitat i estructura de la matèria.
TEMA 3. Atmòsfera i hidrosfera.
TEMA 4. Funcions.
TEMA 5. L'energia. Distintes formes de manifestar-se.
TEMA 6. La terra. Materials terrestres.
TEMA 7. Canvis químics.
TEMA 8. La cèl·lula: unitat de vida.
TEMA 9. Estadística.
TEMA 10. Ecosistemes.
En quan als Objectius Específics s'arreplegen els següents:
- Valorar l'portació de la Ciència en el desenvolupament de la societat.
- Manejar el càlcul numèric bàsic.
- Explicar científicament fenòmens de la vida diària.
- posseir una mentalitat oberta a distintes explicacions tenint en compte la seua possible provisionalitat.
- Respectar les idees dels altres i aportar idees pròpies.
- Aplicar estratègies personals coherents amb els procediments de la ciència en la resolució de problemes: identificació del problema, formulació d'hipòtesis, planificació i realització d'activitats, sistematització i anàlisi de resultats.
- Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques mitjançant el contrast i l'avaluació d'informacions obtingudes en diferents fonts.
- Valorar els efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen el respecte de les normes de seguretat i higiene.
- Utilitzar els coneixements científics per gaudir del medi natural, i també proposar, valorar i, si s'escau, participar en iniciatives encaminades a conservar-lo i millorar-lo.
- Expressar les seues idees, oralment o per escrit, amb correcció, utilitzant el vocabulari amb propietat i rigor.
- Distingir i utilitzar amb precisió diferents classes de números i diferents formes de representar-los, realitzant els càlculs adientsamb els mitjans adequats.
- Plantejar problemes, reconéixer i aplicar les diferents fases de la resolució de problemes matemàtics i científics i expressar verbalment i per escrit el procés resolutiu seguit.
- Realitzar una síntesi dels coneixements estudiats i establir les relacions entre els diferents elementsque han format part en la resolució dels problemes proposats.
- Identificar i utilitzar correctament diferents apartats i instruments d'observació i mesura.
- Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions científiques.
- Analitzar i interpretar críticament la informació mostrada per taules i gràfiques estadístiques i gràfiques de funcions.
- Amidar, estimar o calcular longituds, superficies, volums i angles amb unitats adequades a la situació que s'estudie. Reconéixer i dibuixar diferents figures i cossos geomètrics.
- Acceptar la distribució de tasques i mostrar voluntat de cooperació, sent tolerant amb els companys.
- Respectar les normes de convivència que amb aquesta finalitat s'establesquen, així com aquelles de seguretat i higiene que permeten un ambient d'aprenentatge saludable.
- Activitats d'aprenentatge que ha d'estar en consonància amb la importància que tenen en el currículum de l'àmbit els continguts relacionats amb els procediments. Així, que constatem la necessitat de dirigir l'aprenentatge a través d'activitats d'aplicació dels diferents conceptes que vulguen introduir-se, procurant evitar l'exessiva teorització dels continguts i aribant a l'abstracció a través de situacions concretes. A més a més, seria desitjable acostar-se, sempre que s'hi puga, al rítme d'aprenentatge que requeresca cada alumne/a.
- Habilitats metacognitives (capacitat de "conéixer el propi coneixement" de pensar i reflexionar sobre un problema o tasca).
- L'autorregulació dels aprenentatges. Molt relacionats amb les destreses metacognitives estan els hàbits d'autorregulació. aquesta suposa una presa de consciència del nivell d'aprenentatge aconseguit en relació amb el nivell desitjat.
Cal considerar també l'ús de laboratoris amb dotacions de materials suficients per poder realitzar la part pràctica dels distints objectius de l'àmbit científic. Igualment, fa falta material per dur a terme els treballs de camp programats durant el curs de diversificació currícular.
TEMES TRANSVERSALS QUE ES TREBALLEN AL IES.
L'article Primer de l'Ordre 20/12/94 sobre "educació en valors" disposa que l'educació moral i cívica al voltant de la qual giraran els temes transversals, estarà implicita en totes les àrees i matèries del currículum.
A banda d'aquest tractament implícit en tot el currículum, el nostre centre dedica una atenció explicita al tema transversal l'educació moral i cívica dins de la programació d'ÈTICA, matèria obligada en 4rt d'ESO per tot l'alumnat.
Una conseqüència del contingut en civisme contemplat en l'anterior tema transversal és la que ens porta també a explicitar en ÈTICA dins del currículum d'aquesta opció educativa, amb la qual cosa l'alumnat de "diversificació curricular" no disposaria de l'adequada formació en ambdós termes transversals ja que considerem que el seu tractament implícit en la resta de matèries resultaria insuficient.
D'altra banda l'alumnat de diversificació curricular disposa d'una hora setmanal més de tutoria, separat de la resta d'alumnes del grup al qual pertany, per a rebre l'atenció, orientació i formació pròpia d'un grup d'aquestes característiques. El contingut i activitats d'aquesta hora de tutoria dependrà de les necessitats, esdeveniments i circunstàncies que es presenten al llarg del curs; però l'existència tutorial aconsella disposar de material escaient per fer-lo servir quanes considere oportú.
Les anteriors consideracions ens porten a la necessitat d'elaborar material relacionat amb els dos termes transversals ja indicats -"L'educació moral i cívica" i "L'educació vial"- per a ser utilitzat en aquestes hores de tutoria, sense que açó supose un increment de continguts curriculars subjectes a avaluació i sense perjudici d'elaborar o utilitzar altre tipus de material en aquesta hora específica de tutoria.
El material d'aquests temes transversals ha de formar part d'una programació coherent en continguts, procediments i actituds com si es tractara d'un àrea del currículum ordinari; per aixó, la proposta de treball que oferim tot seguit per a l'alumnat de diversificació curricular respon a tot el que acabem de dir.
OBJECTIUS.
- Comprendre que l'esser humà és un ser moral
- Ser conscients de les implicacions entre la llibertat i la responsabilitat.
- Ser conscients que la moral és un fet, que l'ésser humà posseix uns valors morals a partir dels quals pren decisions.
- Ser conscients que els valors han de ser justificats racionalment.
- Comprendre la relació entre els valors morals individuals i els socials.
- Ser conscients que l'individu ha d'adoptar una actitud crítica enfront dels valors que la societat tracta d'inculcar-li.
- Adonar-se de la diversitat de valors morals en les distintes societats.
- Ser conscients de la necessitat de posseir uns valors morals comuns adquirits mitjançant el consens i el diàleg racional entre totsd els humans.
- Conéixer i respectar els drets humans com a valors universals.
- Adoptar una actitud de comprensió i respecte, però alhora crítica dels valors distints als personals.
CONCEPTUALS.
- Llibertat i responsabilitat.
- La formació dels valors morals en l'individu.
- La formació dels valors morals en la societat.
- La diversitat dels valors morals.
- La universitat dels valors morals.
- Analitzar textos de caràcter ètic, tot i identificant els problemes, les solucions i les argumentacions en qué es basen aquestes solucions.
- Analitzar, en equip, treballs d'anàlisi de problemes morals.
- Expressar oralment les pròpies opinions sobre els problemes morals tractats a classe.
- Donar resposta individualment i en grup als problemes morals plantejats a classe.
- Hom procurarà que l'alumne/a conscient de com la moralitat afecta a l'èsser humà per ser un ésser social i lliure i que, per tant, els seus actes no solament l'afecten a ell sinó que poden tenir conseqüències per als altres.
- Fomentar en l'alumnat el respecte per la llibertat.
- Fomentar en l'alumnat el respecte pels altres, encara que aquests siguen distints.
- Comprendre que les altres persones poden tenir valors i opinions diferents als d'u mateix i que cal respectar-los de forma oberta i tolerant, però també crítica.
- Adoptar una actitud comprensiva, valorativa i participativa davant de tots els intents de crear uns valors morals universals.
- Adoptar hàbits de consciència ciutadana referits a la circulació.
- Valorar la importància que te el respecte de les normes i senyals de trànsit i el coneixement del seu significat.
- Comportar-se de manera responsable en la conducció de bicicletes i ciclomotors, tenint consciència dels perills que pot haver-hi i respectant les normes i els senyals realtius a la circulació dels vehicles esmentats.
- Identificar les principals causes d'accidentalitat, sobretot les relatives al grup de risc dels 12-16 anys.
- Valorar les campanyes institucionals en relacio a la millora de la seguretat en el trànsit.
- Comportar-se amb prudència en relació a la velocitat com a conductors de bicicletes i ciclomotors.
- Analitzar i identificar causes d'accidentalitat, grups d'alt risc i característiques dels vehicles implicats.
- Conéixer i practicar les primeres mesures de seguretat que cal prendre en cas d'accident.
- Conéixer i practicar les normes i instruccions de socorrisme i primers auxilis en cas d'accidenr.
- Identificar objectes i recursos tecnològics que incideixen en els mitjans de transport i les possibles conseqüències negatives del seu ús incorrecte.
- L'espai urbà.
- Publicitat i consum.
- Moviment, acceleració i frenada.
- Els accidents de trànsit.
- Desenvolupament tecnològic i qualitat de vida.
- Identificació de les normes més bàsiques del codi de circulació i dels senyals de trànsit més usuals.
- Simulació de situacions habituals de trànsit i identificació de la conducta correcta en cada cas.
- Resolució de problemes bàsics de trànsit en situacions normals i anormals.
- Resolució d'imprevistos en la circulació, com a vianant i com a conductor o passatger.
- Domini de les mesures a seguir en cas d'accident.
- Estudi de l'evolució i anàlisi dels motors, des de la màquina de vapor als motors d'explosió.
- Descripció de les innovacions tecnològiques aplicades a l'automoció, especialment les relacionades amb la seguretat activa i passiva dels vehicles.
- Aprenentatge i experimentació de les tècniques bàsiques per al desenvolupament d'activitats cicloturistes, especialment en rutes ecològiques.
- Responsabilitat i prudència en l'ús de les vies de comunicació, com a vianant i passatger.
- Responsabilitat i prudència en la conducció de bicicletes i ciclomotors.
- Valorar la importància de l'ús racional en el consum d'energia.
- Reconeixement de la necessitat d'acomplir les normes de circulació com a prevenció dels accidents de trànsit.
- Conducció adequada a les circunstàncies imprevistes tot i respectant sempre les normes de circulació.
- Utilització del casc i del cinturó de seguretat.
- No usar ciclomotors que ultrapassen els límits de sonoritat permesos.
- Respecte per la natura en les activitats de cicloturisme.
PROGRAMACIÓ DE LES MATÈRIES OPTATIVES ESPECÍFIQUES PER AL GRUP DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR.
Les matèries optatives que se'ls ofereixen són quatre:
- Orientació i iniciació preofessional.
- Primers auxilis.
- Hostaleria.
- Anglés per a hostaleria i serveis.
L'optativa proposada preten FACILITAR EL CAMÍ per a una satisfactòria integració laboral, és a dir, FER DE PONT entre l'educació i el treball.
Pretenem que l'alumne per mitjà d'aquesta optativa conega les possibilitats laborals que l'entorn immediat li ofereix, així com el grau d'adequació als seus particulars interessos i capcitats; a aixó estaran encaminats els objectius conceptuals, procedimentals i actitudinals.
el professor començarà amb una autoanàlisi o autoconeixement de l'alumne perquè valore les seues pròpies capacitats per a la col·laboració, cosa que culminarà amb l'alaboració del currículum de cada u.
Entre les activitats relatives a la col·locació examinarem els llocs on han de dirigir-se per a buscar-lo; agències de col·locació amb o sense fins lucratius, INEM, oferta pública de treball, etc... i treballarem els procediments de selecció de personal. també es contemplarà la possibilitat del treball per compte propi.
Es complementarà la formació amb coneixements sobre el mercat de treball "l'oferta i la demanda", les normes legals que regulen les relacions laborals i els aspectes relatius a la conservació de la salut (salut laboral)
Adaptació dels objectius proposats en l'ORDRE de 9 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència per a la matèria optativa "Orientació i iniciació professional".
L'objecte d'aquesta matèria serà desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:
- Adquirir consciència dels pròpis valors i capacitats en relació amb el món laboral.
- Obtenir, analitzar i valorar informació referida al seu entorn socioproductiu immediat.
- Conéixer les relacions econòmico-laborals i les seues implicacions individuals i col·lectives, valorant les actituds que afavoresquen la integració social i laboral.
- Prendre consciència de les desigualtats que puguen produir discriminació en l'activitat laboral (sexe, raça, religió, físiques, etc) contribuint activament en els canvis d'actituds que afavoresquen la igualtat d'oportunitats.
Considerem que dins del currículum docent s'ha d'incloure l'assigantura optativa de PRIMERS AUXILIS per propiciarvla capacitació individual, que moltes vegades fa que la bona voluntat solidària es veja reduïda a un mer sentiment humanitari, ja que l'individu queda envaït per la impotència, davant la mancança d'instrument pràctic que dóna al coneixement de les mínimes tècniques d'ajuda al pròxim en els primers moments d'una dolença física, fins a l'arribada dels professionals sanitaris.
L'assignatura de PRIMERS AUXILIS preten dotar als joves de mesures preventives per contribuir a evitar, en tant que siga possible, l'exposició a les situacions de risc en què puguen veure's envoltats per la seua edat i ambient.
Considerem que aquesta assignatura pot esser un arsenal important de cultura per a l'alumnat que contribuirà a dotant-lo d'instruments teòrics i pràctics, tant en la seua vessant preventiva com assistencial, que li possibiliten la pràctica de la solidaritat davant una faceta important del patiment humà.
A causa de la importància que te la ciutat...... al sector turístic, creiem conevenient oferir aquesta modalitat HOSTALERIA per al programa de diversificació curricular.
Aquests estudis poden oferir una sèrie de coneixements teòric-pràctics de grau mitjà que puguen completar-se en un futur, en els mòduls d'hostaleria i turisme que, segons la planificació corresponene a aquest centre.
sobretot en busca d'ensenyament pràctic on prive l'experiència, per tant no dubtem en contactar amb l'escola d'hosteleria de ...... perque l'alumnat del IES observe i participe en les activitats que s'hi porten a terme.
El Departament d'Anglés proposa aquesta optativa ANGLÉS PER A HOSTALERIA I SERVEIS per al Programa de Diversificació Curricular. Considerem que és adequada ateses les característiques de la nostra ciutat i la seua economia i el perfil de la'lumnat que suposem intentarà accedir al món laboral en acabar el programa. L'objectiu general principal d'aquesta optativa és dotar l'alumnat 'un instrument que li permeta accedir a llocs de treball amb més facilitat, ja que considrem que en un a ciutat eminentement turística i de serveis (una botiga, per exemple) pot ser una cosa decisiva en la consecució o no del treball al que es pretén accedir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)