ASPECTES METODOLÒGICS I COMPETÈNCIES A DESENVOLUPAR EN L'ALUMNAT DEL PDC

En aquest apartat parlaré fonamentalment dels aspectes metodològics i de les competències a desenvolupar en l'alumnat del PDC, amb la finalitat de completar l'entrada del dia 5 d'abril, "Que és el PDC"

ORDRE de 6 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es  regula el programa de diversificació curricular en l'ESO.
El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar en els entres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa  i el titol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts, les activitats pràctiques i les matèries.


La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèriesi impartir-los de forma globalitzada.
                  a) Àmbit científic.
                  b) Àmbit lingüístic i social.
                  c) Àmbit pràctic.
ÀMBIT CIENTÍFIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
Per al mestre: per a l'establiment de la programació caldrà tenir en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrrotllament de les competències bàsiques, també s'haurà de tindre en compte la seqüenciació feta dels continguts, que es pressenten en cada curs.
L'enfocament globalitzador de l'àmbit ha d'estar present a l'hora de programar les unitats didàctiques o projectes de tretreball per a cada curs.
S'aconsella la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l'entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental.
Els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana, i per aixó han de tindre oportunitats a l'aula per a expressar les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen.

ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Des de l'àmbit científic es contribuïx amb especial rrellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. Des d'aquest àmbit s'ofereix l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball científic en tota la seua extensió, desenvolupant habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tant importants com la salut, el consum, el medi àmbient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la informació amb contingut científic.
També es contribueix amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos.
La contribució del àmbit al desenrrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació rellevant  en l'estudi que es realitza, i de la comunicació en l'aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la Naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament. El treball amb estes noves tecnologies afavoreixen l'anàlisi rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i l'accés a estudis de problemes que d'altra manera serien molt difícils o impossibles.
La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l'aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l'anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives.
Des de l'àmbit científic es treballa la competència per aprendre a aprendre a través de proporcionar oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d'intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts.
La competència social i ciutadana es relaciona d'una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens  aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres i el respecte pel pensament de l'altre.


ÀMBIT LINGÜÍSTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
La selecció i organització dels continguts respon a un enfocament globalitzador que es sustenta en diversos elements integradors.
Cal organitzar la seqüència d'activitats entorn de la resolució d'un problema relatiu a un fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en este procés indagatori es realitzaran per mitjà d'una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu i que, igual que el procés d'aprenentatge, seran objecte d'avaluació. este plantejament metodològic admet prou flexibilitat en el plnatejament de les activitats, nivells de dificultat, varietat de fonts, estratègies i suports, al seu torn afavoreix la implicació de l'alumnat i la seua motivació.
Un segon element és l'adopció d'un enfocament comunicatiu, ja que facilita l'articulació dels continguts lingüístics en una seqüència metodologica que inclou com resultat final una activitat on el component comunicatiu és bàsic. El plantejament d'una metodologia per mitjà de la qual l'alumnat resol problemes es recolza decisivament en l'obtenció i tractament d'informació que es manifesta en una varietat de gèneres textuals.
La lectura i l'escolta estaran guiades per una intenció lectora que vindrà determinada per l'activitat que l'alumnat ha de resoldre en el marc d'un procés indagatori. Pera ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d'articular tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el gènere, fer hipòtesi i anticipar sobre el contingut, establir relacions en l'interior d'una proposició, vincular la informació entre si, fer inferències i regular el procés de comprensió.
En la planificació del discurs oral i escrit s'haurà de considerar d'acord amb el plantejament de l'àmbit la utilització de textos orals com a documents per a activitats d'observació i anàlisi. caldrà programar activitats on els usos orals i escrits siguen independents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o prendre notes a partir d'una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit.
En quan a la programació el professor ha d'adequar el punt de partida de l'alumnat, ha de tindre en compte la duració del programa per a distribuir de manera progressiva els aprenentatges amb vista al desenrotllament de les competències bàsiques. Un altre criteri ha de ser l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat alhora de concretar el caire en el tipus d'activitats i la seua articulació en el marc de projectes i unitats didàctiques.

ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
El plantejament curricular de l'àmbit lingüístic i social posa l'èmfasi en la competència en la comunicació lingüística com a mitjà per a comprendre i explicar la realitat social. S'entén questa com l'ús del llenguatge en la seua doble funció, instrument de comunicació i de representació de la realitat. La importancia que té la informació en l'àmbit lingüístic i social converteix a esta competència en quelcom imprescindible, més enlla de la utilització habitual del llenguatge possibilitador de la interacció que es produïx en el procés d'ensenyançai aprenentatge. Esta competència és necessaria per a la resolució pacífica de conflictes consubstancials a tota interacció social, ja que a través del diàleg és possible comprendre i expressar el respecte cap a les necessitats i interessos de les altres persones en una situació de conflicte.
També des d'aquest àmbit es contribuïx a l'adquisició de la competència matemàtica ja que el coneixement de la realitat social, especialment en la seua dimensió geogràfica implica l'ús d'operacions senzilles com el càlcul de la densitat de població o la taxa de natalitat... L'àmbit aporta oportunitats on els alumnes i les alumnes poden aplicar diverses ferramentes matemàtiques necessàries per a definir problemes, quantificar indicadors i compararlos i per a repressentar els fets a través de la seua codificació numèrica i gràfica en el context d'una activitat comunicativa.
En el desenrrotllament de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució de la matèria especialment pel que fa als fets geogràfics és rellevant. La dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i coneixement dels elements de l'espai físic que interactuen amb l'activitat humana
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics, el comptar amb destreses relatives a l'obtenció i comprensió d'informació expressada no sols en llenguatge verbal, sinó també icònic i catogràfic.
La competència social i ciutadana està estrictament vinculada al propi objecte d'estudi de la matèria. La seua finalitat és la comprensió de la realitat social, actual i històrica. Un component de la competència social ho constituïxen les habilitats comunicatives. Un altre component que contribuïx al desenrotllament d'esta competència és l'aprenetatge d'actituds positives davant de la varietat dels usos lingüístics, el reconeixement que totes les llengües són igualment aptes com a instruments de comunicació en qualsevol àmbit d'ús.
La competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic, especialment pel que fa a la lectura, interpretació i valoració de les orbres literàries i també d'altres produccions artístiques a través de la selecció d'obres significatives.
La competencia per aprendre a aprendre suposa adquirir ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també tindre una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen amb una disposició positiva. L'ús competent de la llengua com a mitjà de representació del món i la base del coneixement i del pensament és un dels objectius de l'àmbit lingüístic i social. Els seus continguts contribuïxen a esta competència ja que el seu aprenentatge suposa la possibilitat d'aplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicasuals i elaborar hipòtesi sobre els fenòmens socials, proporcionar objectius de lectura dirigits a resoldre problemes sobre fets i problemes socials i que orientan l'obtenció i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que es realitze una anàlisi d'esta.

ÀMBIT PRÀCTIC.
ASPECTES METODOLÒGICS.
El professorat en la seua programació haurà de fomentar la integració dels distints continguts estudiats, en les unitats didàctiques que estableisca, en funció dels condicionants didàctics particulars, de la materia mateixa i de l'entorn fisicotecnològic.
L'aprenentatge dels continguts ha de procurar:
- Treballar un context, sempre que siga possible. d'esta manera l'aprenentatge és més sòlid i durador, ja que crea relacions i connexions.
- La realització de tasques emmarcades en diferents contextos d'aprenentat,vinculats amb la realitat i amb situacions autèntiques d'aprenentatge. Per al desenrotllament de les competències bàsiques resulta imprescindible aprendre en contextos el més reals possible.
- El reforç de la capacitat de relació interpersonal.
- La resolució de problemes.
- El foment de l'autonomia personal (aprendre a emprendre)
- La integració de les TIC en totes les situacions en que siga possible i convenient .
L'alumnat caldrà que treballe en equip i en col·laboració, que aplique i integre de manera totalment pràctica i adaptada a l'entorn coneixements de totes les matèris i permet que desenrotlle les qualitats necessaries per a un  futur treball professional dins d'un grup. cal tindre en compte les orientacions acadèmiques i professionals del grup-classe, per a adaptar i concretar les unitats didàctiques o treballs/projectes/pràctiques plantejats. Es recomana plantejar activitats realcionades amb la realitat socioproductiva de l'entorn a fi de fomentar l'aprenentatge significatiu.

ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic principalment per mitjà del coneixement i comprensió d'objectes, procesos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenrotllament de destreses i habilitats per a manipular objectes de precisió i seguretat. Per altra banda és important el desenrotllament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, per mitjà del coneixement i anàlisi crítica de la repercussió de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional.
La contribució a la competècia de l'autonomia iniciativa personal  se centra en la manera particular que proporciona esta matèria d'abordar els problemes tecnològics i d'una altra indole.
Le seues diferents fases contribuïxen a distints aspectes d'esta competència; el plantejament adequat de problemes; l'elaboració d'idees que són analitzades des de distints punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i l'execució del projecte; l'avaluació del seu desenrotllament i de l'objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Es contribuirà al desenrotllament d'esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d'estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. Cal destacar - en realció al desenrotllament d'esta competència- la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc, per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic i per a desenrotllament de la ciutadania digital.
La contribució a la competència social i ciutadana pel que faa les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L'ús de ferramentes de comunicació i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum comunicació d'informació. L'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació.
A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuix pel desenrotllament d'estrategies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per  a abordar un projecte, treball, pràctica, etc.